Parlam avui amb una de les persones de pes en una empresa pionera nascuda i consolidada a Porreres, Poraxa, al capdavant de la qual hi està Toni Garí, fill de Sebastià qui la crea fa prop de 40 anys. Joana Maria Zuzama Covas (Campos, 1993) és pedagoga especialista en recursos humans i també responsable de Medi Ambient. Ha esdevingut la cap visible d’una empresa que fabrica peces de poliestirè que molt probablement tot lector haurà vist, contemplat o admirat en algun indret de Mallorca. Un producte ideat i fet a Porreres.
– Com va néixer l’empresa?
– Sebastià Garí va viure 6 anys a Alemanya fent feina en el sector de la calefacció. D’allà va dur cap aquí tot el tema de sòl radiant, però se’n va adonar que dur tots els components d’Alemanya era molt car, i va començar a fabricar els primers components, els més voluminosos, ell mateix, aquí a Mallorca.
I clar, un dels problemes que tenia era l’aïllament, perquè dur l’aïllament de la península implicava que valia quasi més el transport que el material. I llavors va ser quan va decidir posar la fàbrica en marxa. Era una època molt complicada perquè no tenia recursos; de fet, ell va estar a punt de quebrar tres vegades, perquè anava fent proves, tant amb els sistemes de calefacció com amb altres coses, i va estar a punt d’arruïnar-se.
– Com ha evolucionat des dels seus inicis?
– Un poc en la línia de l’empresa. Totes les peces, totes les primeres màquines que va fer ell, i els components, els materials de les màquines, les va dissenyar ell. I a partir d’aquí, ell sempre ho conta com a anècdota, que les primeres boletes de «porex» que varen sortir va ser una de les alegries més grans de la seva vida. I així anà creixet. Amb el pas dels anys i ja amb la segona generació l’empresa va deixar de banda el tema de la calefacció perquè hi ha molta competència i es centrà més en la fabricació de poliestirè expandit, perquè hi ha menys competidors.
– També sou la cap de recursos humans, quanta gent fa feina a Poraxa?
– Actualment som 23 persones. Durant els darrers anys hem tingut un creixement sostingut i la previsió és continuar creixent a mesura que augmenten els projectes relacionats amb l’economia circular i la innovació. Per nosaltres créixer no és només augmentar plantilla, sinó crear ocupació estable i de qualitat.
Balears està a baix de tot en innovació perquè hem apostat pel turisme, una activitat econòmica que és de molt de volum
– Quin perfil de persona treballadora és el que més demandau i quin és el més complicat de trobar?
– Principalment, cercam operaris i operàries per treballar dins la fàbrica. La realitat és que costa trobar persones que ja tenguin experiència o formació específica. Per això, moltes vegades incorporam persones com a peons o personal de suport i apostam per formar-les. Creim molt en la formació interna i en donar oportunitats perquè la gent pugui créixer. Ara bé, no volem limitar-nos a cercar talent, també volem contribuir a generar-lo. Durant el darrer any hem fet molta feina per crear sinergies amb les institucions formatives, tant en l’àmbit de la formació professional com de la universitat, participant en iniciatives que apropin el món educatiu i l’empresa. La darrera iniciativa que hem impulsat són les Beques de Mobilitat i Talent Femení Poraxa Mallorca, amb l’objectiu de fomentar la presència de dones en perfils industrials que avui dia continuen estant molt masculinitzats.
– Tenir cura del personal és tenir cura de l’entorn?
– Totalment. Crear un entorn de feina saludable, segur i on les persones puguin desenvolupar-se professionalment és fonamental per tenir cura de l’entorn. Si vols construir un projecte empresarial amb recorregut, necessites un equip compromès, motivat i que senti que la seva feina té valor. Per això apostam per la formació contínua, per la promoció interna, per la conciliació sempre que és possible i per generar un ambient de confiança i participació. A més, en una empresa com la nostra, on la innovació és constant, les idees neixen de les persones.
– I és important la motivació?
– Sí, han de mostrar el màxim compromís i assumir la responsabilitat de la seva feina. L’objectiu és que treballin amb autonomia, sense necessitat d’una supervisió constant, i que siguin els primers interessats a millorar dia rere dia. Aquesta implicació també es reflecteix en la retribució: un treballador que demostra més compromís i té un rendiment més elevat no percep el mateix que un que s’hi implica menys o produeix menys, tot i que aquí tothom percep un variable a partir de l’any de contracte. És un sistema que fa anys que tenim implantat. A més, cada tres mesos comptem amb el servei d’una fisioterapeuta al qual els treballadors poden accedir demanant cita prèviament. També mantenim un horari laboral de 7 a 15 hores, de dilluns a divendres.
– Perquè ens entenguin, què és l’EPS?
– L’EPS és el poliestirè expandit, un material plàstic format en un 98% per aire i només un 2% per matèria primera. Aquesta composició el fa extraordinàriament lleuger, però alhora molt resistent i amb unes excel·lents propietats d’aïllament tèrmic. És un material molt present en el nostre dia a dia, encara que sovint no en siguem conscients. El trobam en la construcció com a aïllant de façanes, cobertes i paviments, però també en embalatges que protegeixen electrodomèstics o productes fràgils, i fins i tot en peces de mobiliari o elements decoratius. En el sector de la construcció, el seu paper és especialment important perquè contribueix a reduir les pèrdues energètiques dels edificis. Un bon aïllament implica menys necessitat de calefacció a l’hivern i d’aire condicionat a l’estiu. A més, és un material molt durador, que manté les seves propietats durant dècades i que és 100% reciclable.
– Què és Poraxa Circular?
– Poraxa Circular és la nostra aposta per tancar el cercle, ja que l’EPS correctament tractat és infinitament reciclable. Inicialment, neix per recollir les restes d’EPS de les obres dels nostres clients. Actualment, tenim un conveni amb MAC Insular per tractar les restes de «pórex» que es recullen a les seves plantes. Dins el marc del programa Poraxa Circular recollim residus d’EPS que provenen de la construcció, la indústria o altres sectors, els reciclam i els transformam en nous productes.
– De tots els projectes que heu fet que siguin més visibles, famosos o populars, de quin se sent més orgullosa l’empresa? Quin és el que pensau que veu més gent diàriament i per ventura no sap que és fet a Porreres?
– Evidentment per a nosaltres és molt important i estem molt orgullosos del projecte Na Marga Somriu, amb el qual hem decorat i fet més alegres els espais dels hospitals amb menors hospitalitats. Per altra banda, a jo m’agrada molt la mascota de Protur perquè és molt artístic i el vàrem fer amb una artista que sovint col·labora amb nosaltres. Després funcionalment el gerent està molt content amb el resultat d’una recent feina feta en la reforma de l’hotel Iberostar Selection Es Trenc a la Colònia de Sant Jordi (antic hotel sud Mallorca). Hi hem fet tota la part de separació entre balcons i ha quedat molt bé i és una obra que llueix bastant.
– Vàreu impulsar un projecte d’ús de la llana de les ovelles com a aïllant devers la construcció, però la cosa sembla que al final no va anar bé, què va passar?
– Anualment dediquem entre un 10 i un 15% de la nostra facturació a innovació, intentant fer innovacions. I una mica s’aposta a crear productes d’elevat valor afegit. És a dir, nosaltres no podem aspirar amb volum a competir amb una multinacional o amb una empresa grossa de 70 milions d’euros, però sí que podem competir pel que fa a fer menys volum, però amb més valor afegit. En aquest sentit, hem tingut qualque innovació fracassada com és el tema de la llana perquè el tema de la innovació és molt complicat, perquè de vegades no en surt una de llustrosa. La llana no va funcionar perquè no hi va haver demanda i per això ho aturàrem. En aquest sentit, hem de destacar que és important el tema de la inversió de l’administració en innovació i aquí estam a baix de tot. De fet, en els rànquings nacionals i europeus, Balears està a baix de tot en quant al percentatge del PIB que dedica a innovació. Aquí crec que dediquem un 0,4%, mentre que a la mitjana europea està a quasi un 3%.
El futur passa per construir menys i millor, rehabilitar edificis i millorar l’eficiència energètica.
– Cal tenir paciència per investigar i innovar i més davant una aposta que no surt bé?
– La mentalitat del sector industrial és més com la que tenien els nostres padrins: una mentalitat de sembrar per recollir. Sembrarem, i ja veurem si recollirem. A vegades hi havia pluges, hi havia problemes climatològics i no podies recollir; o tenies un mal que et pegava a la vinya i no podies plegar fruits. I el sector industrial és aquest. Tot i que si fas les coses ben fetes, normalment hi ha un retorn d’aquestes inversions. Però la mentalitat del turisme i de l’hostaleria és totalment diferent. I és per això que a Balears estem a baix de tot quant a temes d’innovació. Hem apostat per una activitat econòmica que és de molt de volum i ja n’estem pagant les conseqüències.
– Quan deim hoteleria (turisme) o construcció a Mallorca pensam en destrucció i consum del territori, cap on ha d’anar el sector?
– Penso que el futur passa per construir menys i millor. Cada vegada serà més important rehabilitar edificis existents, millorar-ne l’eficiència energètica, reutilitzar materials i reduir l’impacte ambiental de les obres. La sostenibilitat ja no és només una qüestió d’imatge, sinó una necessitat econòmica, ambiental i social. A la gerència de l’empresa, per exemple, estan totalment en contra que es pugui construir més a sòl rústic. S’ha de fer com han fet a Menorca que és una autèntica meravella. Nosaltres pensem que s’ha d’apostar més per la rehabilitació, per l’habitatge social -que no n’hi ha-, i també les indústries han d’apostar més per l’exportació. Nosaltres enviam un contenidor cada mes a la penísunla.
– Pot ser sostenible la construcció i el turisme? Per on pensau que passa el futur d’aquests sectors?
– Crec que tant la construcció com el turisme poden ser més sostenibles, però això requereix un canvi de model. No es tracta d’aturar completament aquests sectors, sinó de trobar un equilibri entre el desenvolupament econòmic, la protecció del territori i la qualitat de vida de les persones que hi viuen. Pel que fa al futur, pens que passa per apostar per una construcció més eficient i respectuosa amb el medi, prioritzant la rehabilitació, l’eficiència energètica i un creixement adaptat a les necessitats reals. En el cas del turisme, el repte és afavorir un model que generi valor sense dependre només de la quantitat de visitants, cuidant els recursos naturals, la convivència i la sostenibilitat a llarg termini. En definitiva, el futur d’aquests sectors passa per créixer amb criteri i responsabilitat, buscant solucions que beneficiïn tant l’economia com el territori i la societat.
– Feis productes per a la construcció, l’hoteleria, el màrqueting i l’art… com es conjuguen aquests vessants?
– Tots tenen una cosa en comú: el coneixement del material i la capacitat de transformar una idea en una peça funcional. La versatilitat de l’EPS juntament amb la nostra aposta per la millora constant ens duen a fer realitat projectes de molts tipus. La tecnologia i els processos que utilitzam ens permeten adaptar-nos a necessitats molt diferents. Aquesta diversificació també ens fa més resilients i ens obliga a innovar constantment.
– Teniu pensada la pròxima idea?
– Sí, sens dubte. Com et deia. La innovació forma part del nostre ADN i mai deixam de tenir noves idees i projectes damunt la taula. La nostra manera de fer és qüestionar-nos constantment com podem millorar els processos, els productes i l’impacte que generam. Aquesta mirada cap a la millora contínua ens porta a intentar anar sempre una passa més enllà. Alguns projectes acabaran convertint-se en nous productes o processos, i d’altres potser no arribaran a bon port, però això també forma part de la innovació. Per nosaltres, innovar és atrevir-se a provar, aprendre de cada projecte i continuar cercant solucions que aportin valor i contribueixin a una indústria cada vegada més sostenible.
En els rànquings nacionals i europeus, Balears està a baix de tot en quant al percentatge del PIB que dedica a innovació. Aquí crec que dediquem un 0,4%, mentre que a la mitjana europea està a quasi un 3%.
– Nascuts, i crescuts a Porreres, vos heu plantejat mai sortir a un polígon de Palma? Té un valor afegit estar al Pla de Mallorca?
– Sempre hem tingut clar d’on venim, i el respecte cap a les nostres arrels forma part de la visió de l’empresa. Tenim clar que el nostre lloc és Porreres, al Pla de Mallorca. La nostra ubicació forma part de la nostra identitat. Mantenir l’activitat econòmica al territori també és una manera de contribuir al seu desenvolupament i d’evitar que tot es concentri a les grans ciutats. Evidentment, això també comporta reptes, especialment a l’hora d’atreure determinats perfils professionals. Però estem convençuts que és un encert oferir oportunitats al Pla de Mallorca. La innovació i la millora continua no entenen de codis postals, es pot fer recerca, desenvolupar nous productes i continuar millorant des de Porreres, generant riquesa en el territori que ens ha vist créixer.
– Vàreu fer el Tornaveu de Gaudí que tornà a la catedral, vos va saber greu que després el llevassin?
– Haver col·laborat en la recuperació d’una peça vinculada a Gaudí i a la Seu és un orgull. Participar en un projecte d’aquesta transcendència patrimonial és molt il·lusionant.
La decisió sobre la seva permanència ja no ens corresponia a nosaltres. En qualsevol cas, ens quedam amb el positiu, que és haver pogut formar part d’una iniciativa d’aquest nivell, posant en valor un element tan emblemàtic del patrimoni mallorquí.
– Quins són els pròxims objectius que us marqueu a mitjà termini, tant en l’àmbit del benestar laboral com en la reducció de la petjada de carboni de Poraxa?
– Volem continuar consolidant el nostre equip, oferint estabilitat, formació i oportunitats de desenvolupament professional. Pel que fa a la sostenibilitat, seguirem treballant per augmentar el percentatge de material reciclat que incorporam als nostres productes, optimitzar els processos productius, reduir el consum energètic i continuar disminuint la nostra petjada de carboni. Creim que el futur de la indústria passa per demostrar que és possible ser competitius, innovadors i, al mateix temps, responsables amb les persones i amb el territori.