Els alzinars de tota Mallorca s’enfronten a una amenaça devastadora i protegida arreu d’Europa: el banyarriquer (Cerambyx cerdo). Com deim, tot i ser una espècie protegida per llei, la seva població ha crescut de manera desmesurada fins a convertir-se en una plaga que posa en perill les 21.000 hectàrees d’alzinars de l’illa. Davant aquesta situació, la direcció general de Medi Natural i Gestió Forestal ha signat una resolució que amplia a tots els municipis de Mallorca el permís excepcional per controlar aquest insecte. A més, el Govern hi destinarà 4,8 milions procedents de l’Impost de Turisme Sostenible.
Les dades són alarmants. En algunes zones de seguiment, l’afectació ha passat del 20% al 74% en només deu anys. Actualment, gran part de la superfície forestal presenta un grau de dany superior al “nivell tolerable”. Per fer-nos una idea de la magnitud del problema, només l’any passat es varen capturar 7.544 exemplars adults i es varen haver de talar 487 alzines ja irrecuperables.
— El 2019 es capturaren 852 adults de Cerambyx i es tallaren 1.479 alzines afectades.
— El 2020 es capturaren 9.060 adults de Cerambyx i es tallaren 2.918 alzines afectades.
— El 2021 es capturaren 1.327 adults de Cerambyx i es tallaren 1.667 alzines afectades.
— El 2022 es capturaren 7.100 adults de Cerambyx i es tallaren 854 alzines afectades.
— El 2023 es capturaren 3.700 adults de Cerambyx i es tallaren 2.101 alzines afectades.
— El 2024 es capturaren 7.570 adults de Cerambyx i es tallaren 1.290 alzines afectades.
— El 2025 es capturaren 7.544 adults de Cerambyx i es tallaren 487 alzines afectades.
Per combatre aquesta situació, el Govern ha aconseguit una partida de 4,8 milions d’euros provinents del Fons de Turisme Sostenible (ecotaxa). Aquests doblers es destinaran a actuar en unes 600 hectàrees de finques públiques durant el període 2026-2028. L’objectiu és replicar l’èxit obtingut a les Fonts Ufanes, Campanet, on un pla de gestió integral ha donat resultats molt positius.
La nova normativa permet mètodes de control específics que, segons els informes tècnics, no posen en risc la conservació de l’espècie a llarg termini, però sí que protegeixen el bosc:
- Trampes selectives: Instal·lació de dispositius amb atraients alimentaris per capturar adults.
- Tales sanitàries: Eliminació d’arbres morts o molt afectats, sempre sota la supervisió dels Agents de Medi Ambient.
- Prohibició de químics: No es permet l’ús de productes fitosanitaris per no danyar la resta de l’ecosistema.
La resolució també implica els propietaris de finques privades, que ara podran instal·lar trampes a qualsevol punt de l’illa. Això sí, hauran de comunicar anualment les captures fetes abans del mes d’octubre al Servei de Sanitat Forestal.
L’Administració recorda que tota la informació tècnica, així com vídeos tutorials per aprendre a fabricar trampes de manera correcta, es pot consultar al web sanitatforestal.caib.es.
Notícies relacionades: