La comissió d’Igualtat d’Algaida, Pina i Randa ha donat la cara i tirat d’orgull davant un nou atac al banc del carrer de la Ribera del municipi que llueix els colors del col·lectiu LGTBI i que ha aparegut amb la pintada «Gay» de color negre.
Aquest és el tercer atac al banc pintat amb els colors de l’arc de Sant Martí. El primer fou a 2023, però aquest aleshores no transcendí públicament. El mes de desembre de 2024 fou vandalitzat de nou i va aparèixer pintat tot de color verd. Aquest segon atac fou condemnat per l’Ajuntament d’Algaida que denuncià els fets davant la Guàrdia Civil. Aleshores la Sala i la comissió d’Igualtat expressaren “la seva absoluta condemna i indignació davant l’acte de vandalisme” via xarxes socials i fent-ho públic als mitjans com ara Tot Pla.
Ara, en aquest nou atac, la comissió ha anat més enllà i alguns dels seus integrants s’han fotografiat per donar cara davant els que perpetren les malifetes des de l’anonimat.
Així, Jerònia Miralles, regidora d’Igualtat; la batlessa de Randa, Francisca Salvà; la regidora de MÉS, Coloma Mas; Jordi Calvet i Pere Fullana, tots de la comissió d’Igualtat s’han fotografiat al costat del banc mostrant el missatge «Amb orgull».
La regidora Jerònia Miralles ha explicat que «de moment» no llevaran la pintada per tal de donar encara més visibilitat a l’atac dels intolerants.
La comissió ha encomanat un article a Pere Fullana Falconer que a banda de formar part de la comissió és impulsor del col·lectiu Homes Transitant.
Pel seu interès el reproduïm íntegrament:
Amb Orgull. alGAYda
Dedicat a un banc acollidor en el carrer Ribera, un símbol de diversitats, un racó singular a alGAYda, on podríem trobar-nos amb molts noms, mostra de la diversitat.
Periòdicament malferit, simbòlicament assetjat pel que representa, fustigat des de l’odi, objecte de la mala bava, emprat per expressar rebuig.
Espai humil en un carrer del poble, una imatge mirall del far de les diversitats afectivosexuals. Símbol que indica vivències, experiències, identitats, en el poble. Un banc per acollir, per recollir, per convidar a obrir diàlegs en el qual les diversitats d’expressió de la vida amorosa, diferenciada i dissident del sistema heteropatriarcal. Totes i tots des del ventall universal i multicolor: LGTBIQ+
Potser el banc molesta a algunes sensibilitats. Un banc que expressa la ruptura amb costums i hàbits d’intolerància. Realitats que ja no viuen amagades i de les quals el banc amb la bandera LGTBIQ+, vol ser petit i humil cau acollidor.
Un lloc on destapar i rompre la cuirassa del sistema cultural masclista, que entre altres violències cerca mantenir l’exclusió a la tendresa d’aquelles que estimem a persones del mateix sexe. A elles, recollides amb aquest seguit de noms, noms masculins, homes que estimem a homes, noms femenins, dones que estimen a dones. Noms, identitats diverses amb el sentiment de pertinença de l’ordre sexe i gènere amb el qual considerin identificar-se.
Noms, identitats, que potser trobam a cada carrer, a moltes de cases, a les nostres places, entre les nostres vides quotidianes, en el comerç, a les botigues, al forn, a les cafeteries i bars, en els espais de treball professional, a l’escola i institucions educatives, a l’administració, a la parròquia, a fora vila… unes i altres homes i dones transitant el bategar de la vida. Totes elles senten i estimen, abracen: besant i acaronant a qui desitgen. Treballant, com a mares i pares, fadrines o amb parella, padrines i padrins, sigui quina sia la seva opció i orientació afectiva. Ens trobam a la vida quotidiana, tenint cura i fent festa quan cal, també abraçant el dol quan arriba.
Així unes I uns altres, fent de la vida social una allau de riques experiències de convivència comuna i enriquidora. Amb inclusivitat amb tothom.
Essent aquesta una expressió més dels fruits de les conquestes socials. Amb drets i respecte, amb justícia i construint convivència. Algaida el banc del carrer de la Ribera, esdevé un símbol, que algunes persones van assetjant, posant a sobre seu, llavors d’odi. Contràriament a l’esdevenir dels temps, on totes i tots anem trobant un lloc, on el conviure respectuós enllaçant les diversitats com estil de vida.
Són, som moltes i molts,… Alguns poden estar entre les següents línies:
Sofia, Helena, Miquel, Joan, Francesc, Rafel, Josep, Pere, Jaume, Maria, Francesca, Catalina, Joana Aina, Xavier, Gabriel, Julià, Antoni, Esperança, Juliana, Glòria, Pep, Jaume, Tomeu, Alexandra, Kika, Lourdes, Beatriu, Aina María, Jordi, Manuel, Sebastià, Vicens, Ferran, Maria Coloma, Cristina, Damiana, Colau, Agustí, Bonaventura, Carme, Aina, Teresa, Margalida, Isabel, Victòria, Neus, Gonçal, Frederic, Marc, Pep Toni, Ponç, Tonina, María, Sebastiana, Mateu, Juanjo, Adriana, Lluïsa, Coloma, Angela, Elionor, Carles, Tolo, Pau, Hernán, Adrià, Albert, Elissabet, Diana, Aleix, Alfons, Alexandre, Andreu, Àngel, Toni Joan, Bernat, Beatriu, Aurora, Assumpció, Apol·lònia, Antònia, Bruno, Celestí, Cristina, Conxa, Clara, Claudia, Josep Maria,Damià, Daniel, David, Anna, Àngels, Andrea, Alicia, Didac, Eduard, Emili, Enric, Cati, Carla, Gabriela, Bruna, Erik, Jesús, Francesc Xavier, Xisca, Isabel, Jùlia, Irene Biel, Gaspar, Gerard, Gori, Berta, Belen, Guillem, Ignaci, Isidre, Carlota, Maria del Carme, Carol, Catalina Maria, Caterina, Charo, Daniela, Elisenda, Emma, Eva, Josefina, Llorenç, Joan Lluis, Xim, Alfred, Juanma, Lluc, Lluis, Lolo, Tomàs, Mariano, Just, Monserrat, Natxo, Conxa, Paula, Anneta, Alexandra, Alicia, Nel, Onofre, Octavi, Amèlia, Natalia, Andrea, Arianna, Aurora, Omar, Paco, Bàrbara, Beatriu, Bel, Feliu, Rafa, Raül, Ricard, Santi, Serafí, Sergi, Simó, Sion, Tófol, Joana, Gabriela, Victòria, Valerià, Víctor, Pepa, Cata, Jerònima, amb totes les combinacions factibles, i amb arrels al llarg de tots els temps i indrets.
Amb una mirada profunda i amorosa a la memòria de totes i tots els que visqueren la repressió, patiren i mai van poder mostrar-se en llibertat. Amb el respecte a la llosa que suposa la por, les mirades d’escrúpols i senyalaments indignes.
Viure i defensar els drets, gaudir I construir poble, a pesar de qui vol sembrar confusió, sobreposar l’odi per tapar els colors de la vida, és i serà la fórmula convivencial que articularà la pluralitat i la diversitat de la vida que es troba fent del poble, un lloc de sana convivència.
Notícies relacionades: