El batle més jove del Pla, Toni Miralles Niell (Montuïri, 1994), és el de Montuïri. Avui compleix 100 dies al capdavant de l’Ajuntament del poble. Agafà la vara de comandament gràcies al pacte postelectoral del seu partit, PSIB-PSOE, que a les eleccions va treure dos regidors amb MÉS per Montuïri amb quatre representants. Miralles serà batle fins a finals del mandat. El jove batle socialista és una persona activa en el teixit associatiu, fou saxofonista de la Banda de Música de Montuïri, forma part de l’agrupació de Cossiers i ha participat d’altres entitats socials o esportives de la vila. A més, fa unes setmanes fou pare. Amb ell hem parlat després dels 100 primers dies al capdavant de la vila.
– Després d’aquests primers cent dies, quin balanç feis de la batlia?
– Bé, al final, el nivell de compromís depèn una mica de cadascú. Jo fa sis anys que era primer tinent de batle i m’havia implicat molt en les tasques de l’Ajuntament; per això, el canvi tampoc no m’ha semblat tan gran. Sí que és cert que ara tota la jornada de matí la pas aquí i l’horabaixa s’allarga tot el que vols, perquè constantment tenim gent i temes a resoldre. Això sí que ha estat un canvi.
El balanç d’aquests dies és bastant bo. Crec que era important que no es notés tant la transició, sobretot a final d’any, perquè hi ha hagut molta feina administrativa per tancar els comptes del 2025, no deixar perdre cap subvenció i mirar de “rapinyar” una mica de tot el que podíem d’altres administracions. Crec que, de moment, ho hem fet prou bé.
– Quin canvi has notat en el teu dia a dia comparat amb quan eres tinent de batle? Hi ha molta diferència?
– La diferència més gran és que fins que vaig començar de batle feia feina de mestre. La dificultat més gran el curs passat era que arribava a les tres de l’horabaixa a Montuïri i havia d’aprofitar els descansos de l’escola, un pati o un espai buit, per fer feina de l’Ajuntament. Al final, duia un volum bastant gran d’àrees i rebia moltes telefonades.
Ara en rebo més i l’horabaixa hi ha més volum de feina, però no he notat un canvi dràstic perquè ja m’agradava anar a tots els actes que podia i estar pendent de tot el que passava al poble. Ara tens més responsabilitat i la gent t’exigeix més, però la transició ha estat més suau del que hagués pogut suposar.
– Hi ha alguna decisió o acord rellevant que hàgiu pres en aquests primers 100 dies?
– Com ja va comentar també Paula Amengual a l’entrevista quan va deixar la batlia, al final no hi ha una decisió que sigui més important que una altra. La ciutadania et demana que resolguis el problema que té cadascú en aquell moment. Una millora al carrer per a algú pot ser el més important del món o per a un esportista, per exemple, ho serà la renovació de les instal·lacions, com el canvi de gespa que hem fet; o per a qui juga a pàdel, la construcció de noves pistes. L’objectiu és que tothom se senti a gust i atendre totes les demandes que sorgeixen.
-Quins són els objectius prioritaris d’aquí a final de la legislatura?
– Aquest equip de govern hem tengut la sort i empenta per dur endavant moltes propostes que ja dúiem en els programes electorals nostro, del PSOE, moltes també que ja havíem preparat amb Joan Verger (exbatle de MÉS) la legislatura passada i aquesta hem pogut dur a terme.
Per exemple, hem pogut començar obres necessàries com el canvi de l’empedrat dels patinadors del carrer Major i altres carrers, per evitar caigudes, especialment de la gent gran. També estic molt content amb l’escala que connecta el carrer de la Torre amb l’escola, perquè facilita l’accés de manera segura. I també els que t’he comentat de la gespa, asfaltat de carrers i ara tenim en marxa les millores de l’avinguda d’es Dau.
– En què consisteixen exactament aquestes millores a l’avinguda d’es Dau?
– Aprofitant recursos d’altres administracions, ja que no podem fer gran inversió pròpia, mirem que les millores siguin transversals. Arreglem l’empedrat on les arrels l’han fet malbé, però també millorem la il·luminació per seguretat en general però també amb perspectiva de gènere, perquè les dones se sentin més segures en zones amb poca llum. També plantarem arbres per fer ombra davant la pujada de temperatures i instal·larem màquines d’exercici físic. Volem que sigui un espai sa i de trobada.
D’altra banda, tenim la substitució de les graderies del camp de futbol, la nova pista de pàdel i projectes de drenatge d’aigües als carrers Ramon Llull, Pere Capellà i el carrer de Palma, que són punts conflictius quan plou molt.
– Quines polítiques es poden impulsar per mantenir la identitat i el caràcter de poble del Pla?
– L’objectiu no és un creixement exagerat ni grans infraestructures, sinó conservar el que tenim i anar fent inversions perquè la gent s’hi senti més còmoda. Tenint en compte també les mancances que tenim. Per exemple, no tenim espais suficients perquè les associacions hi puguin fer les activitats i anam un poc amb aquesta línia. Un manteniment moderat de la idiosincràsia del poble i que tothom s’hi sentí bé.
– En quin punt es troba el Pla General? Hi va haver certa polèmica…
– El Pla General sempre genera renou a tots els municipis on s’ha fet. El motiu sol ser que és un document que pensa en el poble en general i no té en compte petites individualitats. Tot i això, s’han fet molts suggeriments i al·legacions per part de la ciutadania a qui agraeixo aquesta col·laboració que és positiva. Pràcticament totes les al·legacions que no són poques, m’atrevesc a dir que es tenen en compte, sigui parcialment sigui acceptant-les directament. Això és positiu. L’objectiu és decidir entre equip redactor, equip de govern i la població com volem que sigui el poble.
– Sobre la problemàtica de la manca d’aigua, quines solucions hi ha a curt i llarg termini?
– Tenim dos vessants. A curt termini, hem llogat un nou pou de subministrament i ja s’ha adjudicat el contracte per connectar-lo a les instal·lacions existents per reduir les camionades d’aigua. Tot i això, hem tingut un contratemps: teníem un informe favorable de Carreteres del Consell de Mallorca, però ara ens diuen que no era una autorització en si, i això ens ha frenat una mica, però ho acabarem resolent.
A llarg termini, la solució definitiva és que l’aigua en alta arribi a Sineu i d’aquí a la resta de pobles. És un projecte complex per les expropiacions, però és prioritari i esperam que el Govern balear ho pugui accelerar tant com pugui. Al final hem de reconèixer que els pobles de la Mancomunitat que no estan tan afectats per la manca d’aigua han estat solidaris i han renunciat a subvencions per poder agilitzar en una sèrie de projectes que es duran a terme millorar en la gestió de l’aigua.
– I pel que fa a la mobilitat i l’habitatge?
– Montuïri com la majoria de pobles ha crescut molt ràpid. Veus molts de cotxes pels carrers amb els consegüents problemes que comporta la convivència amb els vianants. Tenim diferents objectius a curts, mitjà i llarg termini. A curt termini, busquem solucions per a aparcaments dins el poble per descongestionar els carrers. També ens plantejam permetre aparcar davant els guals. Després el Pla General també preveu espais per a aparcament i solucions de circulació sobretot als carrers més transitats com poden ser el carrer de Palma i el carrer Major.
Quant a l’habitatge, ens agradaria fer promoció pública real i no en mans privades, però no tenim espais suficients per poder cedir a l’IBAVI. El Pla General sí que contempla zones destinades a habitatge de protecció oficial.
– I el buc del carrer Emili Pou que semblava que s’havia activat per fer promoció d’habitatges a preu limitat?
– Aquí el problema és que no tot era del mateix propietari. Hi ha la part del buc que era d’un i un solar aferrat que és d’un altre. Varen demanar una llicència d’obres, però faltava una part que era el projecte d’un nou vial que no arribaren a presentar. Després se va fer l’aprovació inicial del Pla General que el que fa és que inclou el solar dins una unitat d’actuació. Ara el fet d’estar dins una unitat d’actuació ha fet canviar la situació.
– També sou ara qui va a la Mancomunitat, com veis l’organisme supramunicipal?
– Com he dit abans amb la problemàtica de l’aigua som solidaris. Al final organitzam, actes conjuntament, tractant temes que afecten molts i a tots. Hi ha molt bona sintonia, tot i haver-hi partits polítics diferents quan som allà no miram colors polítics, sinó que miram de resoldre els problemes que tenim, que molts de pics són els mateixos, i això fa que tots feim feina conjuntament.
– Quin és el gran problema que t’agradaria haver solucionat en acabar la legislatura?
– N’hi ha molts, però un de destacat podria ser el Museu de Son Fornés. El projecte ha passat per la Covid, la guerra d’Ucraïna i la pujada de preus. M’agradaria trobar finançament definitiu per acabar-lo.
Si sumam tot això, fa que el projecte inicial, el projecte que hi havia, no s’hagi ajustat al que realment ara se necessita. Falta finançament. Ara hem de mirar totes les vies possibles per aconseguir aquest finançament per acabar aquest edifici i que sigui una realitat. Fa molt de temps que en xerram i no m’agradaria que quedàs aturat.
Inversions urgents i estratègiques una és la reforma integral de l’edifici de l’escola de primària i una nova deixalleria que tenim un projecte de la passada legislatura que s’ha encarit molt per la pujada de preus. Seria important poder-la fer.
– Com és la relació amb els socis de govern? Repetiríeu pacte?
– Fa més de sis anys que compartim equip amb els socis de MÉS i la sintonia és molt bona. Amb aquests anys hem millorat moltíssim la situació econòmica del poble: veníem d’un deute de prop de 6 milions i ara estem al voltant dels 2,6 milions. Estem al dia amb els proveïdors i complim amb el que ens demana el Ministeri. Aviat esperem sortir de l’ajust pressupostari per poder fer inversions pròpies perquè són benvinguts els ajuts d’altres administracions, però per mantenir el poble, els edificis i els carrers no basta. Som un exemple que, amb bona voluntat i diàleg, tothom se’n beneficia, independentment dels colors polítics i tots els que ens presentam ho feim per donar un servei al poble. Per tant, està clar que intentarem augmentar el nombre de vots i augmentar la representació perquè tot i que amb MÉS tenim opinions similars amb molts de temes amb alguns altres hi ha una mica de discrepància és important comptar amb més reprentació i una vegada passin les eleccions diran. Si fa falta fer un pacte per tornar a governar i seguir el camí que hem fet aquests anys sens dubte diria que sí. Voldria governar en solitari si pogués ser, però sinó crec que hem fet bona feina i ens entenem.
– Vàreu començar amb una fira sense perdius. Quins altres problemes vos heu trobat en aquests 100 dies?
– Imprevists com aquest sempre n’hi ha! Per exemple, el tema del concurs de perdius a la Fira, que finalment no es va poder fer com sempre, però jo mateix, Ajuntatemt i Societat de Caçadors vàrem fer tot el possible perquè se pogués fer i no va poder ser. Però gràcies a la col·laboració amb aquest col·lecctiu de caçadors vàrem organitzar una mostra amb el mateix muntatge com una sèrie àlbums històrics i un show cooking temàtica per no perdre l’essència. També amb el mercadet de Nadal, que va ploure i una actuació infantil vàrem haver de moure a la sala de plens i un concert de la Coral col·laboratiu i el vàrem fer dins l’església.
També la legislatura passada que jo era regidor d’educació aquí que encara duc ara i assessor de la Conselleria vaig insistir molt a fer un gimnàs a l’escola. Ara quan varen començar les obres del pati de l’escola la màquina excavadora va tallar el cable elèctric del centre. Vàrem haver de llogar un generador a l’instant i no hi ha hagut un dia sense corrent. Al final, es tracta de trobar la part positiva i solucions a les coses i en aquest cas les obres del gimnàs s’estan fent.