Ningú no la vol. Com ja va passar amb el projecte de la macrogranja de Sineu on Maria i Llubí s’oposaren al projecte, la iniciativa que vol fer ara la mateixa empresa a Manacor ha topat també amb l’oposició dels pobles veïnats. Petra i Ariany també aixequen la veu per la proximitat del projecte amb els seus nuclis urbans.
De fet, la Plataforma veïnal No Macrogranja a Son Brau ha convocat una reunió avui dimarts a Petra (19.30 h, a les Escoles Velles) per tal de donar tota la informació del projecte i aconseguir adhesions.
Amb el lema «Salvem el territori, en contra de la macrogranja«, aquest col·lectiu veïnal es dona a conèixer i neix «per impedir la construcció d’una macrogranja industrial de gallines al nostre municipi on té efectes a tot el seu entorn: natura, persones, aire, animals, circulació viària…». Així mateix, ha obert un entorn digital on es pot consultar el projecte, signar en contra del projecte i estar al dia de totes les passes, agenda i altres iniciatives de la plataforma.
Per ara, el batle de Petra, Salvador Femenias i el d’Ariany, Joan Ribot, s’han mostrat preocupats i estan en sintonia amb la preocupació i oposició veïnal envers el projecte de la macrogranja de gallines. Coincideixen en assenyalar que «no és només per la granja en si que està en el terme de Manacor i no hi podem dir res en l’àmbit administratiu, però les molèsties van més enllà de termes municipals i aquí, entre altres coses, ens arribaran les males olors i les mosques».
En aquest sentit, Femenias parla per experiència: «Pensau que hi ha una granja de porcs entre Petra i Son Serra i de forma puntual alguna vegada ens dona algun problema de mosques i males olors i pel que sabem la granja de gallines encara fa molta més pudor i més mosques que els purins dels porcs». Si no hi ha res de nou el batle de Petra assistirà a la reunió d’avui dimarts per agafar més informació i mostrar el seu posicionament.
«UN CLAM DE LA NOSTRA ILLA»
A Petra qui n’ha agafat la bandera de liderar l’oposició a la macrogranja ha estat la delegació local de l’Obra Cultural Balear. Així, Biel Bauçà, un dels integrants de l’entitat explica que «a Petra, hem organitzat aquesta reunió, ja que, per molt que la macrogranja no es faci dins el terme municipal de Petra la distància entre el nucli urbà de Petra i la macrogranja és de 5.820 metres. Això vol dir que en rebrem totes les conseqüències, juntament amb Ariany i amb Manacor».
«Aquesta reunió d’avui -afegeix Bauçà- és, sobretot, per conscienciar el poble dels efectes nocius que pot tenir aquesta granja, més enllà de les olors de l’escampada de fems i tot el que provoca una explotació d’aquestes característiques». «Volen disfressar aquesta macrogranja de producte local i «quilòmetre zero» i totes aquestes parafernàlies que fan quant de quilòmetre zero això —traient que les gallines ponguin aquí— en té molt poc. Perquè, clar, parlant de dur els pinsos de la Península i de la gestió de residus… veurem quina gestió en fa, aquesta empresa, perquè té uns antecedents terribles a la granja que ja tenen a Llucmajor».
«A part, per no parlar de la nitrificació de les aigües que això pot comportar, és a dir, els índexs de nitrats, tant de Petra com de Manacor, ja són molt elevats. A Manacor han arribat a dir que no pots cuinar amb aquella aigua. Parlam que l’aigua potable al Pla de Mallorca s’està acabant, si es pot dir que encara n’hi ha»
Finalment, Bauçà assenyala que «més que un clam de Petra i Manacor, que som els principals afectats, és un clam a la nostra illa. Crec que avui, més que mai, el tòpic de «qui estima Mallorca no la destrueix» el podem tenir ben en compte».