Xisca Mora Veny (Porreres, 1971) serà fins aquests dimarts dia 24 de febrer la batlessa de Porreres. Ho ha estat per un període de 13 anys, quan al gener de 2013 agafà, de manera inesperada, el relleu de Bernat Bauçà Garau. Així mateix, Mora entrà de regidora per UM a les eleccions de maig del 2007. Així, al acabar aquest mandat durà 20 anys en la politica local. Un pas que també ha combinat amb el càrrec de consellera insular al Consell de Mallorca i fou candidata, numero dos pel PI al Parlament Balear, tot i que la formació, liderada per Josep Melià, no aconseguí representació. Ara, amb aquest bagatge polític a les seves esquenes, deixarà la batlia de Porreres a mans del Partit Popular de Maria Àgnes Sampol Sabater. Serà el vinent 7 de març quan l’Auditori acollirà l’elecció de la nova batlessa.
— Vareu començar com a batlessa el 2013 i com a regidora el 2007…
– Sí, ja fa un bon grapat d’anys.
— Què queda d’aquella Xisca Mora que va entrar el 2013 com a batlessa?
– En queda una transformació personal i professional bastant important. I jo ho deixaré el càrreg amb moltíssim d’agraïment… -li guspiregen els ulls i diu:- veus ja m’emocion. Perquè per a jo ha estat un aprenentatge enorme.
Jo vaig entrar de batlessa i, en aquell moment, no volia ser batlessa. No era la meva intenció ni el meu objectiu. Jo anava de número dos i estava encantada, perquè la meva intenció era aprendre. Però, clar, vaig haver d’aprendre a marxes forçades.
He conegut tanta gent —a nivell d’entitats, associacions, a nivell empresarial— que m’han ajudat a agafar aquest coneixement, a conèixer molt més Porreres. Jo me pensava que el coneixia perquè és el poble on he nascut, crescut i viscut, on tenc la meva família. A pesar que jo me’n vagi a dormir a un altre poble, sempre ho dic: m’ha ajudat a conèixer molt més l’activitat social, el moviment de les entitats i les associacions. Conèixer molt més en profunditat el que és Porreres i la nostra gent.
Pel caire polític també m’ha permès aplicar els valors que m’han ensenyat a ca meva i amb els quals he coincidit dins el partit, i per això he estat al PI. Aquesta moderació que m’han ensenyat a ca nostra i l’estima pel que els meus han treballat sempre, aplicant-ho dia a dia. Això ha estat el fonament de la feina que he pogut fer durant aquests 13 anys com a batlessa. I la valoració és 100% satisfactòria, a pesar dels moments molt complicats, de situacions difícils i de decisions que no han estat gens fàcils. Però sempre he tengut al costat regidors i regidores d’un gran vàlua personal i professional que m’han ajudat a fer el camí molt més fàcil.
— Deis que no volíeu ser batlessa, però heu estat la primera dona batlessa de Porreres. Què ha significat això?
– És un orgull immens. A vegades la gent ho oblida fàcilment, però jo pens que és una porta que s’ha obert a altres dones. Per exemple, jo tenia la meva padrina, que va morir amb 104 anys. Era una dona súper emprenedora, molt valenta, que va surar quatre homes. I potser, si hagués nascut en una altra època, hauria estat política, perquè li agradava escoltar i parlar de política. No va tenir l’oportunitat. Crec que el fet de ser la primera dona batlessa ha servit per obrir la porta a altres dones i demostrar que és possible conciliar la vida personal i familiar amb un càrrec d’aquestes característiques. Per a mi ha estat un orgull molt gran.
— Què ha estat el pitjor i el millor d’aquests anys?
– El pitjor va ser l’incendi que hi va haver quan duia un any de batlessa. Un incendi on va morir un infant. Va ser una situació molt dramàtica que sempre tenc molt present. Ens va posar davant una realitat: hi havia problemes d’accés per al camions de bombers. A partir d’aquell moment es va fer un pla per millorar els accessos i es va instal·lar una boca d’incendi on no n’hi havia. Però va ser una situació molt trista, que em va marcar molt.
També va ser complicat el tema del trasllat de la mesquita. Es va crear una revolució social veïnal, amb mobilitzacions perquè no la volien dins el poble, tot i que feia 12 anys que ja hi era. Va despertar un sentiments, per què no dir-ho, racistes, amb comentaris molt desagradables i xenòfobs. Va ser un moment difícil, però es va resoldre positivament i avui les diferents cultures conviuen en pau.
Un altre moment complicat va ser quan es varen cremar 15 cotxes, just abans de les eleccions. Molta gent expressava sensació d’inseguretat, i això com a governant et genera impotència ja que no hi havia una solució fàcil a això. Finalment, amb el suport de la Guàrdia Civil i la Policia Judicial, es va trobar el responsable. Però et fa ser conscient que la seguretat és un eix fonamental de l’Ajuntament.
També ha estat difícil l’evolució de l’administració. Tot és molt més lent, amb més papers i més tramitació. Abans podies donar solucions immediates; ara has d’esperar informes, aprovacions, pressupost… I això crea indefensió a l’hora de fer una gestió política.
— També vareu viure la Covid…
– Exacte!, la Covid. Aquesta va ser una situació difícil perquè vaig passar molta pena per la gent del poble. No desitjava que ningú es contagiés, i com molts d’altres batles i batlesses davant una situació desconeguda vàrem abocar tots els esforços i recursos municipals. A més va ser una situació que va posar de manifest la solidaritat entre pobles i les seves batlies corresponents.
— Però també heu tengut bons moments…
– El millor, sens dubte, ha estat el contacte directe amb la gent. El tu a tu. Veure com els projectes de millora —no de transformació— han anat endavant. Sempre he defensat que Porreres s’ha de millorar, però no transformar, per no perdre la nostra identitat de poble d’interior. Això seria el que demanaria als nous governants, a la nova batlessa, que no vulgui transformar, que millori.
Hem impulsat infraestructures esportives i educatives pioneres al Pla de Mallorca. Ara necessiten manteniment i reforma, i ja hi estam fent feina. Me’n vaig contenta d’haver aportat el meu granet d’arena.
— Quin projecte vós ha quedat pendent?
– El centre de dia. M’hauria agradat deixar-lo obert abans de deixar la batlia. És un servei imprescindible i necessari per a molta gent. Em sap greu que per qüestions administratives encara no estigui en funcionament, em posa trista, me sap greu.
— També vàreu ser consellera insular. Què ha significat aquesta experiència a la política insular i que ha significat per Porreres, ja que al cap i a la fi vos veien, també, com la batlessa?
– Em va permetre conèixer el funcionament del Consell de Mallorca, una manera molt diferent de fer política de la d’un ajuntament. És un elefant molt gros, on les coses van encara més lentes. No es veuen el resultats. Però també em va servir per negociar pressuposts, reclamar subvencions i impulsar projectes per a Porreres, com el nou vial o el centre de dia. Va ser una experiència positiva, que me va dur a conèixer molta gent i que em va donar una visió més ampla de Mallorca i dels problemes que patim.
— No sé si es un tòpic, però adesiara els batles i batlesses diuen allò de què “tothom hauria de passar per l’Ajuntament, s’hauria d’asseure uns dies a la batlia, és així?
– Tots, els veïnats, tots. Sí. Ja m’ho va dir un senyor de quasi 90 anys que havia estat regidor: tothom, un pic a la vida, hauria d’entrar a l’Ajuntament. Sí, perquè valorarien molt més el que tenim, l’esforç econòmic i humà que hi ha darrere. També de valoració de l’orgull del poble que tenim. Porreres té moltes coses bones i, a vegades, no les valoram prou.
— Al llarg de la vostra batlia heu combinat diferents majories, simples, absolutes i pactes tant amb l’esquerra com ara amb la dreta. Aquestes diferents situacions han canviat la manera de fer política?
– Han estat legislatures molt diferents. La majoria simple va ser molt enriquidora perquè tot s’havia de negociar, també me va dur més esforç, però hi va haver molt bona sintonia amb tots els partits. Amb la majoria absoluta no va canviar la manera de fer: sempre hem comptat amb l’oposició.
Amb els pactes, tant amb el PSOE com amb el Partit Popular, no hi ha hagut problemes. Si tens clar que vens a fer feina per Porreres, i ets conscient de la realitat i també que deixes de banda segons quins idearis… en el PI ho tenim més fàcil ja que no depenem de partits de Madrid que ens diuen com hem de pensar o actuar. Així, tots hem treballat per ajudar a la gent de Porreres i que visqui bé i segons quines curolles les hem deixat al marge.
El que sí ha canviat de la manera de fer política és per l’administració: més burocràcia, més despesa, menys ingressos. La gestió política està molt condicionada per factors econòmics i tècnics. Això, per a mi, és una llàstima ja que és perd l’essència a l’hora d’aplicar les polítiques i la gent del carrer t’ha votat per això. Voten un grup polític concret per les propostes que té. I a ara queden aparcades per aquest canvis en el món. A més, a partir d’ara de cada vegada menys hi haurà majories, ja que a nivell general o autonòmic, van sortint nous partits polítics i el ventall s’obri més.
— Deieu que una de les coses que més vós han agradat ha estat el dia a dia i el tracte de tu a tu amb els veïns. En els pobles la figura el batle o batlessa encara té un pes rellevant. Volia demanar-vos com heu gestionat aquest dia a dia amb els veïns i si la societat encara exigeix allò de que la figura de la batlessa hagi de ser per tot?
– Crec que també depèn de la voluntat o la manera de ser que pugui tenir el batle o la batlessa. Jo des del primer moment he intentat anar a tot allà on he pogut. Porreres és un poble hiperactiu i no sempre ha estat possible, ja que a més a Porreres tenim un poble hiperactiu i cada cap de setmana hi ha activitats o reunions entre setmana… Però sempre m’he recolzat en l’equip de regidors i regidores. No és una feina només de la batlessa, és una feina d’equip. Però sí, quan hi ha un acte la gent vol veure el batle o batlessa ja que al final és la figura representativa del poble.
Me’n vaig amb la consciència tranquil·la. He dedicat el 100% a l’Ajuntament, fins i tot sacrificant, posant en joc, la meva vida personal. Han estat 13 anys de dedicació total i absoluta a l’Ajuntament. I si ara estic trista per deixar el càrrec no és per la cadira ni pel sou. Què, encara que soni malament, el que cobram els batles i batlesses és poc per la dedicació que hi posam i els maldecaps que tenim i la responsabilitat que tens que és molta. Jo ho he fet amb molt de gust i me’n vaig trista perquè m’agrada molt aquesta feina, pas molt de gust de fer-ho i sap greu rompre una etapa en la que fas feina a gust.
— A partir d’ara, quines funcions tendreu?
– Seguiré com a regidora amb les mateixes àrees: Promoció Econòmica, Comerç, Indústria i Artesania, Mobilitat i Igualtat. Seré la mateixa Xisca Mora, com fins ara i sent batlessa o no, estaré a disposició de tots els veïnats.
— No vos agafareu uns dies de vacances?
– No!, no agafaré vacances. A més els darrers dies he estat uns 10 dies allunyada per atenció a un familiar i ho compensaré amb les vacances que pogués tenir. Ara toca una etapa diferent, el dia a dia tan dinàmic es veurà reduit amb menys estrès.
— I pel maig de 2027?
– Sempre he dit que som una persona de partit i sempre estaré a disposició del PI. És un partit de centre necessari. I ara més que mai. Es necessita que es defensi la autenticitat del poble de Porreres, aquesta identitat mallorquina. Si el partit m’ha de menester, hi seré, na Xisca Mora seguirà remant per defensar aquests principis que els meus pares m’han ensenyat.
— Voleu afegir qualque cosa?
– Sí, un agraïment a tots els batles i batlesses del Pla de Mallorca. La Mancomunitat ha estat una segona família. Em costarà no veure’m amb ells. M’enduc moltíssimes bones amistats i molt de suport en moments complicats. En Joan Verger, na Maria Antònia Mulet, tots no vull dir noms perquè són tots…
— Però especialment amb aquest dos que heu dit. Vau fer una bona amistat, segur que els enyorau…
– Sí, els enyor molt. Ja son amics i ho seràn sempre. Tant ells com tots els batles del Pla, sempre que he tengut algún inconvenient sempre han estat els primers en telefornar-me donant ànims. Sí, enyoraré la Mancomunitat, que és un organisme molt important per al Pla de Mallorca. No se li dona la importància que té per la feina que fa. Esper que la nova batlessa valori aquest espai de feina conjunta.