Porreres ha tornat a demostrar el seu compromís amb la justícia i la recuperació de la memòria històrica amb la celebració de l’acte de recordança de les víctimes que lluitaren per la II República, en un acte organitzat per la Comissió de Memòria del municipi i l’Ajuntament.
D’uns anys ençà, l’homenatge comença a la plaça de la Vila on desenes de veïns i veïnes se citen en una iniciativa de l’Agrupació Cultural per iniciar la «Passejada per la memòria». És un recorregut reivindicatiu que va des del nucli urbà fins al Racó de la Memòria. La caminada serveix com a preàmbul i omple de simbolisme un acte institucional que mescla dosis de protocol amb molt de sentiment.
El president de l’Agrupació Cultural i professor de l’IES Porreres, Francesc Melià, ha estat la persona elegida per presentar l’acte. En la seva intervenció inicial ha apuntat que, com a docent, percep un «desarrelament generalitzat del jovent envers el nostre entorn, el nostre paisatge, la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra història». A banda d’aquesta preocupació, també s’ha referit «a fills o nets naveguen hores i hores dins d’un món virtual on una extrema dreta poderosíssima els bombardeja amb multitud de missatges, generalment sense cap rigor històric, extremadament senzills, repetitius, que van calant generant un pensament i una opinió».
Ha donat pas a l’encarregat de fer el parlament enguany que ha estat Bernat Bauçà, exregidor i exbatle de Porreres, dinamitzador social, cultural i de joventut a través de múltiples associacions i entitats amb les quals ha col·laborat i ha estat al capdavant.
Bauçà ha reivindicat la memòria històrica i ha fet crítica política i reflexió social, amb l’objectiu d’honorar les víctimes del franquisme, alertar sobre els perills de l’oblit i la intolerància, reivindicar els valors democràtics i ha fet una crida a fomentar el compromís col·lectiu amb el futur de Porreres i de la societat.
Així d’entrada ha al·ludit a «un context mundial, autonòmic i local» que «no ens donen gaires esperances de tenir una terra millor» advertint que «la gent sense escrúpols, aquells mateixos del 36, aquells que no respecten les idees dels altres no s’aturen d’actuar».
En l’àmbit autonòmic ha advertit d'»una extrema dreta, perillosa i sense miraments i que intenta i aconsegueix condicionar i condiciona el partit que hi ha el poder«. En aquest sentit, ha recordat que du a terme «atacs a nivell urbanístic, social, educatiu, cultural i trepitjat la nostra llengua» i ha lamentat que «mentrestant pareix que no hi ha forces per poder tornar a treure 100.000 camisetes verdes al carrer». En aquest sentit, s’ha referit a la derogació de la llei de memòria històrica dient que «podran derogar les lleis però no la història».
Finalment, també ha fet un repàs a les passes fetes en la recuperació de la memòria a Porreres. Ha fet una crida a la integració social i cultual dels «nous vinguts de terres mallorquines» i també de més enllà que «ni s’acosten». També ha reivindicat i lamentat la desaparició del comerç local, ha reclamat posar límits al turisme i ha criticat que la llengua que «ha perdut molt de terreny a l’illa i a Porreres també».
Malgrat el to crític, ha volgut tancar amb un missatge optimista: «És un missatge cap a l’esperança, cap a animar a la gent a seguir treballant per la dignitat i el compromís».
En el seu discurs Bauçà ha recordat els episodis viscuts per Josep Roig i Francesc Sastre en moments diferents que reberen amenaces de l’extrema dreta local sent batles de Porreres. El primer quan s’havia de fer l’homenatge a Aurora Picornell el 1978 i el segon quan va llevar els noms franquistes dels carrers a 1980.
També ha citat Maria Ripoll Garau, que morí el passat mes de desembre de 2025, habitual en la primera fila de l’acte d’homenatge. Ripoll era fillola de Climent Garau Juan, Marió, el darrer batle republicà del municipi assassinat el 1936 a Palma. Ha recordat la seva frase «Contau el que va passar perquè ho diran i no ho creuran«.
Una frase que ha mencionat també la seva filla, Francisca Garcias, en el torn obert d’intervencions del que ha estat el primer acte de recordança amb la seva absència: «El seu llegat no acaba aquí perquè jo seguiré i els meus fills que son aquí també, entre tots continuarem endavant».
Com és habitual els assistents han anat passant pel micròfon per fer lectura pública dels noms i llinatges de les persones afusellades a la paret de la Creu testimoni i símbol silenciós del dolor i la memòria. Un a un, els noms ressonen en el silenci del Racó, rompent per uns segons l’oblit que va imposar la dictadura.
Seguint amb l’acte s’ha fet l’ofrena foral acompanyada de la música que enguany ha anat a càrrec de Tomeu Ramis i Pere Estrany. La batlessa de Porreres, Maria Angès Sampol, regidors i regidores i altres membres dels partits amb representació municipal han dipositat els rams a la paret i la porta on es dugueren a terme els afusellaments.
Com a novetat enguany Antoni Rigo ha llegit un manifest de la Comissió de Memòria Històrica de Porreres que fa referència a la derogació de la llei de memòria històrica per part del Parlament, una iniciativa que «ha generat preocupació i indefensió», diu, a la vegada que destaca «la importància de mantenir instruments legals que garanteixin el reconeixement de les víctimes, el suport a les seves famílies i l’impuls de polítiques de recerca, identificació i divulgació».
En el torn d’intervencions voluntàries ha intervingut Sebastià Lliteres per reconèixer les passes fetes en la memòria del municipi, però, entre altres coses, ha reclamat la senyalització de l’indret del cementiri on es trobaren les fosses comunes per dignificar-les.
Han intervingut per tancar l’acte el president de la Comissió de Memòria, Miquel Àngel Veny, qui en referència a la derogació de la llei de Memòria ha apuntat que «l’extrema dreta marca la batuta», del Govern del PP.
La batlessa, Maria Agnès Sampol, ha tancat l’acte posant de manifest «el compromís ferm de l’Ajuntament de Porreres amb la dignitat, la justícia i la reparació per preservar la memòria col·lectiva i per evitar que en un futur es puguin repetir episodis en què germans, amics i famílies s’enfrontin per motius polítics».
Finalment, els assistents acompanyats amb les músiques dels Xeremiers de Porreres han fet la passejada fins a la fossa comuna del cementiri que fou exhumada on s’ha fet una ofrena floral que clou l’acte.
