Avui venc a parlar-vos del projecte Pla de Buc, una quimera madurada entre cinc cellers emblemàtics de Mallorca.
Tot començà quan Tomeu Llabrés (Can Verdura), li oferí a Xesc Grimalt (4 Kilos) un excés de raïm de la varietat Manto Negro procedent de la vinya que dona nom al projecte, situada a Santa Maria i molt a prop de Santa Eugènia. Segons explica Grimalt, i motivat pels seus estudis recents de les sis grans vinyes de Mallorca, una d’elles la vinya del Pla de Buc, li ve al cap el tradicional repartiment de vinyes que es fa a la Borgonya.
Així, d’un mateix terrer, diferents elaboradors són propietaris de vinyes que corresponen a la mateixa parcel·la i cadascú d’ells elabora el seu propi vi amb la seva pròpia marca. El que recalca Xesc Grimalt respecte d’aquest funcionament de classificació del sòl, és que hi ha un interès comú de tots els elaboradors en què tots prosperin realçant el nom del terrer que comparteixen. Per això, els vins surten amb el nom de la vinya com a distintiu de la seva qualitat.
Aquesta delimitació i classificació del sòl de la Borgonya, s’esdevé per la diferenciació de les qualitats dels diferents terrers. Per exemple, ja que la Borgonya té un clima continental fred, se cerquen zones que facilitin la maduració del raïm. Per tant, les millors vinyes estan situades en pendents orientats al sud, pel fet que tenen més exposició al sol i el raïm madura millor. Això ha anat creant una sèrie de vinyes especialment destinades a vins de molt alta qualitat, que serien els Grand Cru. A partir d’aquí, s’estableix un sistema de classificació de vinyes que segueix amb Premier Cru, Village i Vin de Bourgogne.
Partint d’aquesta premissa, es va voler reproduir la repartició de la vinya que es du a terme a la Borgonya francesa. Grimalt va contactar amb tres cellers més, a part d’ell (4 Kilos) i de Tomeu Llabrés (Can Verdura), per posar en marxa aquest projecte de vinificació d’aquest excés de raïm provinent de l’emblemàtica vinya santamariera. En aquest cas, podríem comparar a la vinya del Pla de Buc amb un Grand Cru de la Borgonya pel seu terrer característic.
Aquests cellers són: Mesquida Mora (Porreres), Microceller Soca-Rel (Binissalem) i Ca Sa Padrina (Sencelles).
Molts de vosaltres podeu pensar amb la morbositat que suposa poder comparar els diferents estils d’elaboració i en la diferència del resultat final de cada un. En part, les comparacions són inevitables, però l’objectiu del projecte és exactament el contrari. El que podreu comprovar, si tastau els vins, és que tots tenen el mateix esquelet, base, estructura… el que li vulgueu dir.
Tots ells destaquen per l’acidesa vertical, poc comú d’aquesta varietat i que és molt característica d’aquesta vinya en concret. A més, he tingut l’oportunitat de tastar-los tots a la vegada i he pogut comprovar les similituds que tenen pel que fa a l’estructura del vi, tot i les diferències de les elaboracions. Em va sorprendre la frescor que els hi aporta als vins aquesta acidesa elèctrica i com les notes balsàmiques ho equilibren tot i li aporten complexitat.
He de dir que, amb la poca experiència que pugui tenir elaborant aquesta varietat, és destacable la frescor i la complexitat dels vins i sobretot el factor comú del terrer, en aquest cas del Pla de Buc, que demarca un estil propi en tots ells. Cal destacar, que la varietat Manto Negro no brilla especialment per la seva acidesa i és molt difícil trobar l’equilibri entre la maduració fenòlica i un PH baix que mantingui una bona acidesa natural.
Finalment, d’aquest projecte també voldria destacar el fet que suposa donar valor a les vinyes i a les terres de la nostra illa. A una Mallorca on cada vegada més s’està pervertint la zona rural amb grans construccions i, en conseqüència, el declivi de l’economia rural, aquests tipus de projectes que alcen la veu i fan valdre les nostres terres, són de vital importància per la subsistència del que ens defineix com a ciutadans de Mallorca.