Adesiara, la pilota fa voltes i, pegant coces d’una banda i l’altra, arriba qualque gol. Molts són els que intenten viure del futbol, però ben pocs ho aconsegueixen. Entre un d’aquests que viuen el somni del futbol hi ha el santjoaner Josep Biel Mas Jaume (Sant Joan, 1996). Conegut en els terrenys de joc com a Pep Biel, l’hem vist defensar els colors de diferents equips de l’estat i d’Europa (Real Zaragoza, FC Copenhaguen, Olympiacos FC o FC Augsburg). Ara, fa uns anys, ha pegat el bot a la verticalitat de Charlotte, a una Amèrica de distàncies infinites i estadis que semblen escenografies de cinema. Però, per moltes milles que el separin de la seva terra, hi ha referències, detalls, que no s’obliden. Com a bon santjoaner, ell i la seva cama esquerra han donat vida al joc del Charlotte FC, un equip “jove” de la Major League Soccer dels Estats Units.
Amb la diferència horària pel mig, però amb la proximitat de la gent del Pla de Mallorca, ens hem valgut de contactes i xarxes socials per fer-li aquesta entrevista.
– Vàreu créixer a Sant Joan. Què significa per a vós el Pla de Mallorca, ara que viviu tan enfora?
– És una benedicció haver nascut allà. El Pla de Mallorca, Sant Joan, és ca nostra, és tranquil·litat, família i arrels. Encara que ara visqui tan enfora, sempre ho duc amb jo, perquè és el lloc on he crescut i on he après els valors que m’han ajudat tant en la meva carrera.
– Quan mirau enrere, quin moment diríeu que vós va fer pensar: Puc arribar a ser futbolista professional?
– Record especialment la primera vegada que vaig anar amb la selecció balear a un campionat. Allà vaig començar a veure que podia competir amb altres jugadors i que potser tenia opcions. Tot i això, no va ser un camí fàcil, perquè després també hi va haver moments complicats que m’han fet més fort.
– El vostre pas pel RCD Mallorca va ser clau? Què és el més important que hi vàreu aprendre, tant dins com fora del camp?
– Sincerament, no crec que fos una etapa clau, perquè ni tan sols vaig arribar a debutar oficialment, va ser temps de canvis i va ser una pena. En canvi, a Saragossa sí que vaig fer un pas molt important.
– Heu viscut en diversos països. Com vós ha canviat personalment sortir de Mallorca i adaptar-vos a cultures diferents?
– M’ha ajudat molt a créixer com a persona i a convertir-me en qui som avui. Sortir de la teva zona de confort, conèixer altres cultures i adaptar-te a maneres de viure diferents et fa obrir la ment i aprendre constantment. Estic molt orgullós de tot aquest camí.
– Al FC Copenhagen vàreu viure una etapa molt destacada. També va ser un moment de creixement personal?
– Sí, sens dubte. Copenhaguen va ser el bot més gros de la meva carrera. Vaig tenir continuïtat, confiança i vaig poder demostrar el meu nivell. A més, tenc una estima molt especial tant per la ciutat com pel club, perquè allà vaig créixer moltíssim en tots els aspectes, no només com a futbolista.
– Heu tengut l’oportunitat, o l’oferta, de tornar per jugar amb el Mallorca? Vós agradaria?
– Hi va haver qualque contacte, un poc de tanteig, però mai es va arribar a concretar res. És clar que el Mallorca és un club especial, i no tanc la porta a res en el futur.
– Ara a Charlotte FC, com és la rutina fora del futbol? Què feis en el vostre temps lliure a Charlotte?
– La veritat és que la rutina és bastant normal. La sesta és sagrada per jo, i després depèn del dia: a vegades faig gimnàs o treball de recuperació, i altres dies aprofit per sortir a prendre un cafè i desconnectar una mica.
– Què significa tornar a Mallorca ara que viviu lluny?
– Fa molts d’anys que no visc a Mallorca, i quan hi vaig ja no és el mateix dia a dia. Normalment, hi torn per descansar i desconnectar, així que no mantenc una rutina concreta d’allà, sinó que ho visc més com un lloc per recarregar energies.
– Què és el que més vós ha sorprès de la vida quotidiana als EUA, més enllà del futbol?
– La veritat és que no m’ha sorprès gaire. És bastant com t’imagines quan ho veus a les pel·lícules americanes. Tot és bastant fidel a aquesta imatge.
– Els americans, què vós diuen quan els deis que sou de Mallorca? Com ens veuen?
– Hi ha de tot. Hi ha gent que coneix Mallorca i els agrada molt, sobretot per tema turístic, però també hi ha bastanta gent que no sap exactament on és. Depèn molt de la persona.
– Ara jugau a la mateixa lliga que figures com Messi. Creis que la MLS està creixent prou per competir amb les grans lligues europees en el futur?
– Sí, totalment. A mi ja em va sorprendre positivament quan vaig arribar, i cada any es nota una millora. Estan arribant jugadors importants, el calendari s’està ajustant i la competició és cada vegada més exigent. Crec que van pel bon camí.
– Com gestionau els moments difícils o de pressió en la vostra carrera? Teniu qualque ritual o manera de desconnectar?
– Per sort, tenc l’ajuda d’un gran professional com és el meu amic Ricardo de la Vega. Fa anys que treball amb ell com a psicòleg esportiu, i això m’ha ajudat molt a gestionar la pressió, els moments difícils i a mantenir l’equilibri mental.
– Al Pla tenim un altre futbolista jugant fora d’Espanya. Coneixeu en Joan Sastre de Porreres i la seva trajectòria?
– Sí, el conec de prop. Sé de la seva trajectòria i sempre és positiu veure gent de la nostra zona fent carrera fora.
– Manteniu el contacte amb Sant Joan i el Pla?
– Sí, sempre. La meva família viu allà i la meva casa també és allà, així que el vincle no es perd mai.
– Finalment, què li diríeu a en Pep Biel nin que començava a jugar a futbol pels carrers del poble?
– Li diria que no perdi mai el somriure, que gaudeixi del que fa i que continuï treballant, perquè si ho fa, acabarà aconseguint tot el que es proposi.