El migdia, l’hora en què el sol passa pel meridià, el zenit solar, ha estat des de l’avior la fita més important de l’horari laboral camperol. Els tocs de campana de cada vila, regien aquest duríssim horari laboral en què es treballava de sol a sol, amb una aturada per dinar al migdia.
Les batallades del matí per aixecar-se, les “avemaries” del migdia per anar a dinar i les de la posta de sol per anar a “retiro”, han marcat durant segles la pauta de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
El ritme de la feina a fora vila, sobretot a contrades allunyades del poble, on no se sentien els tocs de campana, es regia, a part dels rellotges de sol, per les diferents posicions del rei astre (esteles de llum, absència d’ombra) envers penyes, roques, penyals, coves o vegetació. Són els rellotges solars (els anomenam així per diferenciar-los dels rellotges de sol) que podem trobar arreu de la nostra geografia.
Els reculls de toponímia n’han fet aflorar un bon esplet: Puig des Migdia (Andratx, Calvià); Penyal des Migdia (Fornalutx, Valldemossa, Banyalbufar, Andratx, Calvià); Penya des Migdia (Puigpunyent, Pollença, Alcúdia, Bunyola, Selva, Escorca); Roca des Migdia (Estellencs); Cova des Migdia (Algaida); Comellar des Migdia (Esporles) etc. Malauradament, s’ha perdut un bon nombre de llegendes, cançons, dites i expressions utilitzades a l’entorn de l’ús tradicional d’aquests senzills i rústics mesuradors del temps.
Hem considerat oportú donar a conèixer alguns d’aquests rellotges que vàrem recollir de fonts orals i d’una manera un tan incidental a la dècada 1985-1995. La gran majoria dels informadors que aleshores ja eren d’edat avançada, òbviament no són amb nosaltres i malgrat sia d’una manera pòstuma, volem agrair públicament la seva inestimable col·laboració. Aquest recull, no exhaustiu, és només una petita mostra de tot el cabal que encara (?) som a temps de recollir i que posa de manifest que cada contrada, cada racó de la nostra geografia, alberga d’alguna manera, algun tipus d’aquests rellotges. No cal dir que la majoria d’ells es troben en perill d’extinció a causa, entre d’altres factors, de la desaparició dels referents de la ruralia i la pèrdua de la tradició oral.
– 1 – Els penyals singulars
L’antic ús tradicional d’aquests rellotges solars el podem localitzar sobretot a penyes grosses i elevades, generalment aïllades. La paret rocosa d’aquests accidents, orientada o encarada cap a la posició on es reflecteix el grau màxim de l’exposició solar, solen fer un efecte de mirall, visible des de molta distància. L’absència d’ombra en un sector determinat d’aquests penyals singulars és generalment indicadora del migdia. Vegem-ne alguns exemples:
- Sa Penya des Migdia
Ubicada en es Puig des Castell (540 m) propietat de la possessió des Castell, al terme municipal de Selva. És visible des de bona part del terme. L’absència d’ombra és indicadora del migdia. Ens digueren aquesta cançó:
Cada pic que em giraré
a sa penya des migdia,
si no te veig vida mia
plorant me consolaré.
Informacions orals de Guillem Vallcaneras Mairata (n.1897c) Sabater; Jaume Mateu Rosselló (n.1919c) Poll o Marió i de Jaume Mairata Mir (n.1905c) de Son Albertí, tots ells del llogaret de Caimari i de Mateu Sastre Vallori (n.1922c) Aleix, de Selva.
- Sa Penya des Migdia
A darrera la possessió de Biniatró, al terme municipal de Campanet. Informació oral de Gabriel Morell Pons (n.1900c) Gallet, de Campanet.
3. Sa Penya Rotja
Al costat de la Cuculla de Maçana (320 m) a terres de la possessió de Maçana, al terme municipal de Campanet. Comunicació oral de Josep Mestre Cerdà (n.1905c) Mengo, de Campanet.
4. Ses Dues Germanes
Són dos penyals bessons ubicats a la partió de Míner Gran i Míner Petit, possessions de muntanya del terme municipal de Campanet. Quan hom d’esquena al sol, projecta l’ombra del cos en direcció al bell mig del dos penyals són les dotze. Comunicació oral de Josep Mestre Cerdà (n.1905c) Mengo; Gabriel Morell Pons (n.1900c) Gallet; Pere Vilanova Pons (n.1919c) de Gabellí i de Rafel Vilanova Pons (n.1915c) des Camp, tots ells de Campanet.
5. Es Puig de Ca
Puig de 884 m d’alçada ubicat al terme municipal de Pollença. Pertany a la possessió de Míner Gran. S’hi localitza un rellotge solar segons informacions no gaire precises de Gabriel Morell Pons (n.1900c) Gallet, de Campanet.
6. Es Puig Formiguer
Es tracta del Puig de l’Ofre (1090 m) un dels accidents més singulars de la Serra de Tramuntana. La seva forma cònica, semblant als formiguers utilitzats antigament per fer adob amb terra cremada per al conradís, ha determinat el seu nom popular. Anomenat també Puig des Migdia a algunes localitats. Hom es posa d’esquena al sol, la direcció de l’ombra projectada a terra, en ser punt de migdia apunta en la direcció de la cuculla del puig. Comunicació oral d’Antoni Pou Miralles (n.1928c) Palou, de Santa Eugènia; Andreu Munar Munar (n.1912c) Estrella, de Ruberts; Sebastià Jaume Jimeno (n.1919c) de Costitx, de Sineu i de Joan Martorell Martorell (n.1911c) Guineu, d’Inca.
7. Sa Penya Tallada
Es tracta del Puig de Ca de Míner, ja tractat anteriorment. És utilitzat com a referència horària a la localitat de Llubí. Comunicació oral de Miquel Quetglas Ramis (n.1900c) Parró, de Llubí.
8. Sa Penya Tallada
Segons l’informador, aquesta penya es localitza al terme municipal d’Escorca, (sa Bretxa, suvora el Salt de la Bella Dona?) i es visible des del terme d’Inca. Com ja hem indicat anteriorment, hom es posa d’esquena al sol i l’ombra projectada, en ser punt de migdia, apunta cap a la direcció de sa Penya Tallada de Lluc. Comunicació oral d’Antoni Llompart Mateu (n.1917c) de Son Catiu, d’Inca
9. Es Puig Roig
En aquest puig, molt conegut pels excursionistes, situat al terme municipal d’Escorca, s’hi localitza una penya o roca utilitzada com a rellotge solar, segons comunicació oral de Guillem Vallcaneras Mairata (n.1897) Sabater, de Caimari.
10. Sa Roca des Migdia / Sa Coma des Moro
Roca situada a la part alta de la Coma des Moro de la possessió de Son Fortuny, al terme municipal d’Estellencs. Segons els informadors, hi ha un pi a devora, i quan l’ombra del pi hi pega són les deu. Quan una estela de sol pega a baix de la roca són les onze. Quan umpl quasi tota la roca són les onze i mitja. Quan la claror del sol il·lumina completament la roca és migdia. Comunicació oral de Joan Vidal Palmer (n.1914c) de sa Vileta o de sa Fàbrica i de Vicenç Palmer Taberner (n.1896c) des Pont, ambdós d’Estellencs.
11. Es Penyal des Migdia
Ubicat a la Mola de Son Pacs (727 m) al terme municipal de Valldemossa. Està situat a l’ombra. Hi ha una mateta que quan hi pega una estela de sol, a l’estiu, anuncia el migdia. «Fer s’homo» és l’expressió utilitzada a l’hivern, quan és punt de migdia. Comunicació oral de Bernat Vila Morey (n.1915c) Parregueta i de Miquel Morey Mulet (n.1921c) Pilet, de Valldemossa.
12. Sa Creu de les Quatre
A la raconada de Can Costa, baix del mirador de ses Puntes, al terme municipal de Valldemossa. És un redol del penya-segat que està situat a l’ombra, quan el sol hi fa una espècie de creu, són les quatre de l’horabaixa. Era una senya horària utilitzada per les dones, quan feien herba als sementers d’aquesta contrada. En esser les quatre, feien un descans d’un quart d’hora. «Fer sa mata» és una expressió utilitzada arreu de la nostra ruralia, per indicar aquest descans dels jornalers, asseguts a terra. Comunicació oral de Miquel Morey Mulet (n.1921c) Pilet, de Valldemossa.
13. Es Penyal des Migdia
Penyal situat dins la possessió de Planícia, al terme municipal de Banyalbufar. Comunicació oral d’Antoni Tomàs Albertí (1911-1996) Cerdà, de Banyalbufar.
14. Sa Roca des Migdia
Situada a la part de baix del Puig de Galatzó. Hi pega el sol de ple. Quan l’ombra umpl la roca, marca el migdia. Comunicació oral de Bartomeu Seguí Vich (n.1913c) Pastor, de Galilea (Puigpunyent).
15. Es Penyal de So n’Hortolà
Es tracta del Penyal Roig (355 m) accident situat al Puig de sa Grua (482 m) de la possessió de So n’Hortolà, al terme municipal de Calvià. Quan a la cara del penyal, a la banda de l’ombra, hi pega una estela de llum és migdia. Comunicació oral de Bartomeu Seguí Vic (n.1913c) Pastor, de Galilea (Puigpunyent).
16. Sa Taula de Sant Nofre
El Puig de Sant Onofre, de 225 m d’alçada, és una de les màximes elevacions del terme de Sant Joan. És una roca situada a la vessant de ponent del puig coneguda popularment com sa Taula de Sant Nofre. És un rellotge solar que ha regit durant molts anys, per ventura segles, la vida quotidiana dels habitadors d’una extensa i fèrtil plana cerealícola situada baix del puig: Son Riutort, Son Salí, Pinyella, sa Galera, Son Llendera, Son Tei, es Rafal Nou i terres del terme de Sineu.
La roca forma un pla inclinat i en ser migdia la claror del sol hi pega de ple i l’umpl totalment, fent un efecte de mirall visible des de molta distància. D’aquesta estela de llum que va omplint la roca poc a poc quan s’apropa el migdia, hom en diu ‘fer es colomet o es colomí.’ Quan l’umpl totalment anunciant el migdia s’utilitzen les expressions següents:
-Sant Nofre posa taula.
-Sant Nofre ja estén sa taula (Com acte d’estendre les estovalles, per parar taula).
-Sant Nofre ja estén.
-Sant Nofre ja té estès.
-Sant Nofre ja ha posat taula.
És popularíssima aquesta cançó, que fa clara al·lusió a la Taula de Sant Nofre:
Un parenostro fa nom
a Sant Nofre cada dia
i en venir devers migdia
posa taula per tothom.
- A) Es Frare de Ferrutx / Es Frare
L’atalaiaven des de la zona de Calicant i Son Burgues, al terme municipal de Petra. Els jornalers i parellers de la possessió de Son Cuixa (ara Son Monserrat) de Petra es regien per l’ombra del bec de Ferrutx. Quan és punt de migdia hom diu: –Ja senya. Comunicació oral de Jordi Bauçà Rosselló (n.1922c) Vengo, de Petra.
- B) Ses Penyes de Ferrutx / Es Frare de Ferrutx
Des d’Ariany, s’atalaiava la part d’ombra del Puig de Ferrutx. Quan és punt de migdia, el sol il·lumina tot aquest ombrívol. Comunicació oral de Joan Julià Pascual (n.1900c) de Son Ribotet i de Melcion Julià Estrany (n.1914c) Cadernera, ambdós d’Ariany.
18. Sa Penya des Corb
Al Puig de Son Benet, al llogaret de s’Arracó, del terme municipal d’Andratx. Comunicació oral de Macià Flexas Terrades (n.1897c)Jesús, de s’Arracó.
19. Sa Penya des Migdia
De 387 m d’alçada, ubicada suvora la Penya Rotja, són accidents de la serra des Cap des Pinar, al terme municipal d’Alcúdia. A part de la funció de rellotge solar, és molt utilitzada juntament amb sa Talaia d’Alcúdia (442 m) i sa Penya Rotja (355 m) pels pescadors de la localitat, per prendre senyes o enfilacions de les pesqueres o talassònims. Comunicació oral de Gaspar Vera Domingo (1927-1989) Gasparó i de Josep Vallès Serra (n.1899c) Vallès, pescadors del Port d’Alcúdia.
20. Sa Penya des Migdia
Ubicada a la Serra del Cavall Bernat, al terme municipal de Pollença. Comunicació oral de Bartomeu Bosch Rebassa (n.1887c) Patrona, pescador del Port de Pollença.
21. s’Ovelleta
Situada a la Muntanya de Son Jordi, entre el terme municipal de Son Servera i Capdepera, al Puig Negre (272 m). És una roca en forma de bec que queda completament il·luminada quan és migdia. La pronúncia dialectal és s’Euveieta. Comunicació oral de Miquel Artigues Andreu (n.1917c) Solaies, pescador de Son Servera.
22. Sol a la Punta de Sòller
Els pescadors de Deià, atalaiaven una estela de sol per un comellar que pega a una penya situada a la punta de Sóller. Les informacions no gaire precises han impossibilitat la localització d’aquesta penya. Quan és migdia hom diu: –Es frare s’ha posat capulla. Comunicació oral d’Andreu Gamundí Llinàs (1915-1998) de Ca na Burota, pescador de Deià.
– 2 – Les Coves
Les coves també són un bon exemple de rellotge solar natural. L’absència d’ombra assenyala el migdia solar, tot i que en algunes, és aquella que marca el punt de migdia:
1. Sa Cova des Migdia
Situada al Puig de Randa, a un enrocat del Morro d’en Moll, però a la vessant del terme municipal de Llucmajor, a terres de la possessió d’Albenya (Algaida). Els usufructuaris són entre d’altres els habitadors dels lloquets de Binilagant, Son Verd, Son Lleó i contrades del terme de Porreres i Montuïri. Comunicació oral de Josep Gomila Cerdà (n.1931c) Pollo i de Joan Mora Homar (n.1908c) Domàtiga, ambdós de Montuïri.
2. Sa Coveta
Cova situada al penya-segat on s’assenta el Castell d’Alaró. Quan el sol va pujant, l’ombra va omplint la cova. Quan és punt de migdia hom diu: –Sa Coveta ja és plena. Comunicació oral de Francisca Llabrés Vallespir (n.1911c) de Can Ainés, de Jornets (Sencelles).
3. A) Es Rellotge d’en Xeroi / Sa Cova des Migdia
Situat al Puig d’en Xoroi de 405 m d’alçada, suvora es Puig de Ferrutx, a la Colònia de Sant Pere (Artà). Una llegenda conta que En Xeroi o Xoroi era un personatge que habitava antigament en aquesta cova i captava per les possessions i habitatges de la rodalia. A l’interior hi ha una espècie d’avenc per a la fema i una regrassa de l’altària d’una taula on hi tenia la llitera. Està orientada de ple cap al ponent i una mata tapa la boca d’entrada. Enmig d’aquesta cova hi ha un regruix o cresta que el sol il·lumina quan guaita per damunt el puig. Quan el sol comença a il·luminar la cresta o greny de la cova són les deu. Quan la cresta està il·luminada de dalt a baix, són les dotze. Hom diu: –Es frare comença a marcar. Aquest rellotge és molt visible des de Santa Margalida i les possessions de Son Doblons, sa Canova, Son Serra, Son Marí i habitatges d’aquests encontorns. Comunicació oral de Pere Planici Cursach (n.1907c) Canai, de la Colònia de Sant Pere (Artà).
3. B) Es Frare
Variant recollida a Manacor, nom utilitzat pels habitadors de la contrada anomenada s’Arraval des Cabanellins, antic nucli foraviler de nombrosa població dispersa. En punt de migdia fa una retxa brillant i la resta ombra. Quan s’acosta el migdia hom diu:
-Es Frare ja senya.
-En Xeroi ja senya.
Comunicació oral de Joan Girard Lliteres (n.1918c) Viulaigo, de Manacor.
3. C) Sa Cova d’en Xoroi
Variant que ens lliuraren Joan Lliteres Vaquer (n.1897c) de Son Marí i Antoni Lliteres Vaquer (n.1900c) de Son Marí, germans, que varen estar molts d’anys per amitgers a la possessió de Son Marí (Artà).
4. Es Co(v)als de Cala Sanutges
Coves situades al coster del camí carreter que puja al puig de la Trapa des de Sant Elm. El migdia solar umpl les coves. Comunicació oral de Vicenç Ferrà Sampol (1904-1989) de Son Sampol, de s’Arracó (Andratx).
– 3 – La Vegetació
Alguns elements vegetals (mata, revell, pi etc.) estratègicament situats a penya-segats i parets verticals, visibles des de molta distància, han servit secularment de referència horària:
- Sa Mata des Migdia
Es tracta d’altre rellotge solar de la Colònia de Sant Pere (Artà), que regia la contrada situada entre la possessió de Betlem i el Cap de Ferrutx. Està ubicat a sa Talaia Freda a un lloc anomenat s’Osca. Al cap d’amunt hi ha una mata que quan el sol hi pega de ple són les dotze. Comunicació oral de Pere Planici Cursach (n.1907c) Canai, de la Colònia de Sant Pere (Artà).
2. Quan es Ruc mama
És una mata situada al puig d’Alaró (821 m). La forma peculiar d’aquesta mata, quan el sol il·lumina aquest indret ha determinat el seu nom popular. Quan són les dotze hom diu: –Es ruc ja mama. Comunicació oral de Maria Coll Oliver (n.1907c) Tana i d’Antoni Pou Miralles (n.1928c) Palou, ambdós de Santa Eugènia.
3. Es Candelar
Es Candelar és un topònim metafòric que fa referència a una mena d’estalactites que pengen d’una balma situada prop de sa font de sa Menta, a la localitat de Banyalbufar. Quan una estela de sol pega a un revell situat al penya-segat d’aquesta balma és migdia. El mateix informador ens lliurà aquesta altra referència horària: En tocar el sol en el Pla d’en Josep (Hort de Planícia) són les set de l’horabaixa. Comunicació oral d’Antoni Tomàs Albertí (1911-1996) Cerdà, pescador de Banyalbufar.
– 4 – Altres
Aquest apartat és una mena de calaix de sastre on hi hem encabit totes les observacions utilitzades per anunciar d’una manera més o manco precisa el migdia solar. No les podem classificar com a rellotges, ja que la percepció es basa simplement en l’observació visual del rei astre respecte d’un accident geogràfic, generalment la silueta d’un puig a l’horitzó.
Deixam de banda els diferents usos o costums més locals i familiars, com les marques o retxes als habitatges o casetes de foravila. A les possessions, a banda de les batallades de la petita campana de l’oratori, tocaven el corn. A la possessió dels Calderers (Sant Joan) tocaven el corn, però els missatges també es regien per l’ombra projectada a les finestres de les cases. A Son Gil (Sant Joan) a les dotze i mitja, la madona obria una finestra de la part alta de les cases. Els camperols de la contrada de ses Forques, es Bisbals, Cas Coix i Son Marimon (Montuïri) per conèixer el punt de migdia, atalaiaven l’ombra del campanar de l’església, projectada sobre la paret lateral del buc de la capella del Roser.
Per altra banda, hi ha indicis -reculls novells toponímics ho atesten- que l’ús dels rellotges solars no se cenyien únicament al migdia. A la toponímia han quedat fossilitzats noms que al·ludeixen a altres divisions horàries del temps: sa Regata de les Onze, Comellar de les Vuit, Mata de les Onze, Creu de les Quatre, Pedrís de les Deu…, i probablement molts d’altres que aflorarien escombrant arreu el territori insular, si encara trobam informadors. Valguin aquests exemples que veurem a continuació, per saber quines eren les observacions utilitzades en el món rural, per conèixer, d’una manera molt aproximada el migdia solar:
1. Sol al Morro d’en Moll
Quan el sol se situa a la vertical del Morro d’en Moll, extrem de llevant del Puig de Randa, és migdia. Les informacions orals corresponen a les localitats de Pina, Inca, Ruberts i Llorito.
2. Sol damunt el Puig de Son Redó
És un puig de 198 m d’alçada del terme municipal de Porreres, que pertany a la possessió homònima. Comunicació oral de Josep Morlà Bauçà (n.1907c) Vinyes, de Porreres.
3. Sol damunt Cabrera
L’observació horària s’efectuava des de l’era de la possessió des Moreis, de Porreres. Comunicació oral d’Isabel Maria Valens Melià (n.1910c) des Moreis, de Porreres.
4. Sol damunt el Puig de Sant Salvador
El sol damunt l’ermita de Sant Salvador de Felanitx, ha estat la referència horària, el migdia, per a gran part de la localitat de Vilafranca. Comunicació oral de Maria Sansó Garí (n.1920c) Rubia, de Vilafranca.
5. Sol damunt el Puig d’Inca
Quan el sol se situa a la vertical del Puig d’Inca, és migdia. Comunicació oral de Pere Vilanova Pons (n.1919c) de Gabellí, de Campanet.
6. Sol damunt ses Talaies
El sol damunt ses Talaies (possessió de Porreres) era el migdia pels missatges o parellers de la possessió de Sant Martí (Vilafranca). La pronúncia local és amb l’article aglutinat: ses Estalaies. Comunicació oral de Francesc Bauçà Mayol (n.1922c) Coixiner, de Vilafranca.
7. Sol damunt es Cap Vermell
La posició del sol a la vertical des Cap Vermell (Capdepera), anunciava el migdia als pescadors de la comunitat marinera de Cala Rajada. Comunicació oral de Sebastià Esteva Fernàndez (1905-1991) Blancos, pescador de Cala Rajada.