Feim una xarrada a dues veus amb dos santjoaners que s’han posat al capdavant de la coordinació del Sant Joan CE, club de futbol sala del Pla de Mallorca amb 20 anys d’història. Toni Francesc Font Vaquer Covent (2003) i Miquel Munar Fullana Bronder (2004) ens parlen de la nova junta directiva, dels plans de l’entitat, del futbol sala i de com és viure sovint a l’ombra del futbol. També de competició, formació i esport per a tothom, uns vessants sovint difícils de conjugar en els clubs d’esport base.
– Estava previst aquest canvi al capdavant del club?
– Toni: Sí, ha estat un canvi totalment natural. Fa uns mesos en Joan Català que fins ara exercia de president i també d’entrenador del primer equip, ens va comunicar que a final de temporada volia fer una passa al costat per poder dedicar més temps a la seva vida personal. Això ens va permetre començar a planificar amb temps la temporada 26-27. Després de diferents reunions, molts de cafès i qualque cervesa, crec que hem aconseguit formar la millor junta possible… una combinació de gent jove, la majoria amb experiència dins el club, amb ganes de fer feina, amb veus crítiques quan toca i, sobretot, amb una mirada posada en el futur del Sant Joan CE.
– És una junta nova al 100%?
– Miquel: No, hi ha una part de continuïtat. De la junta anterior continuam en Toni Francesc i jo mateix, com a coordinadors, i també Neus Cifre, que ja feia un any que exercia com a tresorera, és molt bona!. Hem volgut mantenir aquesta continuïtat perquè hi havia una feina ben feta i, al mateix temps, incorporar gent nova que aporti idees, il·lusió i noves maneres de treballar.
– Costa trobar gent que s’impliqui?
– Toni: Si hem de ser francs, sí. D’entrada, ningú ens va dir que sí a la primera. Però quan vàrem explicar el projecte, la manera de fer les coses i cap on volíem anar, finalment vàrem aconseguir reunir l’equip que teníem pensat.
Realment, avui en dia és molt complicat trobar persones disposades a dedicar moltes hores, sense cap ànim de lucre i sense guanyar ni un euro. Per això encara valoram més tota la gent que ha decidit sumar-se a aquest projecte. Crec sincerament que hem tocat la tecla correcta. Ara bé, m’agradaria que jugadors del juvenil o cadet, tenguin forces i voluntat per, d’aquí 4-5 anys, agafar un poc les regnes.
– Les persones integrants de la directiva han de fer altres funcions?
– Toni: Pràcticament tots els membres de la junta tenen altres responsabilitats dins el club. Això també explica el compromís que hi ha.
Per exemple, en Miquel Munar és jugador del primer equip, entrenador del cadet i responsable de les categories inferiors. Jo mateix, a banda de formar part de la directiva, entren dos equips, form part del cos tècnic del primer equip i coordín aspectes relacionats amb els amateurs, els socis i els patrocinadors. Na Neus continuarà amb la tresoreria i també assumirà funcions dins les categories inferiors.
Amb tot, el nou president, Toni Company, fa molts d’anys que dona suport al club com a patrocinador, des dels inicis, i ara ha decidit assumir aquesta responsabilitat com a president. Per part seva en Tomeu Matas, el vicepresident, és un dels fundadors del club i ara, a més, hi té els seus fills jugant. Això demostra que som una junta formada per gent que viu el Sant Joan CE des de fa molts d’anys.
– Què voleu canviar, potenciar o millorar en aquesta nova etapa?
– Miquel: Per damunt de tot volem mantenir l’ADN del Sant Joan CE. Creim que qualsevol infant que vulgui jugar a futbol sala ha de tenir aquesta oportunitat, independentment del seu nivell.
Hi ha clubs que, per voler ser cada vegada més competitius, deixen de banda molts nins i nines. Nosaltres no volem això. Evidentment, volem competir, però sempre sabent a quin preu. Per nosaltres és molt més important formar persones, que tothom jugui, que gaudeixi i que tengui ganes de tornar cada setmana.
– Toni: A més, aquesta temporada incorporam una novetat important: els divendres oferirem sessions de tecnificació en grups reduïts perquè els jugadors que ho desitgin puguin treballar aspectes específics del futbol sala. Estam convençuts que aquesta aposta donarà molts de fruits en els pròxims anys.
També hem fet una aposta molt forta pel primer equip masculí, que competirà a Tercera Divisió, la màxima categoria balear, mantenint aproximadament un 80-85% de jugadors del poble o formats al club.
– Quines són les fites a curt i a llarg termini?
– Miquel: A curt termini volem consolidar totes les categories inferiors i, si és possible, doblar-ne alguna. Enguany per exemple tendrem 2 infantils! Aquest és el gran patrimoni del club i és allà on hem de continuar invertint esforços, amb bons entrenadors, bones sessions d’entrenament i un ambient on els infants s’ho passin bé. A llarg termini volem continuar fent créixer el Sant Joan CE sense perdre la nostra identitat. Volem que els jugadors de la base acabin arribant al primer equip i que el club continuï sent una referència esportiva i social al poble.
– Teniu suport empresarial, d’administracions…?
– Toni: Sense els patrocinadors seria impossible tirar endavant un club com el nostre. Estam enormement agraïts a Queixal, que des de fa molts d’anys és el nostre principal patrocinador, però també a totes les empreses i comerços de Sant Joan i dels pobles dels voltants que any rere any continuen apostant pel club. La realitat és que gràcies a ells podem continuar creixent. Sense aquest suport, mantenir un projecte com el nostre seria pràcticament impossible.
– Quin és l’estat de les instal·lacions per practicar futbol sala? Hi ha mancances?
– Miquel: Estam contents amb la implicació de l’Ajuntament. Durant els darrers mesos s’ha notat una millora important i hi ha una preocupació constant perquè el poliesportiu estigui en les millors condicions possibles.
Sempre hi ha coses que es poden millorar. Per exemple, ens encantaria disposar d’un marcador electrònic com tenen altres pavellons de les Illes. Però també som conscients del context en què ens trobam i sabem qui som. El poliesportiu està situat devora un pinar, cosa que fa que sovint hi hagi pol·len i fullaca, però tant l’equip de neteja com l’Ajuntament fan una feina molt bona dins les possibilitats que tenen.
– Com es presenta la nova temporada?
– Miquel: Estam molt il·lusionats amb aquesta nova etapa. Pel que fa a la base, l’objectiu és mantenir totes les categories, continuar creixent, apostar pels entrenadors, ampliar la tecnificació i, sobretot, que els infants gaudeixin jugant, com hem dit abans, és un club obert per tothom.
Respecte al primer equip masculí, crec que hem aconseguit reunir els millors jugadors del poble. Això hauria de fer que l’afició es torni a sentir molt identificada amb l’equip i que el pavelló recuperi l’ambient dels grans anys. Desig que puguem fer una gran campanya de socis, hi ha sorpreses que encara no podem dir, però els socis i la gent que pugi a Son Juny disfrutarà. Hi ha d’haver una bona sintonia entre afició i jugadors, així, dins Son Juny serà mal de fer perdre punts.
– Toni: La temporada que ve, a més, el club celebrarà els seus 20 anys d’història, i en el futbol sala això té molt de mèrit. Vivim a l’ombra del futbol, és una realitat, i mantenir un club durant dues dècades, amb aquesta estructura i aquest volum de gent, no és gens fàcil.
L’única nota negativa és el futur del primer equip femení. Hem fet molta feina durant aquests anys, fins i tot aconseguint grans èxits esportius, l’any passat guanyàrem la lliga, però tot fa pensar que serà molt complicat mantenir-lo. Precisament per això és tan important continuar treballant la base femenina perquè les nines puguin créixer dins el club i garantir el relleu en el futur. Des d’aquí feim un crit per si cap jugadora en vol formar part, per intentar mantenir la categoria, però ara mateix no hi ha efectius per inscriure l’equip.
– Què és el futbol sala per voltros? Què significa?
– Toni: Per jo, el futbol sala és molt més que un esport, ja que forma part de la meva vida. A Sant Joan, quan érem petits, no hi havia futbol, el que hi havia era el Just Just, que era el club de futbol sala base del poble. És cert que als pobles del voltant molts companys jugaven a futbol, però jo sempre vaig tenir molt clar que el que volia era jugar amb els meus amics. Des de la temporada 2010-2011 estic lligat a aquest esport. Hi va haver el canvi del Just Just al Sant Joan CE, però la meva il·lusió continuava sent la mateixa: vestir la camiseta del meu poble i compartir vestidor amb la meva gent.
De ben petit ja era un enamorat de la tàctica, de l’organització i de tot el que hi havia darrere un equip. La veritat és que com a jugador tampoc destacava (riu), així que vaig decidir formar-me com a entrenador. Amb només 17 anys vaig agafar un equip prebenjamí, i sis temporades després he tengut la sort d’entrenar pràcticament totes les categories del club.
És una feina que exigeix moltíssimes hores, perquè som bastant perfeccionistes i m’agrada tenir-ho tot controlat. Però quan una cosa t’apassiona, aquestes hores es viuen d’una altra manera. Evidentment, hi ha moments complicats, però veure créixer els infants, veure com progressen esportivament i personalment i formar part del seu camí és una satisfacció enorme. Enguany, he dut un Aleví, que són els que havia entrenat a Prebenjamí, just de veure el canvi que han fet, i l’estima que et mostren, ja és suficient.
Mentre mantengui aquesta il·lusió, continuaré dedicant-hi el meu temps… i esper que la meva al·lota m’ho continuï consentint, perquè al final el futbol sala ocupa moltes hores de la setmana.
– Tot i que a Sant Joan no n’hi ha, com conviviu amb el futbol 11?
– Miquel: El futbol és, sens dubte, l’esport per excel·lència i crec que tots, en algun moment de petits, hem tengut la curiositat o les ganes de jugar a futbol onze. Com a coordinador de club ho visc cada estiu: sempre hi ha jugadors que volen provar sort a clubs de futbol dels pobles del voltant. És una cosa totalment normal i nosaltres ho respectam. Ara molts aposten per fer doble fitxa, i compaginen gespa i sala.
Ara bé, també és veritat que la majoria dels que parteixen acaben tornant. I crec que això diu molt del Sant Joan CE. Som un club molt proper, on tots els infants tenen el seu espai. Feim entrenaments divertits, de vegades exigents; competim, però sense perdre mai de vista que tots han de jugar i que ningú pot quedar de banda. Aquesta és la nostra manera d’entendre l’esport i, de fet, sense anar a guanyar costi el que costi, aquesta temporada ens ha permès aconseguir tres títols a les categories inferiors.
És evident que el futbol sempre tendrà molt de pes, però també notam que cada vegada hi ha més jugadors d’altres pobles que venen a provar el futbol sala amb nosaltres, i molts decideixen quedar-se.
– Són molt semblants els dos esports?
– Miquel: Al final, encara que pareixin esports molt semblants, la realitat és que són molt diferents. El futbol sala és molt més dinàmic, obliga a prendre decisions constantment, toques la pilota moltes més vegades i no et pots despistar ni un segon. Per això crec que la convivència entre els dos esports és totalment sana. És cert que, moltes vegades, el futbol sala viu una mica a l’ombra del futbol, però també és veritat que cada vegada hi ha més gent que descobreix tot el que ofereix aquest esport i s’hi acaba enganxant.
– Com està posicionat el Sant Joan CE dins el futbol sala balear?
– Toni: Si he de ser franc, crec que avui el Sant Joan CE ja és un club històric dins el futbol sala balear. Ho dic amb tota la humilitat, però també amb orgull, perquè darrere això hi ha gairebé vint anys de feina constant.
Sense anar massa enrere, hem tengut la sort de viure derbis molt especials contra equips de la comarca del Pla. Primer va ser el Sineu, amb qui compartírem temporades molt intenses; després l’Algaida, més tard l’Atlètic Petra, que també tenia un projecte molt interessant, però passa a gespa, i enguany el Porreres. Han estat anys molt guapos, amb pavellons plens i partits que anaven molt més enllà dels punts.
La temporada que ve el CE no coincidirà amb cap d’aquests equips. Potser n’arribaran d’altres, però hi ha una cosa que demostra la feina feta: el Sant Joan sempre hi és. Any rere any hem estat capaços de mantenir el projecte, créixer i adaptar-nos a cada categoria.
– Què és el que diferencia el Sant Joan CE de la resta de clubs de balears?
– Toni: Jo crec que el que ens diferencia és, sobretot, el nostre ADN. Defensar els colors del teu poble sempre és una cosa especial, però perquè això tengui sentit també hi ha d’haver una filosofia darrere. I crec que el Sant Joan CE la té molt clara. Som un club que aposta de veres per la base. No ho deim només de paraula; ho demostram cada temporada. També hem estat l’únic club de la comarca que ha tengut un primer equip femení competint, i això diu molt de la nostra aposta perquè tothom tengui cabuda dins el club.
– Sou una família…
– Toni: Sí, és una altra cosa que ens diferencia és la gent. Al final, un club el formen les persones: entrenadors, directius, voluntaris, famílies i jugadors. Crec que hem aconseguit crear un ambient molt familiar i molt proper. Aquí qualsevol persona que entra se sent ben rebuda. De fet, no és casualitat que cada vegada hi hagi més gent de pobles del voltant que vulgui venir a jugar amb nosaltres. Fins i tot, aquests darrers anys, hem vist jugadors i jugadores que han deixat altres esports, com el bàsquet o el vòlei, per provar el futbol sala amb el Sant Joan CE.
Sense anar més enfora, enguany s’han interessat prop d’una desena de jugadors de l’altre esport que es practica al poble per venir al Sant Joan CE. I crec que això passa perquè representam una manera diferent d’entendre l’esport.
Aquests altres clubs que centren gran part del seu projecte a anar a campionats d’Espanya, fer grans viatges o competir per damunt de tot… Nosaltres també volem guanyar, evidentment. Som esportistes i ens agrada competir. Però volem fer-ho sense renunciar mai als nostres valors. Per damunt de qualsevol resultat hi ha el respecte, el compromís, la companyonia i el fet que tots els jugadors se sentin importants. Crec sincerament que aquesta manera d’entendre el futbol sala és el que ens defineix i el que fa que molta gent vulgui formar part del Sant Joan CE. Al final, d’aquí a 20 anys no s’enrecordaran del resultat d’un partit concret, s’enrecordaran del tracte, d’aquella anècdota, i dels sopars…
– Com us agradaria que es recordàs aquesta junta d’aquí a uns anys?
– Toni: M’agradaria que se’ns recordàs com una junta que va estimar el Sant Joan CE i que va fer tot el possible per deixar-lo millor del que l’havíem trobat. Els resultats esportius són importants i tots volem guanyar, però al final això va per temporades. El que realment queda és la feina feta, les persones i els valors que has estat capaç de transmetre. Vull que em recordin com una bona persona, sempre procur mirar pel bé col·lectiu.
Si d’aquí a uns anys el club continua creixent, té una base forta, més nins i nines jugant, entrenadors implicats, un primer equip format majoritàriament per gent del poble i un pavelló ple cada cap de setmana, voldrà dir que haurem complert el nostre objectiu.
També m’agradaria que la gent recordàs aquesta junta com un grup de persones properes, accessibles i treballadores. Som gent jove, amb molta il·lusió i moltes ganes de dedicar hores al club, sempre des del voluntariat i perquè estimam aquest esport i el nostre poble. També crec que mos caracteritza que estam pel mig, és a dir, som gent activa… és difícil estar més de dos dies fora veure-mos perquè d’una manera o una altra sempre estam en marxa.