Si xerrau del pressupost municipal amb batles o batlesses del Pla de Mallorca, sigui quin sigui el color polític, tots coincideixen en el fet que els ajuntaments estan mal finançats.
Les coses com són, tenen raó, la gent que vivim al Pla esperam que els nostres ajuntaments organitzin les festes, mantenguin els pobles i els camins dels municipis nets, paguin els serveis socials, els serveis culturals, duguin a terme polítiques de joventut, ofereixin el servei de les escoletes 0-3 i moltes altres coses que no es veuen, a més de les despeses corrents, pagar tot el personal, mantenir les instal·lacions municipals i pagar els deutes, tot això sense tenir la capacitat econòmica dels de la costa o les grans ciutats.
Podem dir, sense por d’equivocar-mos, que la majoria d’ajuntaments de la nostra comarca tenen més del 80% del pressupost compromès en despeses fixes, cosa que pot provocar desigualtats entre les persones que vivim als diferents pobles de Mallorca, ja que hi ha molta diferència entre el que es recapta a vorera de mar i la resta.
Als municipis del Pla tot està molt ajustat, agafat en pinces, és molt difícil avançar en qüestions que són molt importants, si volem que els nostres pobles progressin tal com ens mereixem les persones que hi habitam, és necessari que l’estat posi fil a l’agulla d’una vegada i millori el finançament dels ajuntaments.
I que no ens facin trampes, el que no serveix és treure línies d’ajudes per dotar d’infraestructures els municipis, el que necessiten els ajuntaments del Pla de Mallorca són recursos per fer front a la despesa corrent, el manteniment dels espais públics, la millora de l’atenció a la ciutadania, els serveis socials, el suport a les entitats, a la cultura i a la llengua pròpia, etc.
És ben hora que el govern de l’estat, que s’autoanomena el més progre de la història, entengui que la qualitat de vida de la gent passa pels ajuntaments, és a la primera porta que toquen veïnades i veïnats quan tenen algun problema, és qui aporta els terrenys per la construcció d’escoles, centres de salut, residències per gent gran i habitatges socials, és qui fa les polítiques, esportives, de joventut, culturals i lingüístiques de proximitat.
Els costos d’aquests serveis, que de cada dia creixen, no es poden carregar a les butxaques de les famílies en forma d’imposts, tal com estan les coses, qui ha de pujar els imposts de forma selectiva als més rics és l’estat, alhora que ha de destinar i repartir de forma equitativa als ajuntaments allò que necessitin perquè totes les persones puguem gaudir dels millors serveis públics possibles.
La millora de la vida de la gent depèn de la millora del finançament dels ajuntaments, i això passa perquè l’estat les tracti com a institucions majors d’edat.