En la secció dels “Referents dels IES” parlam amb Sergi Mestre Picornell (Porreres, 2006) qui estudià a l’IES Porreres entre 2018 i 2022. Cursa Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a Lleida, uns estudis que compagina amb l’esport. Mestre forma part de la primera fornada de jugadors que competeixen en la màxima categoria de fins a 22 anys de clubs del bàsquet estatal vinculats a la ACB, màxima categoria d’aquest esport. Això el fa viatjar arreu de tot l’estat a competir contra els equips que són la “cantera” dels clubs de l’ACB, en el seu cas el Força Lleida.
– Quins records en teniu de l’IES? Anècdotes, professorat, companys…?
– Molts. Record aquesta etapa amb molt d’afecte, ja que van ser uns anys en què vaig gaudir molt i, sobretot, vaig conèixer i fer molt bons amics. Encara avui, quan qued amb ells, moltes vegades surten anècdotes d’aquella època com a tema de conversa i ens fan riure molt.
Pel que fa als professors, el nostre grup no sempre era fàcil de gestionar. Hi havia moments en què la immaduresa i les ganes de riure, pròpies de l’edat, feien que ens descontrolàssim una mica. Tot i això, mai hi havia mala intenció, simplement, ens costava saber fins on podíem arribar i quan era el moment d’aturar-nos.
– Sembla evident que la vostra formació ha anat lligada al món de l’esport, però en quin moment decidiu que hi voleu fer feina en ciències de l’activitat física i l’esport? En algun moment vàreu pensar formar-vos en un altre camí?
– Des de ben petit l’esport ha estat present cada dia dins la meva família i a part del bàsquet, sempre m’ha agradat fer activitat física com anar a al gimnàs, jugar a futbol, pàdel… Quan estava a l’IES Porreres ja tenia clar que volia tenir una professió relacionada amb l’esport, l’únic que me faltava era concretar amb què me volia especialitzar. Va ser a 4t d’ESO, moment en què ja has d’anar decidint si tirar cap a cicles formatius o cap a batxiller quan vaig decidir fer la carrera d’INEF.
– On estudiau i com és el grau?
– Estudiï a la Universitat de Lleida, la facultat de l’INEF (Ciències de l’activitat física i de l’esport) que està una mica a les afores de Lleida. Té unes instal·lacions molt bones i adequades que faciliten moltes activitats del què implica aquesta carrera. Definiria aquesta carrera com un grau molt pràctic, ja que no només és estudiar teoria sinó que moltes de les proves i activitats són pràctiques. A més, és una carrera que implica moltes activitats dinàmiques i si t’agrada l’esport i t’hi vols dedicar és perfecta. Entens per què entrenar funciona, com fer-ho i com ajudar als altres a rendir i viure millor.
– Un cop acabeu, teniu pensat seguir el camí de la docència o teniu altres plans?
– La docència és un dels camins que m’he plantejat bastants cops, quan acabi els dos anys que me queden del grau, segurament vulgui fer el màster per poder ser professor d’educació física. A més d’aquest, el màster que voldria fer és el de rendiment esportiu per poder ser preparador físic, que és el que realment m’apassiona.
– Sembla que fer esport està de moda i, de fet, la població en fa més que mai i proliferen els gimnasos a tot arreu, això imaginam que ho considerau una bona notícia?
– Consider que l’increment de l’interès per fer esport que hi ha hagut els darrers anys sempre és bona notícia, sempre que es faci de forma correcta i les persones interessades hagin estat aconsellades per a professionals o s’hagin informat adequadament de com fer-ho. També, el que consider important i li diria a la gent que s’inicia al gimnàs o a fer un canvi físic, és que se marquin un objectiu, ja que això els ajudarà a no desviar-se del camí.
– En aquest sentit, al grau heu analitzat i tractat alguna estadística ressenyable o que vos hagi cridat l’atenció sobre aquest augment de la pràctica esportiva en la població general?
– L’augment de la pràctica esportiva ha estat tema de conversa en alguna assignatura, i el que s’ha xerrat més és el que he respost a la pregunta anterior, ja que hi ha hagut alguns casos de sobreentrenament (lesions i pèrdua de motivació per seguir fent esport), falta de progrés (genera desmotivació) i sensació de fracàs.
– En la mateixa línia també hi ha molts d’entrenadors o formadors que a banda de tenir un espai físic per ventura també en parlen i donen consells per xarxes socials però no sempre tenen la formació adequada, pensau que pot ser perillós o poc recomanable? És matèria d’estudi o anàlisi en el grau?
– Actualment, a les xarxes socials hi ha moltes persones que es creen un perfil i donen consells com si fossin professionals, quan en realitat no ho són. Tot i que cadascú és lliure de fer el que vulgui, no consider que sigui una pràctica adequada, ja que pot confondre la gent i provocar que la pràctica esportiva tengui conseqüències negatives en aquelles persones que segueixen aquests consells. De fet, al meu grau aquest tema s’ha treballat com a objecte de debat i d’estudi, analitzant les possibles conseqüències perjudicials que pot tenir una aplicació incorrecta de l’exercici físic.
– Quins consells donarieu a la gent que cerca un centre per fer esport o un entrenador?
– Els consells que donaria a la gent que cerca un centre o un entrenador són, en primer lloc, que comprovin que tenguin titulacions o certificacions oficials. També és recomanable cercar opinions i valoracions d’altres persones que ja hi hagin entrenat o treballat. A més, és important confiar en metodologies progressives i personalitzades, basades en objectius clars i realistes, i desconfiar d’aquells entrenadors o centres que prometen resultats ràpids o ofereixen solucions “màgiques”.
– A banda d’estudiar enguany ho compaginau amb el bàsquet de projecció i heu tengut l’honor de formar part de la primera fornada de jugadors sub-22 de la nova lliga U22 de l’ACB, màxima categoria del bàsquet espanyol d’aquesta franja d’edat, què és exactament aquesta lliga i com viviu l’experiència?
– Aquesta lliga reuneix els millors jugadors de cada cantera d’equips de l’ACB fins a l’edat de 22 anys. Han volgut fer-la per evitar la sortida dels jugadors nacionals que més destaquen als Estats Units, ja que als darrers anys han vist que aquí a Espanya faltaven oportunitats per seguir creixent com a jugador i molts marxaven. Per això, estan donant molta visibilitat a aquesta nova lliga i la difonen a través de xarxes socials. A més cada partit de cada jornada es pot veure pel canal de Youtube de la lliga i això ha generat una gran repercussió. És una experiència increïble i que mai oblidaré, ja que mai havia tengut l’oportunitat de formar part d’un club ACB i de jugar cada partit contra altres canteres ACB. Personalment, estic aprenent i cada dia que passa tenc la sensació que millor com a jugador.
– Quin horari d’entrenaments feis i el calendari i desplaçaments, on viatjau a jugar?
– L’horari d’entrenaments que seguim és bastant exigent i està molt estructurat. Els dilluns i dimecres de 15.30 a 17.30 feim preparació física i sessió de tir o tecnificació, i al vespre, de 20.30 a 22.00, entrenament col·lectiu. Els dijous, si jugam divendres, feim 45 minuts de preparació física, uns 20 minuts dedicats a l’scouting del rival i un entrenament col·lectiu d’una hora aproximadament, amb l’objectiu de gestionar les càrregues abans del partit. Si el partit és dissabte, dijous feim un entrenament col·lectiu normal i divendres es dedica més temps a l’anàlisi del rival.
Pel que fa als desplaçaments, aquesta temporada hem viatjat a Granada, Múrcia, Canàries, Burgos, Màlaga, València, Bilbao i Girona. Tenim partit cada cap de setmana, excepte una jornada de descans, ja que el nostre grup és imparell. Al principi de temporada em va sorprendre haver de fer desplaçaments tan llargs, però ara diria que ja m’hi he adaptat completament.
– Com ho compaginau en els estudis?
– La veritat és que no tenc gairebé problemes per compaginar la lliga U22 amb els estudis, ja que si algun dia tenc partit divendres i no puc anar a classe, des del club me faciliten un justificant i no me conten la falta d’assistència, també des d’INEF me deixen recuperar la classe perduda a una altra hora. Així i tot, consider que me sé organitzar molt bé i abans de setmanes de molts examens i treballs faig la feina dies abans perquè llavors no s’acumuli tot.
– Quines diferències heu trobat a un club d’elit, amb les referències que teníeu dels clubs on havia passat?
– Una de les principals diferències que he trobat és que els horaris són més exigents, ja que entrenam moltes hores i, aproximadament cada dues setmanes, ens hem de desplaçar per la península per disputar els partits. A més, el nivell d’exigència i de professionalitat és més alt, amb una planificació molt detallada tant dels entrenaments com de la preparació física.
Un altre aspecte on he notat un canvi és en la preparació tàctica i l’anàlisi prèvia dels rivals, que els entrenadors treballen amb gran profunditat abans de cada partit. També hi ha altres avantatges propis d’un club d’elit, com la possibilitat de disposar d’entrades per assistir als partits del Força Lleida d’ACB al Barris Nord.
– Parlant dels inicis de la vostra formació, quina trajectòria heu seguit?
– Vaig començar a jugar a bàsquet al club del meu poble, el Bàsquet Porreres, on vaig fer la meva etapa de premini, llavors vaig fer l’any de mini de primer al Joan Capó de Felanitx, després vaig anar al CB La Salle, club que vaig estar set anys on vaig tenir la sort de tenir grans entrenadors que a part de formar-me com a jugador ho van fer com a persona. Això va ser l’etapa de formació, llavors quan vaig anar a Lleida a estudiar, el primer any el vaig fer al Alpicat a la categoria de Copa Catalunya que després d’una gran temporada vam aconseguir ascendir a Super Copa. Actualment, estic al Força Lleida, club que m’ha donat l’oportunitat de disfrutar de la lliga U22.
– Quins records en guardau, algun moment, persones, clubs, entrenadors companys…?
– De la meva etapa de formació guard molt bons records, especialment dels anys a La Salle, on vaig fer grans amistats. En tots els equips en què vaig estar sempre hi va haver molt bon ambient i mai hi va haver problemes entre els jugadors. Pel que fa als entrenadors de La Salle, puc dir que cadascun d’ells m’ha deixat empremta, tant en la meva evolució com a jugador com en el meu creixement personal. Sempre els estaré molt agraït per la manera com em varen tractar i per tot el que em varen ensenyar, especialment a n’Ana Polo, n’Àlex Ruiz, en Jaime Artigues i na Carol Navarro.
A més d’ells, la persona que ha estat el meu principal referent, conseller i educador, i qui sempre m’ha guiat per seguir el bon camí, ha estat el meu pare. Per altra banda, la meva mare també ha tengut un paper molt important, ja que m’ha ajudat a mantenir la calma i a no deixar-me dur pels impulsos en decisions complicades. Un dels moments més especials que record i que mai oblidaré és el Campionat de Mallorca de la temporada 2021/22, quan era cadet de segon any. Va ser un cap de setmana inoblidable en què vam aconseguir guanyar el campionat al pavelló del líder de la lliga, jugant a un nivell molt alt i, sobretot, sorprenent tothom, ja que ningú no esperava la nostra victòria.
– Ja per acabar i anant al Pla de Mallorca, del vostre poble, què enyorau més quan sou lluny?
– El que més enyor de Mallorca quan estic aquí diria que són els dinars familiars del divendres, passar temps a casa amb la família, els plans que feim els caps de setmana amb els amics, passar per la plaça del poble i veure l’ambient que sempre hi ha, el menjar de la meva mare, de la padrina i de la meva tieta Xisca. Això d’estudiar a fora m’ha ajudat a valorar més aquests moments que abans havia normalitzat i no els donava la importància que realment tenen.