La reunió de Petra per informar sobre el projecte de la macrogranja de gallines de Son Brau de Manacor va esdevenir una crida a la unitat de «tots els municipis de Mallorca» enfront d’aquest projecte que l’empresa promotora va voler fer a Sineu i que ara ha traslladat a la capital del Llevant o altres similars que es vulguin promoure en el sòl rústic illenc.
Un centenar de persones es trobaren a les Escoles Velles del municipi en un acte impulsat per l’OCB de Petra amb el pagès Biel Bauçà com a organitzador i portaveu al capdavant. Hi assistí el batle de Petra, Salvador Femenias, el regidor Miquel Jaume i la regidora de l’oposició a la Sala, Antònia Gual acompanyada de la diputada Marta Carrió i representants de l’Ajuntament de Manacor. També varen donar veu i suport les plataformes No Macrogranja Son Brau i Macrogranja No de Sineu.
La trobada fou una crida contra «aquests macroprojectes especulatius de ramaderia intensiva» i un clam per la preservació del territori, la pagesia tradicional i també dels aqüífers.
Per això els organitzadors esperen que es presentin mocions als plens dels ajuntaments del màxim de pobles de Mallorca «contra aquesta casta de projectes» i preveuen una allau d’al·legacions a la iniciativa de Son Brau.
Bauçà es dirigí als assistents informant que «com ja ha demostrat a altres bandes, aquesta macrogranja la fa una empresa que no estima ca nostra, no estima res més que la seva butxaca i, com ha demostrat amb altres granges i instal·lacions que ja tenen a altres pobles aquesta empresa és un mal veïnat».
Foravila és per a pagesos, és per a la ramaderia, per tenir ovelles a lloure, i foravila és un espai per ensenyar als nostres infants a estimar el seu territori
El pagès petrer afegí que «foravila és per als pagesos, és per a la ramaderia, per tenir ovelles a lloure, i foravila és un espai per ensenyar als nostres infants a estimar el seu territori» Afegí que «el que hem de menester és un equilibri i totes les activitats econòmiques que fugen del model tradicional agrari desequilibren tot un ecosistema» «Aquesta macrogranja és un projecte terrible fet per una empresa nociva per a Mallorca, que no estima la seva terra», afegí.
Digué que «supòs que tots estareu d’acord que volem un poble net, un poble que no faci olor, un poble que no tengui mosques, però més enllà de tot això, un poble que tengui aigua potable»
Tant el petrer com la representant de la plataforma sineuera, Joana Maria Antich, insistiren a fer una crida a la unitat de tots els pobles de Mallorca per fer front a aquest projecte i altres semblants: «Primer fórem nosaltres a Sineu on la nostra lluita encara no ha acabat i ara el projecte de Manacor demostra que això afecta a tothom i que qualsevol poble pot estar afectat».
En aquest sentit, i en la mateixa línia s’expressà Sílvia Llull, filla de pagesos de Manacor veïnada directament afectada per la macrogranja projectada a Son Brau havia explicat abans la incredulitat amb què va rebre la notícia de la iniciativa d’Avícola Son Perot.: «Ho veus per la televisió i no t’imagines com deu ser tenir l’amenaça d’un projecte així fins que un dia t’ho trobes a veïnat de ca teva». Per això incidir a evitar «egoismes» perquè «l’ésser humà és egoista hi pensa que mai li pot passar a ell, però no és així».
MAPA DE NITRATS
Finalment, el geòleg Damià Perelló, projectà un estudi sobre el macroprojecte de gallines de Son Brau informant que afectarà tota la massa d’aigua de Son Real que va de Manacor fins a Son Serra de Marina i Can Picafort. «Això va més enllà de termes municipals, afectarà a tota una comarca molt gran i convé que facin pinya tots els ajuntaments afectats», digué.
El mapa de nitrats a l’aigua s’estén com una bassa d’oli: afegir 80.000 gallines és un problema molt gran per tot Mallorca
Perelló informà amb un plànol que contràriament a molts aqüífers de Mallorca, el de Son Real mostra un excés de clorurs a causa de les venes marines, però no té nitrats com moltes altres masses d’aigua. En aquest sentit, digué que més enllà d’una pretesa sobirania alimentària amb què es justifiquen projectes com la macrogranja de gallines, és més necessària «la sobirania hídrica per deixar-la als nostres nets» i això només es pot fer «preservant les masses d’aigua que no tenen nitrats».
Com a exemple del fet que «el mapa de nitrats s’estén com una bassa d’oli» més enllà de les pràctiques agrícoles d’un municipi posà el cas d’Ariany que ja té nitrats i no té una agricultura intensiva massa gran: «Afegir 80.000 gallines és un problema molt gran per tot Mallorca i només pels pobles afectats directament o els de prop», va concloure.
Cal recordar que com avança Tot Pla, els batles de Petra, Salvador Femenias, i el d’Ariany, Joan Ribot, ja han mostrat el seu rebuig al projecte de Son Brau de Manacor. Abans de la reunió de dimarts el batle de Petra havia manifestat als mitjans que «evidentment estem en contra de la macrogranja, no està dins el terme de Petra però ens afectarà. De fet, a l’assemblea de batles n’hem parlat i no pot ser que es facin aquestes instal·lacions perquè, en aquest cas, no és bo ni per Manacor ni per Petra».
Notícies relacionades: