Fa només uns dies aquest mitjà avançava la voluntat del Govern de crear el Museu de l’Esport a l’Ecomuseu del Molinar de Montuïri. La notícia reobre un capítol llarg i complex: el del Molinar, un espai que des de finals dels anys vuitanta del segle passat ha estat objecte de concursos, plans especials, promeses milionàries, canvis d’orientació i redefinicions constants.
El Centre d’Interpretació de l’Esport de les Illes Balears és la darrera aposta per donar un ús a la gran inversió pública que s’ha fet al llarg del darrer quart de segle a aquest inerte del Molinar, l’Ecomuseu. Un espai que d’inici, a principi de segle, va rebre aquest nom sense tenir una funció definida, ni finalitat, ni pla museístic.
AJUNTAMENT
Ara, una vegada conegudes les intencions del Govern hem parlat amb Toni Miralles, batle de Montuïri, qui ni tan sols havia nascut quan començà tota aquesta quimera del Molinar.
Així, Miralles assenyala que “l’Ajuntament treballa per tancar un acord amb el Govern perquè pugui gestionar l’edifici on s’ubicarà el Museu de l’Esport i, alhora, garantir-ne el manteniment i l’ús municipal”. Miralles afegeix que “feia temps que l’edifici es deteriorava i no teníem capacitat de mantenir-lo en bones condicions, i a més encara faltava molt per acabar-lo. Davant aquesta situació, el Consistori va demanar ajuda a diferents institucions per trobar-hi una sortida”.
Tot i que “inicialment no s’hauria fet el que hi ha”, el batle defensa que, una vegada que ja ho tenim construït, “almanco hem d’aprofitar-ho”. Ara mateix, quasi només s’utilitza la sala gran com a espai polivalent. L’empren les associacions i entitats locals, així com l’Ajuntament també hi fa diferents actes.
La raó és que en mandats anteriors tant des del Consell de Mallorca com des del Govern visitaren l’espai per veure que s’hi podia fer. Fins i tot s’arribà a “mostrar” a persones a títol particular per si hi havia interès en la compra de l’espai.
“La proposta de fer-hi el Museu de l’Esport va ser consensuada amb tots els grups municipals”, explica Miralles, qui afegeix que “sabíem de la necessitat per part del Govern de tenir o construir un espai per al Museu de l’Esport. Així, l’Ajuntament va plantejar la possibilitat de signar un conveni per acabar l’edifici i cedir-lo durant uns anys, amb la condició de poder-lo seguir utilitzant”.
Segons Miralles, l’objectiu era “principalment poder mantenir l’edifici i poder-lo seguir emprant, almanco com s’ha emprat fins ara”, cercant que una administració supramunicipal en pugui assumir la gestió.
El conveni preveu que el Govern es faci càrrec de la gestió del centre d’interpretació, mentre que l’Ajuntament es reserva l’ús de la sala polivalent i altres espais. “Ells s’encarregaran de la gestió i l’Ajuntament es reserva el permís per utilitzar l’espai sempre que sigui necessari”, ha detallat. A més, el batle ha subratllat la importància de descentralitzar equipaments culturals: “Tots els serveis i museus es troben a Palma, i donar aquest valor a l’exterior pot aportar un atractiu i una millora per a tothom”.
Pel que fa a l’accés posterior de l’edifici, Miralles ha explicat que “més que obrir el carrer, està previst que s’hi pugui passar”, especialment pensant en les visites escolars que puguin arribar al futur museu”.
LA HISTÒRIA
La història contemporània del Molinar podríem dir que començà a finals dels anys 80. Així, la primera fita per posar en valor aquesta barriada de Montuïri, serà el 1990 amb el concurs d’idees per prolongar l’avinguda des Dau fins a la zona dels molins. Un any després, el gener de 1991, el ple municipal acordava que el futur carrer entre es Dau i el Molinar duria el nom de Joan Miralles Riera, antic batle del municipi.
El 1998, amb la revisió de les Normes Subsidiàries, s’hi incorpora el projecte guanyador del concurs d’idees i s’aprova el Pla Especial del Molinar. En aquell moment es parla fins i tot d’una possible urbanització residencial de nivell alt. Paral·lelament, l’Ajuntament anunciava la subvenció de 400.000 pessetes per a la restauració dels molins, cosa que no s’arribà a fer. I, a més, impulsà una enquesta per valorar si el carrer havia de ser exclusiu per a vianants. Aquell mateix any arriba el Pla Mirall amb una inversió anunciada de 400 milions de pessetes.
A finals dels noranta el discurs canvia: el Molinar es presenta com “un projecte que es fa realitat” i es crea el Patronat de Turisme. El 2000, l’Ajuntament projecta restaurar els molins fariners I, per primera vegada es parla de crear-hi un ecomuseu. Es preveu una inversió de 350 milions de pessetes i es cedeix el molí d’en Ferrando durant 15 anys per acollir una tenda de productes autòctons i el futur museu.
Aquests anys, a principi de segle, el Consistori encarregà a l’empresa Stoa un estudi per definir quin model turístic convenia a Montuïri i plantejà que cada molí tengués una funció diferenciada. És va parlar que cada molí es dedicàs a un ofici artesanal. Mentrestant, alguns veïnats recollien signatures per poder aparcar al carrer empedrat. Un projecte fet amb el famós Pla Mirall.
El 2004 es presenta a la Conselleria de Turisme el projecte d’un passeig per a vianants i un edifici polivalent (Ecomuseu), amb una inversió prevista d’1,88 milions d’euros, i s’aconsegueix una subvenció del Pla D de més d’1,6 milions.
Entre 2005 i 2006 s’executen reformes i es treuen a concurs les obres del futur ecomuseu (1,5 milions d’euros). A finals d’octubre de 2006 es posà la primera pedra, es parlava d’un museu a l’aire lliure amb ruta turística. La premsa del moment preserva frases com; El impulso del museo del Molinar “dará puestos de trabajo y riqueza al municipio”. “Será un proyecto que marcará un antes y un después en la historia de Montuïri”.
El 2008 es tancà al trànsit l’eix dels carrers Major–Pujol–Molinar i es presentà un gran projecte per fer un aparcament davall l’Ajuntament. Això és quan a Palma es feien grans aparcaments soterrats.. El projecte continua rebent finançament de dos Pla E seguits (463.532 euros el 2009 i 297.188 euros el 2010), però també topa amb dificultats: la Conselleria d’Habitatge denega ajudes de la Llei de Barris i impedeix completar el passeig que havia d’unir la nova plaça amb l’avinguda des Dau.
El 2010 el projecte és qualificat públicament de “desgavell”. El 2011 s’anuncia que l’edifici acollirà el Centre d’Interpretació Paisatgística del Pla. El 2012 es condemna a l’Ajuntament a pagar 620.000 euros per incompliment d’un conveni urbanístic amb el que havia arribat amb la propietat dels terrenys on hi ha l’Ecomuseu. El 2013 l’Ajuntament reconverteix l’ecomuseu en un espai multifuncional per a actes i és fa una projecte de dinamització comercial que ha d’unir el Museu de Son Fornés amb el museu del Molinar amb una “falca verda“, penjar 112 cossiols a les façanes.
El 2014 es planteja unir es Dau amb la carretera de Palma (900.000 euros). El 2015 s’anuncia que el projecte de l’ecomuseu quedarà conclòs amb tres sales d’exposicions, amb 325.000 euros aportats per Turisme i projecte redactat pel Govern.
Dels fets ocorreguts entorn de l’espai el lloc web esBinerbo en va fer un seguiment entre el 2012 i el 2015 que els podeu consultar aquí.
Ara, el 2026, el Govern vol instal·lar al Molinar el Centre d’Interpretació de l’Esport. La proposta suposa un nou gir en la trajectòria d’un espai que ha passat de projecte urbanístic amb aspiracions residencials a ecomuseu etnològic, centre d’interpretació, equipament polivalent i, si es materialitza l’anunci, futur equipament museístic temàtic d’àmbit esportiu.
El Molinar s’ha convertit, amb el pas dels anys, en un mirall de les polítiques públiques locals i autonòmiques: grans anuncis, inversions fragmentades, redefinicions constants i una voluntat persistent de trobar una funció estable a un dels espais més emblemàtics de Montuïri.
La pregunta que torna a sorgir als carrers de la vila és la mateixa de fa tres dècades: quin ha de ser el paper d’aquest edifici del Molinar dins el futur del municipi? Aquesta vegada, amb l’esport com a bandera, el projecte cerca una nova oportunitat per consolidar-se definitivament.
CRONOLOGIA DEL MOLINAR:
1990
- Concurs d’idees per a la prolongació de l’Avinguda des Dau fins al Molinar.
1991
- El Ple municipal acorda que el futur carrer entre el Dau i el Molinar es dirà Joan Miralles Riera, batle en els anys 1953-59 i 1974-79.
1998
- Revisió de les Normes Subsidiàries:
- S’hi inclou el projecte guanyador del Molinar.
- Aprovació del Pla Especial del Molinar (es parla de fer una urbanització de luxe).
- Subvenció municipal de 400.000 pessetes per a restaurar molins. No es va arribar a executar.
- Enquesta veïnal per fer el carrer del Molinar exclusiu per a vianants.
- Arriba el Pla Mirall amb una inversió de 400 milions de pessetes. S’empedrà el carrer del Molinar, Major, Pujol i Calvari.
1999
- “El Molinar, un projecte que es fa realitat”.
- Creació del Patronat de Turisme.
- Es reprèn la connexió des Dau–Molinar.
- Restauració del molí d’en Ferrando.
2000
- L’Ajuntament projecta restaurar els molins fariners i crear un ecomuseu.
- Cessió del molí d’en Ferrando per 15 anys per instal·lar-hi una tenda de productes autòctons i el museu.
- Inversió prevista: 350 milions de pessetes.
- Encàrrec a l’empresa Stoa d’un estudi sobre el model turístic més adequat per Montuïri.
- Objectiu: recuperar el Molinar i assignar una funció diferent a cada molí.
- Recollida de signatures per permetre aparcar al carrer empedrat del Molinar.
- Es confirma el projecte d’Ecomuseu amb 350 milions de pessetes d’inversió. Es fa amb el Pla D (Desestacionalització) del Govern de Jaume Matas amb Joan Flaquer de conseller de Turisme.
2004
- Projecte de passeig per a vianants i edifici polivalent al Molinar.
- Presentació a Turisme: 1.885.000 €.
- Pla D: subvenció concedida de 1.622.733 €.
2005
- Projecte de rehabilitació de la Creu del Calvari.
- Reforma interior del molí de can Nofre.
- Obres particulars esbuquen la capelleta de les Tres Creus.
2006
- Recollida de signatures per reposar les Tres Creus.
- La Sala treu a concurs les obres del futur ecomuseu (pressupost 1,5 milions €).
- Es planteja un extens museu a l’aire lliure amb ruta turística (1,6 milions €).
2008
- Eix Major–Pujol–Molinar tancat al trànsit rodat.
- Aparcament davall l’Ajuntament.
- Connexió des Dau amb s’Hostal.
2009
- Pla E, del Govern de Zapatero, destinat a l’Ecomuseu. (463.532 euros)
- A més es demanen 500.000 € al pressupost del Govern balear per acabar-lo.
2010
- “Aquest any serà el del Molinar”.
- 297.000 € del segon Pla E per acabar l’auditori i condicionar el museu.
- No es pot construir el passeig que havia d’unir la nova plaça amb l’avinguda des Dau perquè la Conselleria d’Habitatge denega les ajudes de la Llei de Barris.
- Es qualifica l’ecomuseu com un “desgavell”.
2011
- L’edifici del Molinar acollirà el Centre d’Interpretació Paisatgística del Pla.
2012
- El Consistori restitueix les Tres Creus, set anys després.
- Es condena l’Ajuntament a pagar 620.000 euros per incumplir el conveni amb la propiedad del terrenys de l’Ecomuseu.
2013
- L’Ajuntament converteix l’“ecomuseu” en espai multifuncional per a actes.
- El Govern planteja reactivar el comercio amb una “falca verda”.
2014
- Projecte per unir es Dau amb la carretera de Palma del conseller Biel Company.
- Pressupost: 900.000 €. (No s’executà)
2015
- El projecte de l’Ecomuseu es completarà amb tres sales d’exposicions.
- Inversió: 325.000 € (Turisme).
- Projecte redactat pel Govern.
2026
- El Govern crearà a l’Ecomuseu del Molinar de Montuïri el Museu de l’Esport.
Notícies relacionades: