Tondre les ovelles ja no s’haurà de veure necessàriament com un mal de cap logístic i econòmic per a les explotacions ovines del Pla i de tota Mallorca. En els darrers anys, tal com s’ha anat fent ressò aquest digital a l’hora d’analitzar les dificultats del sector primari de la comarca, la llana de les ovelles s’havia convertit en un residu molest. El desplomament de la seva cotització comercial havien deixat els ramaders en una situació vulnerable: tondre les ovelles —una tasca obligatòria per benestar animal— costava doblers i, a sobre, s’acumulaven tones de llana que no tenia sortida.
Aquesta realitat comença a canviar de manera oficial. El Boib va publicar el passat dissabte la resolució de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural que regula finalment l’aplicació al sòl de la mescla de llana i fems com a adob agrícola. Una passa administrativa molt esperada que dona «seguretat jurídica» als pagesos i tanca un cercle normatiu iniciat fa més de tres anys.
L’objectiu de la nova norma és clar: reconvertir el que era un problema mediambiental i econòmic en un recurs que aporti riquesa als cultius de la comarca, fomentant l’economia circular km 0 a Mallorca. Els assajos realitzats en els darrers temps pel Servei de Producció Ramadera han confirmat que la llana té unes propietats excel·lents per a la terra: aporta un elevat contingut en carboni, nitrogen i sofre, a més de retenir millor la humitat, un factor clau en èpoques de sequera com les que pateix periòdicament el centre de l’illa.
El conseller Joan Simonet ha remarcat la importància de culminar aquesta regulació, assenyalant que es tracta d’una «alternativa real» treballada de forma conjunta pels serveis d’Agricultura i de Producció Ramadera. L’encaix legal ha estat complex, principalment per coordinar-ho amb les estrictes normes estatals de nutrició sostenible de sòls agraris (Reial decret 1051/2022) i per garantir que no s’afectassin les zones vulnerables per nitrats. Per treure’n l’entrellat de tot plegat, s’han pres de referència els models d’èxit de comunitats com Castella-la Manxa i Navarra.
CONTROL
Poder tirar la llana barrejada amb els fems als camps no serà, però, un procés improvisat. La resolució estipula condicions severes per mantenir el control sanitari i la traçabilitat:
La llana ha de provenir exclusivament d’animals sans i d’explotacions ramaderes de les Illes Balears que estiguin lliures de restriccions sanitàries.
El transport haurà de certificar la traçabilitat de cada tramesa i els operadors estaran obligats a mantenir registres documentals actualitzats.
Abans d’aplicar la barreja al sòl, caldrà comunicar-ho formalment al Servei de Producció Ramadera i deixar constància del dia i l’ús en el Quadern d’explotació de la finca.
La feina per poder arribar aquí va arrancar el 2023. En aquell moment es va publicar una primera nota tècnica que obria la porta a utilitzar la llana per a encoixinats (evitant l’evaporació de l’aigua en els cultius) o per a compostatge a petita escala dins les mateixes finques. L’any 2024, en una col·laboració estreta amb Mallorca Rural, es varen editar les guies de bones pràctiques de maneig i d’aprofitaments agrícoles de la llana per formar el sector de cara al canvi que ara s’acaba de legalitzar.