En el moment de fer aquesta entrevista Amador Gacies Font de Can Confit (Sineu, 1984) és molt probablement una de les persones més feliç del Pla i bona part de Mallorca. Aclareix, abans de res i, ja que hi som, aprofitam per informar que en el seu primer cognom no hi ha cap errada: va sense “r”. Xerram un dilluns que havia de ser un dilluns qualsevol fins que deixà de ser-ho. El dia abans, diumenge dia 19 d’abril, passarà a la història de la vila perquè el Club Esportiu Sineu assolí l’ascens a la 3 divisió per primer cop en la seva història iniciada l’any 1942. Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport és preparador físic, fa de docent i també està al capdavant d’un centre d’esport i salut. Però, davant de tot, el que ocupa el seu temps és el futbol i la seva dedicació a entrenar una plantilla que ha assolit l’històric ascens. Ens trobam a les graderies del camp de futbol de Son Magí on contempla l’entrenament del seu fill. És de l’Athletic Club i no només per amor a uns colors sinó també per una filosofia que, salvant les distàncies i les dificultats, intenta aplicar en el Sineu.
– Després de la vostra victòria de divendres l’ascens a 3 RFEF es confirmà diumenge en què tots els resultats acompanyaren… com va anar la celebració de l’ascens?
– La festa ja va ser grossa. La veritat és que molta gent i sobretot la que està un poc vinculada al futbol es va bolcar. Diumenge vàrem fer una primera celebració a la plaça, vàrem pujar la bandera en el campanar, hi va haver coets… molta gent va pujar i vàrem fer festa. I pel poble, estaves creuant-te amb la gent, reps telefonades… La gent de Sineu està molt contenta d’aquesta gesta. La gent de Sineu la veritat que està contenta i, sobretot, a banda de celebrar i d’enhorabones tot el que demanen és l’any que ve i com ho farem i no sé què, no sé quantes.
– Divisió d’Honor és una categoria nova aquesta temporada on jugàveu després de l’ascens de la passada des de Preferent, l’ascens a tercera era l’objectiu? vos ho esperàveu?
– La veritat que darrerament, veient com anaven les coses, ja m’ho esperava. Però a principi de temporada la intenció era consolidar la categoria, no baixar, i si anava bé intentar entrar en play-off per lluitar en les darreres jornades. Mai hauríem pensat fer un ascens directe traient 13 o 14 punts d’avantatge a equips com el Ferriolense, el Serverense o el Sant Jordi. No ens ho plantejàrem ni somiant, però ha vengut així.
– I personalment, com ho heu viscut?
– El futbol és mitja vida per mi. He entrenat totes les categories base i alguns dels que ara estan al primer equip els vaig tenir a prebenjamins. Per tot plegat això era el somni de la meva vida esportiva. Poder un dia ascendir el Sineu a tercera divisió i jugar a aquesta categoria per jo era un somni que el veia molt llunyà. A mida que vaig anar fent lliguetes d’ascens a estones el veia molt a prop, després el somni es feia enfora i a l’estiu tenia dubtes de si convenia continuar entrenant una temporada més i seguia i mira, al final ha arribat i és una alegria immensa. Per això, esportivament, ja he complit el que havia de complir. Ara hem de disfrutar aquesta temporada que ve.
– Quin ha estat el perfil de l’equip i la clau de l’èxit?
– Ho xerrava amb els jugadors veterans. Hi ha dos jugadors que fa onze anys que els entren. Fa molts d’anys que som aquí, primer com a preparador físic i ara com a entrenador, i tenc pràcticament el mateix bloc de jugadors. Cada any es renoven dues o tres peces, però el gruix el conec de fa molt. Ens entenem sense xerrar; ells saben el que jo vull i jo sé el que ells necessiten i això és molt important i suma molt i després de tants anys ara ha sortit a la llum aquesta sintonia.
– I com a entrenador com vos definiríeu? Com vos agrada que juguin els vostres equips?
– Som un entrenador que demana molta intensitat. Si no n’hi ha, no ens entenem. M’agrada la pressió, la segona jugada, factors clau en aquestes categories. També els he inculcat la importància d’encaixar pocs gols; crec cert que som l’equip menys golejat fins i tot estam a punt de ser el menys golejat de totes les Illes Balears, però com que ara ens varen fer un gol no sé com està ara mateix. Defensam molt bé, som un equip molt rocós i a partir d’aquí hem anat sumant.
– Celebracions a banda, heu comentat que vos demanen com ho fareu la temporada vinent. El fet de pujar d’hora vos dona més marge de temps per planificar-ho tot, o no?
– El primer que farem és seure’ns amb la directiva i veure quin pressupost tenim per a la primera plantilla, perquè tercera és més cara: arbitratges, fitxes, viatges, dietes, també haurem de pagar una mica als jugadors… El pressupost de moment és baix i haurem de mirar d’augmentar-lo perquè haurem de reforçar l’equip per poder competir i guanyar partits la temporada que ve.
– Xerrant de fitxatges, sou de l’Athletic Club i ens comentareu que intentau de seguir la seva filosofia de fitxatges, en el vostre cas mirau que els jugadors tenguin ADN sineuer… com és això?
– (Riu) Sí. Jo som de Sineu i me’n considero un entrenador de club i intent que a l’equip hi hagi el màxim de sineuers possibles. Per ventura com que som d’aquí ho mir més que com ho faria un entrenador que vengués de fora. Amb aquest tema he arribat a ser una mica malaltís cercant jugadors que tinguessin arrels sineueres. Enguany per exemple aquesta temporada he duit jugadors de Sa Pobla, Selva o Inca que són de mare o pare de Sineu per a mantenir una mica aquesta identitat. O si sé que hi ha un jugador de la comarca com per exemple de Sant Joan, Maria o Llubí per exemple, vaig a cercar-lo i no vaig a Alaró, per posar un exemple. Els darrers també he ficat al primer equip jugadors de Sineu que són d’edat juvenil i pugen abans perquè entrin en dinàmica de primer equip. Al final salvant les distàncies, sí que és una filosofia tipus Athlètic de Bilbao.
– Per a la temporada vinent a tercera serà més complicat mantenir aquesta línia, o no?
– Fins ara ho he aconseguit, però l’any que ve serà més complicat mantenir-ho al cent per cent. Però ho intentarem i vull provar fer mig i mig, mantenir el perfil de prop de Sineu, però haurem de fer 4 o 5 fitxatges de fora per poder competir. De fet, ja tenc algun jugador dins el cap ullat amb arrels sineueres o de pobles de prop que fan el perfil i que seria un d’aquests reforços, veurem si es pot aconseguir. La clau serà si aquests volen venir. Però crec que a la força haurem de fer tres, quatre, cinc fitxatges que no podrem mirar l’ADN si volem competir un poc a tercera.
– En el Sineu sou entrenador, però també sou molt proper a la junta directiva?
– Sí, som l’entrenador de l’equip sènior. El president és en Pere Llagostera. Des de fa dos anys tenim una directiva molt jove formada per jugadors i dues o tres al·lotes que juguen amb el femení i que també són directives. A banda del president qui realment duu la batuta del primer equip i està més en contacte amb mi és en Maties Ramis, que és el capità i secretari del club.
– Quina és la vostra formació en el caire esportiu?
– Vaig estudiar dos cicles formatius aquí a Pollença i després vaig anar a fer la carrera d’INEF a la Corunya. Tenc un màster d’alt rendiment en esports col·lectius. Quan tornar a Mallorca vaig començar fent de preparador físic, després vaig treure’m el nivell nacional de futbol i em vaig fer entrenador.
– I on vàreu estar com a preparador físic?
– Des de l’any 2010, quan vaig arribar de la Corunya, fins al 2016, vaig estar al Binissalem i al Sineu al mateix temps. Al Binissalem vaig estar en l’etapa que vam guanyar la Copa Federació espanyola el 2011-2012 i vam pujar a Segona B a Madrid. Jo era el preparador físic d’aquell equip.
– La temporada vinent tendreu derbi comarcal amb el Porreres que malauradament ha baixat de segona a tercera RFEF…
-Sí, serà l’únic derbi que tindrem l’any que ve. Hi hem jugat molts anys contra el Porreres, però jugar contra ells ara és diferent d’abans perquè amb l’ascens a 2 RFEF el nom s’ha magnificat.
– Quants d’equips formen el CE Sineu?
– Tenim totes les categories cobertes, dos equips femenins i, de la categoria aleví cap avall, ho tenim tot doblat. Per un poble amb aquest nombre d’habitants està molt bé. Encara té més mèrit si pensam que Porreres, Montuïri i Vilafranca es varen unir i varen crear el CE Es Pla. És una idea que m’agrada moltíssim. He intentat engrescar la gent per fer el mateix amb Sant Joan, Maria, Lloret, Llubí, Costitx i Sineu. Seria un futbol més competitiu per optar a competir a un millor nivell entre tots. És una idea que sempre he dut molt dins es cap, però com a cosa meva no del club, però m’agradaria molt.
– Massa caps de setmana veim episodis de violència als camps de futbol i, de fet, és un dels temes que més preocupa a la federació balear… Què en pensau?
– Per jo és tot un tema d’educació. Hem d’ensenyar que s’ha de competir bé, saber guanyar i saber perdre. Amb el futbol base la directiva fa molta feina en aquest sentit.
– Com ho veis des de la vostra professió com a docent?
– Professionalment soc professor d’educació física de secundària. Veig que l’educació ha canviat molt, igual que el que deia de la violència. Falta respecte i crec que la culpa és de les famílies i dels valors que inculquen. Avui dia els professors estan molt indefensos, igual que els entrenadors. No pot ser que a un nin l’expulsin dos dies d’un centre i a casa no passi res, no tenen cap conseqüència. A noltros ens duien pel solc i per ventura ara diran que no eren els mètodes correctes, però la meva generació hem fet el que havíem de fer i no hi havia el que hi ha ara: ningú era capaç d’anar a insultar un professor i després als camps de futbol amb els pares passen aquestes coses que són un desastre.