El cronòmetre polític no s’atura. El maig de 2023, els veïns i veïnes del Pla triaven els representants que havien de guiar els municipis fins al 2027. Avui, amb el 75% del mandat ja complert, els equips de govern ultimen els projectes que han de servir de carta de presentació de cara a l’any que queda, mentre l’oposició -en molts casos adormida fins ara- començarà a untar la maquinària electoral. Repassem com es troba el tauler de joc al Pla de Mallorca.
MAJORIES
La nit del 28M de 2023 va deixar clar que, en política local, els lideratges personals sovint pesen més que les sigles partidistes supramunicipals. Set municipis en van ser els màxims exponents i encaren aquest darrer any amb la necessitat de demostrar la solvència de la seva gestió monocolor.
A Petra, el PI, de Salvador Femenias i Miquel Jaume al capdavant, va arrasar aconseguint una històrica majoria absoluta de 9 regidors dels 11 que conformen el consistori. Adesiara les males llengües del Pla han parlat d’un possible retorn de Femenias al PP, però sembla que mantindran ferm el timó del PI a Petra. Així mateix, s’haurà de veure si el fort arrelament local de la formació manté el pols davant la refundació o canvis del partit en l’àmbit regional.
A Santa Eugènia la majoria absoluta del PSOE de Pep Lluís Urraca fou un poc diferent, ja que va venir per la desaparició del partit d’àmbit local Feim Santa Eugènia amb qui Urraca havia fet pacte de govern anteriorment. Urraca va obtenir 6 dels 9 regidors, relegant el Partit Popular a l’oposició (3 edils). Amb un govern còmode, l’objectiu d’aquest any és tancar les inversions municipals clau sense el desgast que solen patir les majories consistorials a llarg termini. S’haurà de veure cap on van els moviments a l’esquerre nacionalista, si fan candidatura sigui independent o no.
A Costitx i Ariany, també dos pobles amb majoria absolutíssima del PI d’Antoni Salas i Joan Ribot sembla que la cosa du camí de continuar igual. S’haurà de veure si els dos batles donen definitivament el relleu o espitgen quatre anys més al capdavant dels seus partits i, per consegüent, d’una batlia quasi segura.
A Maria de la Salut i Sineu amb governs del PP, els dos batles, Tomeu Mulet i Jaume Ferriol han sabut fer front a les tones de plomes i excrements que els van caure a damunt amb la famosa macrogranja de gallines. Van saber anar entorn els seus, i el poble, i l’absència d’una oposició amb cara i ulls els pot fer revalidar la majoria. En el cas mariando s’haurà de veure si el poble es fa «petit» o els múltiples embelliments el fan «gran».
A Vilafranca l’hegemonia de Montserrat Rosselló sembla dur camí del seu quart mandat. A l’oposició l’Assemblea començà fent feina amb força, i l’ha sostinguda mostrant-se com una de les oposicions més feineres del Pla. Però la majoria absoluta després de quasi 12 anys de govern sembla mala de moure. Ara s’haurà de veure si el PxP continua amb aquestes sigles o aposta per aïllar la X.
PACTES
Allà on les urnes no van donar un guanyador clar, la negociació va ser l’eina obligada per garantir l’estabilitat política. El compliment dels «fulls de ruta» signats el juny de 2023 serà el principal argument de campanya i tothom treballarà per no haver de repetir el pacte «per molt bé que hagi anat» de cada a la galeria.
A Porreres el pacte de governabilitat entre Xisca Mora (PI) i Maria Àgnes Sampol (PP) va fixar des del primer minut uns objectius concrets d’infraestructures, com la posada en marxa del Centre de Dia o, entre altres, la redacció del projecte de la nova residència per a la gent gran. Ara, amb el centre de dia obert, la finalització de la ronda pendent, la piscina tancada fa un any i les obres del vial del nou accés per poder ampliar l’IES iniciades s’haurà de veure quin camí han fet els electors aquests anys. Recordem que la victòria electoral fou per a MÉS. La vila albercoquera del Pla ha estat la que més tensió ha mantingut al llarg dels mesos i plens municipals, bona mostra d’això s’evidencià amb la denúncia urbanística a un regidor de MÉS i la seva posterior dimissió.
A Sant Joan la nit electoral es va viure com un dels grans canvis de guió de la comarca quan MÉS, liderat per Richard Thompson, va aconseguir el sorpasso, sumant 5 regidors i obrint un nou cicle al poble. Ara encara queda el canvi de batlia que serà d’aquí a un mes. La regidora socialista Catalina Perelló agafarà la vara el vinent 20 de juny. Tendrà un any per esprintar i fer callar les veus que han volgut fer veure que s’entenia millor amb l’oposició que amb els seus socis de govern.
A Montuïri el pacte de govern entre Paula Maria Amengual (MÉS) i Toni Miralles (PSOE) vist des de fora sembla haver fet el seu camí. Els dos polítics, més o menys novells han pagat el mossatge. L’oposició, un poc més experimentada i amb consellers i directors generals i insulars ha jugat les seves cartes, i les que jugarà, molt probablement, en el que queda d’any. Ja que hem de recordar que el PP fou el partit més votat amb cinc regidors. Tot i això, si els números donen es podria repetir el pacte d’esquerres per quart mandat consecutiu.
A Llubí el pacte de govern entre MÉS de la batlessa Magdalena Perelló i Feim Llubí d’Antònia Maria Perelló sembla dur camí d’afrontar el seu quart mandat. Tot i això, hem de recordar que en els darrers comicis van perdre un regidor cada formació. S’haurà de veure aquí qui, finalment, lidera aquestes formacions. A més s’ha de tenir en compte que l’oposició llubinera ha brillat per la seva absència.
MINORIES
En aquest grup el maig de 2023 hi van quedar Algaida i Lloret, on PSOE i Endavant per Lloret van optar per governar en minoria. Algaida encara és aquí, en el grup de les minories. Lloret en va sortir després del pacte amb el PSOE i fa nou mesos fou Sencelles i el pacte de govern de PI-Volem-PSOE qui va passar a formar part d’aquesta minoria.
A Algaida el timó ferm de Margalida Fullana (PSOE), en la seva estrena com a batlessa, ha fet que sense tenir majoria hagi sabut negociar amb MÉS per anar aprovant pressuposts i propostes de govern. Al municipi amb més habitants del Pla sembla que els quatre candidats duen camí de repetir al capdavant dels seus partits. S’haurà de veure si aquesta vegada hi ha pacte per l’esquerra o bé la dreta d’Oliver i l’extrema dreta, en auge a un municipi amb molt de vot «dormitori», suma per fer girar la ja històrica batlia socialista.
A Lloret, Sebastià Amengual i els tres regidors d’Endavant Lloret van tenir el coratge de començar el mandat en minoria. Poc temps després i en un ajuntament petit, però amb molta feina per fer, optaren per negociar amb els socialistes i fer-los partícips de l’equip de govern, deixant així el PP sol a l’oposició. El repte serà veure si els independents lloritans aconsegueixen trobar un candidat per seguir el llegat de Toni Bennàssar, primer i de Sebastià Amengual després.
A Sencelles, aquí la cosa ha estat més moguda i remoguda. El pacte de govern, fou dels darrers a tancar-se, repetiren Pi, Volem i PSOE. La regidora socialista, per motius personals, s’absentà fins al punt que el batle n’assumí les àrees. Després, passades les festes de l’any passat una remodelació interna del Pi, on el batle Joan Carles Verd forçà la sortida dels seus tres regidors va provocar un daltabaix, fet que li provocà deixar l’equip de govern en minoria, ja que uns dels regidors optà per no deixar l’acte de regidor i va quedar com a regidor no adscrit i votant, d’aleshores ençà, contra l’equip de govern. Així, a l’oposició el PP de Toni Ferragut, partit més votat i MÉS-Unides van veure com amb la suma de l’exregidor del PI sumaven majoria. Un vot que han utilitzat per desgastar el batle i el govern com ara recentment amb l’escoleta infantil.
SENSE CLAU LOCAL
Hi ha un element extern que plana sobre tota l’anàlisi política del Pla de Mallorca. Amb prou feines dos mesos després de constituir-se els ajuntaments (el juliol de 2023), es van celebrar eleccions generals. El resultat va deixar una dada inapel·lable: el Partit Popular va ser la força més votada a tots i cada un dels 14 municipis de la comarca, aconseguint més del 35% de mitjana i doblant resultats respecte a cites estatals anteriors en pobles tradicionalment progressistes o regionalistes.
A les eleccions europees de juny del 2024 el PP també imposà la seva hegemonia gairebé arreu del Pla, només tres municipis aguantaren l’envestida blava. Foren Santa Eugènia i Algaida amb victòria socialista, com les seves batlies i Costitx on s’imposà el PI amb 11 vots d’avantatge sobre el PP.
La gran incògnita que es resoldrà en aquest any que tenim al davant és si el PP local aconseguirà mobilitzar aquest vot de clau general cap a les urnes municipals del 2027, o si, per contra, s’imposarà el perfil propi, veïnal i de proximitat dels batles i batlesses actuals del Pla. La maquinària del Consolat sembla que du camí de treure la piconadora. Pobles on ja va guanyar el PP fa tres anys com Montuïri o Sencelles, ara per ara, semblen els més propensos a veure pròximament un batle o batlessa del PP.
EL DIA A DIA, 365 DIES
Més enllà de les sigles, i del que s’ha fet fins ara l’any que queda es jugarà en el terreny de la gestió del dia a dia i del carrer, del tu a tu amb els veïns i la millora d’aquell problema de davant la voravia de cada resident. Així, temes transversals a la comarca com les fuites i l’abastiment d’aigua potable, la millora de la mobilitat interior, l’accés a l’habitatge per als joves dels pobles o el manteniment de les infraestructures rurals centraran els debats de l’última part de la legislatura, però seran sons de campana per a la majoria que només veuran, com hem dit el forat a la voravia.
El compte enrere ja ha començat. Falten 365 dies perquè el Pla de Mallorca torni a parlar a les urnes.