Els municipis del Pla de Mallorca comencen a moure fitxa per fer front als efectes evidents del canvi climàtic i a l’increment de les onades de calor. A través de la darrera línia de subvencions del Govern de les Illes Balears per al disseny i implantació de refugis climàtics, localitats com Llubí, Sineu, Lloret i Costitx han projectat intervencions urbanes amb un objectiu comú: fer passes cap a municipis més resilients, saludables i climàticament adaptats, posant un focus especial en la protecció de la infància i de la gent gran.
La diagnosi climàtica local avala la urgència d’aquests plans. A l’interior de Mallorca, configuracions com la continentalitat o l’efecte d’illa de calor urbana (que al nucli històric de Sineu, per exemple, eleva les temperatures entre 3 i 5 °C respecte de la perifèria agrícola) fan que actuar sigui una necessitat immediata. A Llubí, en la darrera dècada, els dies que superen els 30°C han passat de 85 a més de 120 l’any.
SINEU
A Sineu, l’estratègia s’ha dividit en dues grans línies finançades amb una subvenció aprovada de 146.507,69 €: d’una banda, la redacció del primer Pla municipal de refugis climàtics i, de l’altra, la transformació física del pati del CEIP Rodamilans.
El projecte del CEIP Rodamilans, dissenyat per l’arquitecte i paisatgista Jaume Luis Salas, s’ha concebut com una actuació demostrativa prioritària, ja que el centre presenta actualment un dèficit estructural d’ombra i permeabilitat. Les obres implicaran la substitució de 385 metres quadrats de formigó i cautxú per paviments drenants i solucions basades en la natura, aconseguint que la superfície permeable total del recinte augmenti un 68,4%.
L’eix de la intervenció serà una «anella verda contínua» al voltant del pati amb la plantació de prop de trenta arbres d’alt rendiment climàtic i baixa al·lergenicitat seleccionats sota criteris científics de la UIB, que faran créixer l’ombra un 28,8%. A més, s’instal·larà una pèrgola verda de 97 metres quadrats, jocs infantils bioclimàtics, parterres de biodiversitat, un hotel d’insectes i dues fonts d’aigua potable. L’objectiu és abaixar la temperatura superficial de l’espai entre 3 i 5 °C.
Fora de l’horari lectiu, el pati funcionarà com un refugi climàtic d’accés obert i supervisat.
En l’àmbit de poble, el pla estratègic vol garantir de cara al futur que el 90% de la població de Sineu disposi d’un espai de confort a menys de 150 metres de casa seva, seguint el model de la «ciutat dels 15 minuts».
LLORET
L’Ajuntament de Lloret de Vistalegre també s’ha sumat amb força a aquesta onada de canvi amb el projecte executiu per convertir l’actual Parc dels Tarongers en un gran refugi climàtic, just al costat del CEIP Antònia Alzina. La diagnosi actual de l’espai posava de manifest greus problemes d’estrès tèrmic i accessibilitat: la zona d’aparcament presentava una gran superfície de paviment dur que acumulava calor, mentre que el tancament amb un muret de pedra creava una barrera física i visual amb el teixit urbà. A més, la zona de jocs infantils es trobava totalment exposada al sol, amb paviments de cautxú que patien una elevada irradiació tèrmica i patien de falta d’ombres i mobiliari.
La proposta d’intervenció també de l’arquitecte d’Inca Jaume Luis Salas capgirarà aquesta situació a través de quatre grans línies d’actuació:
Primer s’actuarà a la zona d’aparcament: Es retirarà l’asfalt i el formigó per substituir-los per paviment permeable i drenant. Aquest espai incorporarà una nova zona verda amb vegetació arbustiva i un nou llistat d’arbrat per generar ombra, a més de mobiliari d’estada.
L’obertura al poble: Es demolirà el muret de pedra per crear un nou accés diàfan i es reconfigurarà el paviment en pendent, garantint una connexió totalment accessible entre el nucli urbà i el parc. S’hi sumarà vegetació de port mitjà i arbustiva per millorar el confort.
En tercer lloc, per solucionar la radiació a la zona infantil, s’instal·larà una pèrgola verda destinada a generar ombra directa sobre els jocs dels infants, acompanyada de nou mobiliari de descans.
Finalment, es dinamitzarà la zona drenant on es troben els tarongers (l’element identitari del parc) mitjançant la creació de nous recorreguts secundaris i espais d’estada que permetran millorar la interacció i connexió directa dels usuaris amb la natura.
COSTITX
Costitx és un altre dels municipis del Pla que ha dissenyat una ambiciosa estratègia de transformació climàtica. Sota la direcció del mateix arquitecte i paisatgista Jaume Luis Salas, el municipi ha presentat un projecte doble que combina la redacció del seu primer Pla Municipal de Refugis Climàtics amb dues intervencions físiques d’envergadura al CEIP Nadal Campaner Arrom i al Poliesportiu municipal. Per a dur-ho a terme, s’ha sol·licitat un ajut total de 148.443,37 € del Govern balear, que cobrirà el 100% de la planificació i el 80% de les obres, completades amb fons municipals. Aquest projecte està previst que es pugui dur a terme en dues fases. La intervenció de l’escola serà amb aquesta ajuda del Govern i la proposta del Poliesportiu serà més endavant, en una segona fase.
La diagnosi realitzada a Costitx revela un nucli urbà compacte amb un marcat efecte d’illa de calor urbana. Malgrat estar envoltat de grans masses de garriga rurals que actuen com a autèntics reservoris climàtics, el poble es troba desconnectat d’aquests espais frescos per la manca de corredors verds. A més, les projeccions per al període 2030-2050 alerten d’un augment preocupant de les nits tropicals i tòrrides. L’objectiu del pla és contundent i com a Sineu és vol garantir que el 90% dels veïnats tinguin un refugi climàtic a menys de 150 metres de casa seva i reduir la temperatura superficial entre 3 i 5 °C a les zones intervingudes.
El pati de l’escola de Costitx presenta actualment una configuració altament mineralitzada, dominada pel formigó i sense gairebé vegetació, on el porxo existent és l’única protecció solar real. La intervenció capgirarà aquesta situació aprofitant la pista de bàsquet infrautilitzada.
En aquest espai es substituiran 124 m² de paviment dur de formigó per paviments drenants orgànics que incrementaran en un 100% la superfície permeable del sector. Per combatre el sol, es plantaran set arbres de gran port i s’instal·larà una pèrgola verda de fusta de 80 m² per oferir ombra immediata. Amb tot, l’espai pràcticament duplicarà la seva superfície d’ombra, passant dels 228 m² actuals a un total de 444 m². El nou refugi escolar comptarà amb jocs infantils bioclimàtics de fusta, un hotel d’insectes i una font d’aigua de servei climàtic. I també com passava a Sineu la intenció és que fora de l’horari lectiu, el recinte obrirà al públic com a refugi climàtic durant les onades de calor.
POLIESPORTIU
El Poliesportiu municipal és un dels equipaments més concorreguts durant l’estiu i els tornejos esportius, però actualment té un aspecte dur i desprotegit que s’assembla al d’un descampat. El projecte preveu una renaturalització massiva amb la plantació d’entre 70 i 75 arbres. Aquesta acció transformarà radicalment l’espai, aconseguint que la superfície d’ombra es multipliqui per quatre, passant dels minsos 916 m² actuals fins als 3.693 m².
A més, es retiraran 10 m² de formigó a zones crítiques d’estada de públic (com el mirador de futbet i la petanca) per col·locar-hi garangoles drenants integrades amb vegetació. Paral·lelament, es descompactaran i enjardinaran diverses illes verdes inacabades que funcionaran com a sistemes de drenatge sostenible, essencials per retenir l’aigua i evitar l’escorrentia de fang i l’erosió durant les pluges torrencials de tardor. El recinte també incorporarà noves plataformes d’estada amb bancs i una font pública.
Amb aquest paquet d’actuacions, que s’executaran de manera progressiva entre 2025 i 2027, els municipis de l’interior de Mallorca es preparen per fer front als reptes de demà, transformant el ciment de les seves places i escoles en autèntics pulmons verds protectors.
Notícies relacionades: