Després de les eleccions de 2023, Richard Thompson (West Sussex, 1970) es convertí en el primer batle d’origen estranger de Mallorca. Ha estat tres anys al capdavant de l’Ajuntament de Sant Joan comandant amb dos regidors i dues regidores del seu partit, MÉS, i també amb la seva sòcia de govern, Catalina Perelló (PSIB). Dissabte, dia 20 de juny, Thompson cedirà la vara de comandament a Perelló en compliment del pacte de govern segons el qual la Batlia és compartida. Amb aquest geógraf britànic casat i establert a Sant Joan fa dotze anys i que entén i parla el català, feim una entrevista per repassar el que han suposat aquests tres anys de comandament. Abans d’aterrar al Pla de Mallorca voltà per mig món fent feina en el món de l’educació i la docència. Gràcies a un màster en educació enfocat precisament al lideratge i la direcció d’equips també s’ha dedicat a formar alts executius de multinacionals en matèria de lideratge i cohesió en llocs com ara Dinamarca, la Xina o Tailàndia.
– Si haguésseu de resumir aquests tres anys al capdavant de l’Ajuntament en una sola frase, quina seria?
– Ha estat la feina més interessant de la meva vida. Ha estat un gran repte, molt engrescador, i també un autèntic honor. Sempre m’han agradat els grans reptes.
– I de la gestió del dia a dia, què en destacaríeu?
– Precisament la setmana que ve entregarem a totes les cases del poble un resum especial de la feina feta, detallant tres o quatre actuacions clau per cada àrea. No en vull seleccionar només una, perquè totes les àrees són importants.
Però vull dir que com és normal per als veïnats sempre és més fàcil valorar les obres visibles, les que es veuen al carrer: les millores a la biblioteca, l’aparcament, els carrers, els temes d’aigua o la compra del teatre… Tanmateix, hi ha una part de la gestió que és invisible però igualment important, com ara la contractació de personal de l’Ajuntament o haver sumat una persona dedicada exclusivament a gestionar subvencions. En aquest sentit, he de dir que gràcies a aquesta tasca hem aconseguit més de 8 milions d’euros de fons externs, la qual cosa ens ha permès tirar endavant molts de projectes. La clau és fer feina tant en el que és visible com en el que és invisible.
– Heu apostat de manera molt clara per una política transversal, donant molt de protagonisme a tots els regidors i regidores. Com s’aconsegueix implantar aquest model en un Ajuntament normalment centrat en la Batlia?
– Sempre he cregut que la transparència és indispensable per a tenir la confiança del poble. Al llarg de la meva vida professional he tengut la sort de dirigir, gestionar i liderar equips. Sempre he apostat per un estil on es delega molt i es fomenta una estructura horitzontal. És complicat, perquè a molts de pobles la batlia és molt vertical, i rompre aquesta dinàmica és un repte majúscul.
En aquest sentit, he tengut la gran sort de comptar amb un equip genial. Vull destacar la feinada que han fet tots els regidors i regidores en comissions i col·laborant amb grups de voluntaris del poble i amb els treballadors de l’Ajuntament. Hem de recordar que la seva tasca completament altruista; no tenen un sou, sinó una petita dieta per assistència als plens. Un dia vaig fer els càlculs aproximats de la feina feta i surt que cobren uns 10 cèntims per hora. Gràcies a haver delegat en ells, en les comissions i en els voluntaris, hem aconseguit transformar l’Ajuntament i fer coses de veritat.
El meu pare es mirava tots els plenaris per YouTube des d’Anglaterra sense entendre el català
– Quin ha estat el millor moment d’aquests tres anys? I el pitjor?
– El millor moment, sense dubte, va ser divendres passat quan vàrem firmar la compra del teatre. En el programa electoral era un objectiu a llarg termini, una possibilitat de futur, però gràcies a la feinada de la comissió del teatre i dels tècnics municipals vàrem aconseguir el permís del Bisbat de Mallorca per comprar-lo i, posteriorment, una subvenció de 3,3 milions d’euros per la compra i la reforma. Fa uns 47 anys que Sant Joan no té teatre, per la qual cosa és un projecte emblemàtic.
Pel que fa al pitjor moment, més que dolent va ser un ensurt. Fa uns dies va caure un arbre, un ciprés de 12 metres a la zona de Consolació. Em vaig assustar molt perquè jo tenc molt clares les tres prioritats de la batlia: la seguretat del poble, no vull que ningú es faci mal per falta de manteniment; en segon lloc hi està el subministrament d’aigua i, finalment, el personal de la casa sense el qual no podem fer res. Quan va caure l’arbre vaig patir molt pensant que podria haver fet mal a un nin o qualsevol vianant. En moments així et cau de cop tot el pes de la Batlia a sobre. Sortosament, feia temps que gestionàvem la contractació d’una empresa per fer un estudi general de l’arbrat del poble i, arran de l’incident, ho vàrem accelerar i varen venir immediatament. Ja hem retirat dos arbres més que havien tornat perillosos.
– Durant aquest mandat també hi va haver un moment de tensió amb el tema de l’amollada de focs per les festes? (Recordar que l’Ajuntament havia decidit arran d’una consulta popular no amollar-ne, però finalment se n’amollaren de diferents punts de forma anònima)
– Allò va ser un moment complicat, certament, però ja hem passat pàgina i ha quedat en una anècdota. De fet, en el seu moment un exbatle em va dir «quedarà en anècdota» i, passat un temps, he comprovat que tenia raó.
– Poc després va dimitir el regidor que impulsà la consulta, Joan Català, oficialment per motius personals. Però en tot cas sempre va quedar l’ombra o el dubte de si no s’havia sentit recolzat en aquella polèmica…
– Tenc una gran relació amb en Joan i la dimissió vull aclarir que va ser estrictament per motius personals i no hi va haver cap problema. Quan vàrem confeccionar la llista electoral de 21 persones (11 titulars i els 10 suplents) jo ja era conscient que al llarg de quatre anys poden passar moltes coses. Havíem d’estar preparats per si algun regidor no podia continuar. Vam parlar i va entrar na Bel Morlà, es va reestructurar l’equip de govern i les responsabilitats, i vàrem seguir endavant fent feina sense problemes.
– Heu fet moltes coses, però què queda pendent a hores d’ara?
– Si analitzam el programa electoral de Més, hem complert entre el 85% i el 90% de les coses i això, sense voler semblar prepotent, ens satisfà i ens fa estar molt contents. Qualsevol equip de govern estaria content amb aquestes xifres, però és veritat que queden coses pendents.
Per exemple, no hem aconseguit obrir l’escola de música. Ara que estam fent obres a la biblioteca, aquesta està ubicada provisionalment damunt de l’escoleta. Crec que, en un futur, quan obrim la biblioteca renovada, l’espai damunt de l’escoleta seria el lloc idoni per a l’Escola de Música. També tenim pendent el tema del centre de dia per a la gent gran, que és un assumpte complex que s’ha de mirar detingudament. A nivell social, un dels meus somnis era organitzar una Gala de l’Esport per a celebrar de manera conjunta tots els èxits dels nostres esportistes i clubs (com el vòlei o el futbol sala), però requereix molta organització i no hem tengut temps.
– I en infraestructures esportives?
– Un dels grans projectes també a llarg termini seria aconseguir una gran zona esportiva unificada, a l’estil de la que té Petra a Na Capitana. És a dir, tenir-ho tot junt: el camp de futbol, les pistes de pàdel, la piscina… A Sant Joan hem fet molta feina de manteniment per a tenir la piscina actual en condicions i hem impermeabilitzat la teulada i canviat les finestres del poliesportiu, però estan separats. El futur del poble passa per unificar-ho, seria genial.
De fet, ja hem contractat una empresa per a identificar un solar adequat que ho pugui acollir, perquè on hi ha el poliesportiu actual no hi cabria. La idea és anar fent-ho a poc a poc: començar potser per construir tres o quatre pistes de pàdel i un bar, i més endavant traslladar-hi la piscina i el camp de futbol. També ens agradaria fer un skatepark, que és una petició que em va fer un grup de joves del poble.
A més, una passa que farem aquest mateix any és habilitar un espai de jocs per a nins de 5 a 12 anys. Tenim un parc de 0 a 5, però ens falta cobrir aquesta franja d’edat. Estam esperant que es concreti la quantia dels fons del Pla d’Obres i Serveis per a veure quines possibilitats tenim amb els solars mirats.
Hi pens però ara toca desconnectar un poc i al setembre prendré una decisió amb la meva família sobre si em torn a presentar com a candidat a la Batlia
– Vàreu ser notícia a tots els mitjans pel fet de ser el primer batle d’origen estranger de l’illa. Com vàreu viure aquell boom mediàtic i com ho heu gestionat?
– Al principi hi va haver molt d’interès per part dels periodistes. Vaig concedir moltes entrevistes perquè ho veia com una oportunitat per a promocionar Sant Joan. Però un dia, una persona molt propera em va dir: «Basta d’entrevistes, ara t’has d’enfocar en la feina de batle». Li vaig fer cas. De fet, aquesta entrevista que estam fent ara (dimecres, 10 de juny) és la primera que concedeixo en tres anys centrada exclusivament en la gestió del municipi.
A partir d’aquí vaig assumir la batlia com la responsabilitat enorme que és i que comporta una quantitat de feina brutal. Cada persona, cada veïnat vol i té tot el dret de voler parlar amb el batle. A mi em va ajudar molt la meva experiència laboral prèvia liderant equips; si una persona es posa al capdavant d’una administració amb 26 empleats sense haver dirigit mai a ningú, pot ser molt complicat, per jo va ser un poc més fàcil.
– Més enllà de la gestió administrativa, l’equip de govern, com ha estat el tracte diari amb la gent del poble? Vàreu notar algun canvi amb aquests tres anys?
– La figura del batle genera un respecte automàtic, de vegades merescut i de vegades no, pel simple fet d’ocupar el càrrec. Record com a anècdota que les primeres setmanes, el cap de la Guàrdia Civil de Vilafranca me va citar per conèixer-mos i estèvem asseguts i ell me va dir en castellà «vuelva cuando quiera«, clar em va parlar de «usted» i la meva primera reacció fou mirar al costat per veure amb qui parlava fins que em vaig adonar que em parlava a mi com a batle, ningú en la meva vida m’havia tractat de vostè, em va xocar molt!
I pel que fa al tracte amb la gent, jo sempre tract la gent amb respecte i crec que és una actitud mútua. El despatx del batle ha d’estar obert per a ajudar la gent. Quan un veïnat ve enfadat o hi ha hagut un malentès, li deman que passi, xerram i intentam resoldre-ho. No ho faig perquè jo sigui en Richard, sinó perquè és la responsabilitat del batle.
– Com preveieu el relleu al capdavant de la Batlia?
– Sempre vàrem tenir molt clar amb na Cati (Perelló) que jo estaria tres anys. Ella ha fet una feinada immensa a la Mancomunitat i a la regidoria d’Educació i té tot el meu suport. A partir del dia 20, farem un intercanvi de papers: jo agafaré les seves àrees a la Mancomunitat i tornaré a ser un regidor voluntari. Ella assumirà la batlia i durà el pes de les àrees de gestió que comporta la Batlia. Evidentment, ella supervisarà l’acció de govern com a batlessa, però els altres quatre regidors de Més continuaran al capdavant de les seves respectives àrees igual que fins ara per donar continuïtat al projecte.
Sé que ser batlessa no és una feina fàcil. Jo he tengut la sort que tots els exbatles de Sant Joan, de diferents colors polítics, varen venir a parlar amb mi al principi del mandat per oferir-me el seu consell i suport si el necessitava. Ara jo faré el mateix amb la Cati i sap que em té aquí per a tot el que necessiti.
– I pensant en d’aquí a un any, en les pròximes eleccions municipals, teniu pensat si vos tornareu a presentar?
– Encara no ho he decidit, tot i que és un tema que pens. Primer de tot vull descansar aquest estiu, anar a Anglaterra a passar temps amb la meva mare, ajuntar la família i, devers el setembre, prendrem una decisió conjunta. Per a la meva família ha estat una època complexa. Ser batle és una feina de 24 hores els 7 dies de la setmana. A vegades la meva dona o les meves filles han hagut d’escoltar comentaris al carrer, tant positius com negatius. Jo sempre dic que si algú té alguna cosa a dir de la gestió municipal, m’ho ha de dir a mi directament, no a la meva família.
– I la seva família d’Anglaterra, com ha viscut la vostra Batlia des de la distància?
– Malauradament, el meu pare va morir l’any passat. Per a ell i per a la meva mare era un gran orgull que el seu fill fos batle d’un poble de Mallorca. Mon pare es mirava tots els plenaris de l’Ajuntament per YouTube tot i que no entenia ni una paraula de català, però els volia veure igualment. Gràcies al mòbil estam en contacte diari amb Anglaterra, però ara necessit trobar un equilibri real entre la vida personal i la política, que és el més complicat d’aquesta feina. Quan surts a fer una cervesa a un bar continues sent el batle, els veïnats et conten els seus problemes i tu els vols escoltar i resoldre’ls, però s’ha de saber desconnectar i trobar un equilibri i ara em ve aquest moment.
– Un missatge final?
– Només reiterar que ha estat un gran honor ser batle de Sant Joan. He intentat fer-ho el millor possible i estic molt agraït a tothom qui m’ha ajudat. Sona a clixé, però aquesta és una feina d’equip: de l’equip de govern, dels regidors de l’oposició, dels tècnics, de les comissions i dels veïnats. Entre tots hem aconseguit començar a transformar Sant Joan.