Avui dijous dia 15 de gener de 2026, la Comuna de Lloret fa 100 anys que fou cedida a l’Ajuntament de Lloret. Abans, però del 1767 l’espai ja era de gestió pública per part de l’Ajuntament de Sineu, on pertanyia Llorito. I molt abans, ja la trobam lligada a Manresa. Fins i tot, existeix una llegenda que així ho indica. Ara, però, erigida en el centre de Mallorca, aquest espai comunal s’ha convertit en un petit refugi de natura al bell mig de l’illa.
Cada cap de setmana centenars de visitants l’ocupen per fer-hi dinars, passejar, jugar, córrer…, però molt abans, des del bronze antic (1500 a.n.e.), sabem que havia estat ocupada pels humans així, fins avui, són segles de petjada humana en el punt clau que indica el centre geogràfic de Mallorca.
En les darreres dècades els usos de la Comuna han variat, en consonància amb el canvi de model econòmic que s’ha produït a les Balears. Així, les activitats extractives han perdut importància o han desaparegut, i els usos recreatius n’han guanyada. Avui aquest espai manté un cert aprofitament cinegètic i ramader, però els usos recreatius (passeig, esport, acampada, etc.) en són avui els fonamentals com a espai de gestió comunal.
DOCUMENTS
Com hem dit la Comuna de Lloret no és només un indret de valor paisatgístic i forestal, sinó també un bé col·lectiu amb una història administrativa ben documentada. Un conjunt de documents conservats a l’Arxiu Municipal de Lloret de Vistalegre permet reconstruir el moment clau en què aquest espai comunal va quedar formalment sota la titularitat i gestió de l’Ajuntament.
Pau Bibiloni i Andreu Ramis expliquen en una publicació de 1990, Comuna de Llorito. Guia de visita, com aquest espai de més de 180 quarterades no ha estat absent de litigis. De fet, el 1918 es publicà un opuscle amb el títol d’Un poc d’història y colecció de fallos en la causa de sa Comuna de Llorito.
Finalment, el procés culminà el 15 de gener de 1926, amb la signatura de l’Acta de lliurament de Sa Comuna de Llorito a l’Ajuntament de Lloret de Vistalegre. L’expedient estableix que la finca tenia una cabuda de 131 hectàrees i estava catalogada com a mont d’utilitat pública, una qualificació que en subratllava la importància forestal, ambiental i social. L’acte comptà amb la intervenció de l’enginyer de monts Vicente Arturo Carranza i del batle de Lloret de l’època, Jaume Ferrer Jaume.
La documentació revela que el lliurament no fou un tràmit puntual, sinó el resultat d’un procés administratiu llarg i reglamentat, iniciat durant l’any 1925. Diversos informes del Districte Forestal i del Cuerpo Nacional de Ingenieros de Montes descriuen la situació, els límits i la naturalesa del terreny, alhora que confirmen la seva pertinença històrica al poble de Lloret. Aquests documents també garanteixen que la gestió municipal respectàs la normativa forestal vigent i la finalitat d’ús públic del bosc comunal.
Entre els papers conservats hi ha instàncies manuscrites, comunicacions oficials i certificacions amb segells de l’Ajuntament, que mostren com el consistori reclamà formalment la gestió directa de la Comuna. Aquest conjunt de textos reflecteix la importància que tenia el control dels recursos naturals —llenya, pastures i aprofitaments forestals— en una Mallorca encara fortament vinculada al món rural.
La formalització del lliurament el 1926 va consolidar la Comuna de Lloret com un bé col·lectiu sota responsabilitat municipal, una condició que ha arribat fins als nostres dies. Més enllà del seu valor natural, aquests documents posen de manifest el pes històric de la Comuna com a espai compartit, gestionat en benefici del conjunt del poble.
GESTIÓ
La Comuna de Lloret no és només un espai natural. És també un exemple de gestió comunitària històrica, on les decisions sobre l’ús del territori s’han pres col·lectivament, mantenint pràctiques que recorden la Mallorca rural d’abans. Avui, la Comuna combina la seva vocació de caça amb activitats de lleure i continua sent un lloc de trobada per a veïns i visitants.
Antigament, com assenyalen Bibiloni i Ramis els porcs i les guardes d’endiots foren una part molt important de la gestió de la Comuna. Per posar un exemple que ells recullen, entre 1956 i 1960 les guardes d’endiots suposaren més del 19% dels ingressos que generava la Comuna a la Sala.
Avui a la Comuna, a més de l’ampli espai poliesportiu, camp de futbol, pistes de tenis, pàdel o la piscina amb zona de bar també s’hi han anat afegint altres espais com la caseta dels caçadors, una capella dedicada a Sant Francesc i una petita rajola dedicada a la Mare de Déu de la Panada.
OCUPACIÓ
Ocupada per l’home com a mínim des del bronze antic (1500 a.n.e.) i gestionada com a patrimoni públic municipal des de 1767, la Comuna de Lloret és avui un espai fonamentalment forestal però amb una empremta humana molt evident.
La seva vegetació, avui està constituïda per una garriga d’ullastre amb cobertura de pinar. Manifesta de forma evident l’aprofitament agropecuari, més intens en el passat. De la mateixa manera, també la fusta del pinar fou aprofitada com a recurs energètic i industrial. Actualment, amb una molt menor intensitat d’aquestes activitats primàries, la vegetació evoluciona cap a estadis més madurs. D’altra banda, també la fauna associada a la garriga ha estat aprofitada cinegèticament al llarg dels segles.
La Comuna amaga un dels jaciments arqueològics més rellevants del Pla de Mallorca: la Cova d’en Dainat, una cavitat natural d’origen càrstic que evidencia l’ús humà continuat d’aquest espai des de la prehistòria. Les excavacions i estudis realitzats han documentat la seva funció principal com a cova sepulcral durant l’època talaiòtica, amb la presència de restes humanes i materials ceràmics, fet que confirma la importància ritual i social que tenia aquest indret per a les comunitats antigues. Tot i que actualment no és visitable, la Cova d’en Dainat forma part del patrimoni històric de Lloret de Vistalegre i reforça el valor de la Comuna com a espai natural i cultural de primer ordre, on el paisatge del Pla es combina amb una història que es remunta a mil·lennis enrere.
Això, la petjada de l’home, suposa també una microtoponímia que Bibiloni i Ramis recolliren en aquest mapa publicat a la guia de 1990.
CENTRE DE MALLORCA
La Comuna de Lloret acull el centre geogràfic de Mallorca, segons els estudis científics més recents, que situen aquest punt simbòlic a l’espai natural. Tot i que al llarg dels anys diversos municipis del Pla han reivindicat aquesta condició, una anàlisi tècnica basada en criteris cartogràfics i geodèsics ha determinat que el centre exacte de l’illa es troba dins el terme municipal lloretà, on actualment hi ha un monòlit senyalitzat que el marca. Aquest fet reforça el paper central de Lloret de Vistalegre dins Mallorca i suposa també un element d’interès patrimonial i turístic per al municipi i per al conjunt del Pla.
