La paradoxa de la pagesia és ben present en aquesta nova campanya on l’ordi i el favó mallorquins arrasen en la seva estrena amb segell certificat. Tot i això, ASAJA adverteix que les explotacions continuen treballant a pèrdues pels elevats costs.
La campanya de cereals i farratges de 2026 a les Illes Balears tancarà amb una producció aproximada de 127.000 tones, una xifra que suposa un 7,9% inferior a la de l’any passat. Aquesta dada s’ha donat a conèixer a Maria de la Salut durant una jornada de camp de l’IRFAP, on s’ha posat de manifest una doble realitat, ja que es combina l’èxit rotund de les llavors autòctones amb l’asfíxia econòmica que pateixen els agricultors de les illes.
Malgrat que la collita es pot considerar correcta gràcies a les pluges del cicle de cultiu, el president d’ASAJA-Balears, Joan Company, ha llançat un avís contundent en assegurar que la rendibilitat de les explotacions continua sent negativa. Els preus de venda estan pràcticament estancats des de fa cinc anys, mentre que els costs dels fertilitzants i carburants s’han disparat, un fet que ha duit el sector a reclamar que els ajuts públics arribin de manera àgil i ràpida.
La gran sorpresa positiva de la temporada ha estat l’estrena de les varietats locals dins el Programa d’Ús de Llavor Certificada de l’IRFAP, on els pagesos han apostat fort per la tradició com a refugi climàtic i agronòmic. El favó mallorquí s’ha convertit en el rei indiscutible de la campanya, ja que ha suposat el 65% del total de favó demanat per a cereal i ha estat l’única varietat triada per a farratgeres, amb un total de 14.700 quilos.
Cal assenyalar que aquesta era una reivindicació de l’Associació de Varietats Locals que ja havia demanat la inclusió d’aquestes llavors locals dins la campanya i amb el segell certificat.
Per la seva banda, l’ordi mallorquí ha estat la segona varietat més demanada en cereals, assolint el 21% del total, i la més exitosa en farratgeres, on representa un aclaparador 80% del total amb 31.000 quilos. Així mateix, el blat xeixa s’ha col·locat com la quarta varietat més demanada en la seva primera campanya, representant el 7% del total de llavors de blat. Tant el conseller d’Agricultura, Joan Simonet, com la gerent de l’IRFAP, Georgina Brunet, han destacat que aquestes xifres demostren que el sector aposta per materials adaptats al territori, una clau fonamental en un context d’incertesa climàtica i preus alts.
Per mirar de contrarestar la crisi de costos, que s’ha vist agreujada pel conflicte a l’Orient Mitjà, el conseller Simonet ha anunciat que la Conselleria està enllestint una convocatòria d’ajuts extraordinaris. Una part d’aquests fons es destinarà específicament a subvencionar el transport de cereals cap a la Península, així com de la patata d’exportació o la garrova d’Eivissa destinada a Mallorca. A més, de cara al 2025, el FOGAIBA ja té reservada una partida inicial de 522.500 euros per incentivar la compra d’aquestes llavors certificades que estan ajudant a salvar la campanya.