Amb el títol de Santa Eugènia, un tresor per descobrir, l’investigador taujà, Miquel Martorell Ramis exposa diferents aspectes del passat del municipi. Etnologia, entrevistes, feines, patrimoni, el cinema de la vila o antigues cançons recopilades formen part del llegat que Martorell ha posat negre damunt blanc per redescobrir als veïns un passat tapat d’esbarzers, garriga i el pas del temps.
Avui divendres, Martorell presenta a les 18:00 hores el seu minuciós recull de patrimoni ocult, memòria històrica i tradició oral que «pretén salvaguardar la identitat del municipi abans no s’esvaeixi per sempre». L’autor, pagès de professió i que ha trescat pam a pam la muntanya taujana. El puig de ses Coves el coneix bé, ja des de la seva infantesa hi anava a la recerca de fòssils, i ara ho ha fet a la recerca de patrimoni. Martorell admet que aquesta publicació va néixer gairebé per atzar.
Tot va començar quan en una professió anterior, la de llanterner, en visitar algunes de les cases antigues del poble i adonar-se que «les reformes modernes n’estaven esborrant l’essència arquitectònica i històrica tradicional«, un fet que el va empènyer a estirar el fil fins a acabar endinsant-se en una exigent recerca de camp que ha capgirat la visió que es tenia de la zona. Martorell ha aportat nous indrets, cisternes, talaiots o elements etnogràfics que no formen part del catàleg de patrimoni de la vila. A més, tot això ja ho va plasmar en un mapa que fa mesos entregà a l’Ajuntament.
EL LLIBRE
El primer gran eix del llibre se centra en el patrimoni etnològic amagat de la banda de llevant i nord del puig de ses Coves. Martorell ha «pentinat de manera sistemàtica aquestes terres ara ja impenetrables, caminant en línies separades per tan sols vint-i-cinc metres», i assegura de manera categòrica que «la gran majoria dels taujans desconeix la riquesa que s’amaga a la muntanya».
Entre els seus descobriments i documentacions destaquen una trentena de coves, un talaiot gairebé oblidat, cisternes amagades, eres, barraques de roter i forns de calç.
Aquesta recerca l’ha dut a redescobrir que «Santa Eugènia, tot i ser un poble del Pla, té una gran muntanya on s’amaguen fins a cinc comellars amb marjades i penya-segats de fins a vint metres» que recorden el paisatge de la Serra de Tramuntana, a més d’haver recuperat topònims gairebé extingits com ses Fontanelles, que testimonia un passat vinculat a l’aigua en un lloc aparentment sec.
EL CINEMA
La segona part del volum viatja en el temps per reconstruir l’època daurada del cinema a Santa Eugènia, que va funcionar activament entre els anys 1953 i 1962. Aquesta investigació té un fort caràcter personal, ja que el pare de l’autor, Miquel Martorell Rigo, va ser un dels seus impulsors juntament amb en Toni Morell, un solleric encarregat de portar les pel·lícules a través del tren. Martorell va aconseguir enregistrar els records del seu pare en una entrevista improvisada abans de la seva mort, salvant així un llegat que ara es complementa amb testimonis de veïnats de totes les edats que recorden amb nostàlgia les anècdotes al voltant del cinema local o les connexions cinematogràfiques amb altres localitats veïnes.
CANÇONER
Finalment, el llibre es tanca amb un cançoner popular i un glossari. El cançoner que recull més de dues-centes peces de transmissió oral que l’autor va començar a registrar quan tenia només tretze anys, conscient que el món rural que coneixia començava a desaparèixer. Es tracta de cançons cantades per pares, padrins i veïnats del poble i dels voltants, totes amb una antiguitat que va des dels quaranta-cinc anys fins a gairebé els dos segles, incloent-hi joies musicals que es consideraven totalment perdudes.
Aquí en podeu escoltar algunes.
Amb aquest treball que es complementa amb fotografies de l’autor, un mapa detallat Miquel Martorell Ramis ofereix una oportunitat indispensable per reconèixer la riquesa patrimonial i social que defineix el passat i el present de Santa Eugènia.