Abans de res voldria dir a títol d’introducció que el que escric no surt d’un estudi tècnic. És un clam humà provinent del poble, més encara des de la militància cristiana on ressona cada dia l’evangeli de Mateu : ”Tot allò que féreu a un dels més petits a mi m’ho féreu”(Mt.25,31-46). O si voleu anar més lluny, a l’Antic Testament en el Levític ,capítol 19 se’ns demana: ”Quan un immigrant vengui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l’exploteu. Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima’l com a tu mateix que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte”.
Si canviem Egipte per l’Argentina, Cuba, Alemanya… ens trobarem amb una reflexió ben completa i punyent. Faig aquesta reflexió des de la impotència de sentir cada dia quan surt al carrer el clam dels qui em demanen que les trobi habitatge.
En aquest punt crec que cal refrescar algunes idees. El primer és que l’habitatge és un dret reconegut per la Constitució. Sense habitatge digne no hi ha drets possibles. Mentre es consideri l’habitatge com lloc per fer doblers i especular, no arribarem a cap solució.
Crec que cal recuperar aquella idea tan nostra: el pare se sentia satisfet si podia deixar als seus fills una casa i un bocí de terra.
Però avancem i anem cap a la nostra comarca. Sembla evident per tot el que he llegit que la compra d’habitatge en el Pla és inaccessible especialment per dos col·lectius: els joves i els immigrants.
Els preus pugen i tornen a pujar i els sous es mantenen. El lloguer, fins fa uns anys era relativament barat en el Pla, però ara està en els núvols i molts no hi poden arribar.
Es construeixen habitatges, sí però cars i en mans dels estrangers o del lloguer vacacional.
Hi ha moltes cases deshabitades en el Pla de Mallorca, a Petra es parla de més de 500, a altres pobles del Pla, poc més o menys.
Prest vendran eleccions i caldrà demanar a tots els grups que es presentin una acurada atenció al problema de l’habitatge al Pla de Mallorca.
Per començar, construcció d’habitatge públic en règim de lloguer. Com a petrer m’alegra la notícia recent de la construcció de 16 habitatges al municipi per a destinar a lloguer.
Però a banda de la construcció d’habitatge sota l’aixopluc del Govern, també caldrà incentivar que els habitatges no habitats siguin rehabilitats i puguin ser llogats a bon preu durant uns anys, per l’administració pública.
L’habitatge públic, el seu lloguer, ha d’estar a l’abast de les famílies amb menys recursos que reuneixin les condicions de contracte. No hi valen els populismes prometent que els habitatges de lloguer seran sols per la gent del poble.
Els partits polítics que es presentin a les eleccions han d’estudiar el que poden fer i no prometre molt per a després, arribada l’hora, no fer. La premissa ha de ser fugir del rendisme i l’especulació.
La problemàtica és complexa. Caldrà continuar dialogant sobre el tema. Just l’hem encetat, però hem de trobar solucions, ja que si en aquests moments tenim a les Balears 230.000 persones afectades per l’exclusió social, d’aquí a 5 anys en tindrem el doble. Sens dubte cal actuar i prendre decisió d’aquesta problemàtica com una vertadera emergència social.