L’embelliment del nucli antic de Sineu no només va servir per renovar la imatge del municipi o pacificar alguns dels carrers del centre històric, sinó que, en aquells moments de les obres es va convertir en una finestra al passat. El seguiment arqueològic de les obres va servir per documentar estructures i materials que ara ajuden a entendre l’evolució urbana de la vila, amb una troballa especialment significativa al carrer des Fossar, on van aparèixer indicis de l’època romana i l’alta edat mitjana.
Durant la retirada del paviment d’asfalt i les voravies en aquest carrer, l’equip d’arqueologia va identificar un nivell de sediment de tonalitat grisosa que abraçava tota la superfície de la via. A l’interior d’aquest estrat, s’hi trobaren carbons, restes de fauna i fragments de ceràmica que, segons les primeres anàlisis, podrien datar-se entre l’època romana i l’alta edat mitjana.
Davant la importància d’aquesta seqüència estratigràfica, que es trobava intacta sota els nivells superficials, el tècnic arqueòleg va determinar la paralització immediata dels treballs en aquest sector. Finalment, en una reunió entre l’Ajuntament, l’empresa constructora i l’arqueòleg, es va acordar una solució alternativa per instal·lar el clavegueram: situar els conductes just per damunt d’una rasa preexistent d’aigües brutes, evitant així haver d’excavar i destruir els nivells arqueològics més antics. I també eliminar els fanals i arbres que s’havien previst sembrar en aquella zona, evitant així malmetre el subsol en cas d’una futura excavació.
L’actuació al carrer des Fossar se suma a les descobertes fetes al carrer de l’Hospital, on es va localitzar l’antic empedrat que marcava la transició cap a una via més consolidada durant l’època moderna.
Al llarg del conjunt de la intervenció feta en aquests carrers del nucli antic s’han documentat diversos elements clau com puguin ser:
Estructures hidràuliques: Conductes de teula i pedra fonamentals per al proveïment d’aigua.
Materials ceràmics: Fragments dels segles XVII i XVIII que confirmen l’activitat econòmica a la zona. Aquestes peces ja han estat netejades, siglades i traslladades al Museu de Mallorca per a la seva custòdia definitiva.
La metodologia aplicada, basada en la fotogrametria i el dibuix tècnic, ha permès que cap dada històrica es perdi durant la modernització dels serveis (aigua, llum i clavegueram). Tot i que l’urbanisme de Sineu va patir moltes reformes durant el segle XX que van malmetre part del subsol, els informes conclouen que encara es conserven testimonis valuosos de l’urbanisme tradicional.
Les restes que no han estat extretes per al seu estudi en laboratori han estat protegides i cobertes novament, garantint que la història de Sineu continuï preservada sota el nou paviment per a les futures generacions.
Des de l’Ajuntament, Tomeu Mulet, batle de Sineu assenyala que «la primera intenció era dotar aquesta reforma amb més arbres, però vam entendre que la solució era posar-los en aquests grans cossiols o pasteres per no fer malbé aquestes restes». Mulet també afegeix que «amb aquesta intervenció, el municipi reafirma el seu compromís amb fer les coses bé en matèria patrimonial, escoltant els professionals i sempre pensant amb un nucli antic que és, per dret propi, un dels referents històrics de Mallorca».