Diuen que un llibre és dels pocs regals que pots obrir tantes vegades com vulguis i sempre hi pots trobar un tresor diferent. Amb motiu de la festa del llibre, d’avui, dia 23 d’abril hem volgut saber què passa quan qui obre un llibre és la persona al capdavant dels centres educatius on els infants aprendran a llegir i, si pot ser, a continuar amb la passió per la paraula escrita.
Directores i directors dels col·legis públics de la comarca del Pla ens conten quines són les novel·les que els han marcat en la vida o les seves darreres lectures.
Més enllà de les aules i els despatxos de les nostres escoles també són lectors, cercadors d’històries i aprenents constants. Avui ens obren les portes de la seva intimitat literària. Des de clàssics que configuren valors fins a novetats que ens fan entendre el món d’avui, aquestes són les recomanacions de les persones que lideren l’educació al Pla. Perquè, al cap i a la fi, per ensenyar a estimar els llibres, primer cal haver-se deixat seduir per ells.
- BIEL FERRIOL BERGAS – DIRECTOR DEL CEIP DURAN ESTRANY DE LLUBÍ
Invisible, d’Eloy Moreno
«No sé si les casualitats existeixen, però després de descobrir aquest autor gràcies a Tierra, va caure a les meves mans un altre llibre seu, aparentment més juvenil: Invisible.
Des de llavors, i algunes llàgrimes després, l’he convertit en part de la meva tasca docent amb els alumnes de 6è. El llibre, d’una manera molt clara, senzilla i emotiva, narra en primera persona la història d’un nin que pateix assetjament; una realitat que podria ser la de qualsevol de nosaltres.
És una novel·la que provoca molts moments de reflexió a petits i grans i, com a docents, crec que tenim l’oportunitat de fer-hi una gran tasca».
- PAULA AMENGUAL VANRELL – DIRECTORA DEL CEIP JOAN MAS I VERD DE MONTUÏRI
La catastròfica visita al zoo, de Joël Dicker
Va ser una recomanació d’una companya i em va enganxar des del primer moment. És una lectura àgil i entretinguda que combina humor i intriga amb molta habilitat. A més, ens fa reflexionar sobre com interpretam diferents temes com la democràcia, l’educació inclusiva, els rols que assumim com a pares i mestres… a través de la mirada dels infants.
- MARIA ANTÒNIA FERRIOL MAS – DIRECTORA DEL CEIP MARIA DE LA SALUT
La meva illa d’Elisabet Benavent
He escollit La meva illa d’Elisabet Benavent perquè no és només una història d’amor, sinó un viatge emocional que parla de ferides, de reconstruir-se i de tornar a confiar.
M’ha cridat l’atenció perquè mostra relacions reals, amb contradiccions i pors, allunyant-se dels tòpics perfectes i fent que sigui fàcil sentir-s’hi identificat/da. També l’he triat perquè tracta el procés de sanar després d’una decepció, un tema amb el qual molta gent pot connectar en algun moment de la seva vida. També perquè l’autora té una manera d’escriure molt propera i intensa, que fa que et fiquis dins dels pensaments dels personatges.
L’he escollit perquè transmet la idea que, encara que et trenquin, sempre pots reconstruir-te i trobar una nova manera de ser feliç.
I, sobretot, perquè no parla només d’amor cap a una altra persona, sinó també de l’amor propi i de la importància de cuidar-se.
- IMMA MAS PLA – DIRECTORA DEL CEIP GUILLEM FRONTERA D’ARIANY
La Trenza de Laetitia Colombani
Aquest llibre me va arribar perquè el meu fill gran el va tenir com a lectura obligatòria. Em va dir que m’agradaria. I sí, em va enganxar, motivar, fer reflexionar… un poc de molts de sentiments i em va fer veure que la vida és única i s’ha de viure.
Hi ha històries que no només s’expliquen, sinó que s’entrellacen amb una sensibilitat especial, capaç de travessar continents i emocions. La Trenza és una d’aquestes obres que ens recorda que cada dona camina pel seu propi trajecte, però que totes, d’una manera o altra, comparteixen fils invisibles que les uneixen.
La Trenza presenta tres dones amb tres realitats separades per la geografia, la cultura i les circumstàncies socials, però unides per una mateixa força interior: la lluita per canviar el seu destí. Cada una afronta obstacles que semblen insuperables, però troben en la determinació i el coratge la manera d’avançar.
La història mostra que el destí no està del tot escrit i que, amb coratge, es poden obrir nous camins.
- JORDI JUAN SASTRE – DIRECTOR DEL CEIP PARE BARTOMEU POU D’ALGAIDA
Tot el cicle de Salvo Montalbano d’Andrea Camilleri
Sempre he gaudit molt de llegir els casos d’en Salvo Montalbano, creat per Andrea Camilleri i batejat d’aquesta manera com a homenatge a Manuel Vázquez Moltalban. Comissari de Vigata, localitat inventada de Sicília, que resol els seus casos seguint mètodes poc ortodoxes però eficaços. La vida a una illa mediterrània, amb problemes com les obres i carreteres, construcció il·legal, arribada de pasteres, els interessos personals, els polítics ineptes i aprofitats… La vida pausada de l’illa sempre xoca amb la duresa dels casos que ha de resoldre, tot mesclat amb comèdia, uns ajudants que es mouen entre arquetips de la comèdia de l’art, la complexitat de les relacions humanes, el paisatge com a escena que condiciona als personatges i la vida i, per acabar, la gastronomia com refugi i gaudi… Una font de plaer immens per als llargs horabaixes de l’estiu a vorera de mar.
- MARIA ANDREVA ADROVER BARCELÓ – DIRECTORA CEIP ES CREMAT DE VILAFRANCA
Ara que estem junts de Roc Casagran; Les gratituds de Delphine de Vigan i qualsevol de les novel·les de Dora Muñoz
Pel que fa a la meva connexió amb l’obra Ara que estem junts de Roc Casagran, m’ha marcat per la manera com retrata la Guerra Civil, no des de la política sinó des de l’emoció quotidiana. Sorprèn com l’autor, adoptant la mirada innocent d’un infant, és capaç de parlar amb tendresa i humor de situacions tan tràgiques com la guerra, la separació d’uns germans camí de l’exili o l’infern d’Argelers. Per a mi, és una obra essencial per recuperar aquest moment històric des de la pura humanitat.
Les gratituds em varen impactar per la seva gran capacitat de commoure. Em va captivar especialment la tendresa de na Michka, un personatge entranyable que em va acompanyar en un procés tan delicat com inevitable. La novel·la tracta temes intensos com la vellesa, la decadència, la mort o la soledat, però ho fa amb una sensibilitat i una humanitat que la fan profundament emotiva.
Des de ben petita he estat una consumidora de novel·la negra. Una de les meves autores preferides és Dora Muñoz. Sap construir trames que atrapen des del principi i mantenen la intriga fins al final. M’agrada tant perquè combina molt bé el misteri amb un ritme que no et deixa desconnectar en cap moment.
- SONIA A. SANS MAYOL – DIRECTORA DEL CEIP NADAL CAMPANER ARROM
La huérfana de Auschwitz d’Anna Stuart
A mi m’agrada anar intercalant la tipologia de llibres que llegesc. M’agraden especialment els que tenen fonaments científics o neurocientífics, com els de David Bueno (Educa el teu cervell) o els d’Enrique Rojas (No te rindas).
En determinats moments o estats d’ànim, elegesc llibres de filosofia estoica o d’aquests que t’ajuden a veure la part bona de les coses i la força del llenguatge positiu, com Vivir la vida con sentido, d’en Víctor Küppers; Invicto, d’en Marcos Vázquez, o La ciencia del lenguaje positivo, de Luis Castellanos, na Diana Yoldi i en José Luis Hidalgo.
Ara bé, el tema que me té més enganxada és el dels camps de concentració nazis: novel·les basades en personatges reals que varen viure aquestes circumstàncies tan esfereïdores, o bé històries de ficció inspirades en aquests fets reals.
De més jove havia llegit El diari d’Anna Frank, El nin del pijama de ratlles o El secret de la mare, i ja m’havia cridat l’atenció veure com els protagonistes eren capaços de sobreviure i sobreposar-se a unes vivències tan dramàtiques, dures i inhumanes; la seva extraordinària resiliència.
Però, va ser després d’un viatge a Alemanya, fa uns anys, i de visitar el camp de concentració de Dachau, que m’hi vaig interessar encara més. D’aleshores ençà n’he llegit un bon grapat, i cap m’ha deixat indiferent.
La força de l’esperança, els valors de la família i de l’amistat davant les atrocitats que s’hi visqueren me fan reflexionar sobre la ment d’aquests supervivents, la seva manera de pensar i, en definitiva, la seva fortalesa mental.
Alguns títols que recoman, a part dels ja esmentats, són: El último secreto de Ana Frank, Postales del Este, El violinista de Mauthausen, El superviviente de Auschwitz, La niña del cuaderno, La chica que escapó de Auschwitz, La chica que jugaba al ajedrez en Auschwitz, La bibliotecaria de Auschwitz…
De tant en tant, també faig lectures més lleugeres, d’aquestes per passar l’estona, que són igualment necessàries.
Actualment estic llegint La huérfana de Auschwitz, d’Anna Stuart.
- ANTÒNIA MAS BERGAS – DIRECTORA CEIP JUNÍPER SERRA DE PETRA
El monje que vendió su Ferrari, de Robin Sharma
Per al Dia del Llibre, una de les meves recomanacions seria El monje que vendió su Ferrari de Robin Sharma. És un llibre entretengut, fàcil de llegir i amb un missatge que convida a reflexionar sobre el ritme de vida que duim i la importància de trobar equilibri entre l’àmbit professional i el personal.
Em sembla una lectura ideal per desconnectar i, alhora, replantejar-se petites coses del dia a dia.
És un llibre que em varen regalar, jo no el coneixia, i al principi em va costar llegir-lo, però estic molt contenta d’aquest regal, m’està aportant coses molt positives.
- TOMEU BARCELÓ SANSÓ – CEIP CLIMENT SERRA I SERVERA DE PORRERES
Mai de Ken Follet
Som un seguidor d’aquest autor i m’agraden molt totes les seves novel·les. N’he llegit unes quantes —no totes—, però puc dir que aquesta m’ha impactat especialment.
M’encanta, fins i tot, no haver sabut gairebé res abans de llegir-la, perquè m’ha sorprès molt positivament. La recomano perquè, en el context actual en què vivim, amb conflictes bèl·lics arreu del món i amb tanta incertesa sobre el futur, crec que és una obra que connecta molt amb l’actualitat.
Cal tenir en compte que l’autor ja havia tractat temes històrics importants, com a La caiguda dels gegants, sobre la Primera Guerra Mundial. En aquell moment, molts polítics pensaven que seria una guerra curta i ràpida, però va acabar sent un desastre enorme.
Llegint Mai, que és un thriller, però que pot arribar a fer molta por per la seva versemblança, et fa reflexionar sobre com poden evolucionar els conflictes actuals i si realment estan tan controlats com ens volen fer creure.
- MARIA NEUS ROCA OLIVIERI – SECRETÀRIA CEIP MESTRE GUILLEMET DE SANTA EUGÈNIA
De què parlo quan parlo de córrer d’Haruki Murakami
He triat aquest llibre de l’autor japonès perquè ja m’havien agradat altres novel·les seves i me va fer ganes llegir aquest assaig autobiogràfic on parla de la seva experiència com a corredor al llarg dels anys, i com n’és d’important per ell la relació entre cos i ment, i on també tracta la constància, els hàbits i la superació personal.
Notícies relacionades: