A finals d’any els betlems tornen a ocupar un lloc central en l’activitat nadalenca de cases i esglésies del Pla de Mallorca. Els betlems són un punt de trobada entre tradició, creativitat i identitat. Més enllà de la seva funció religiosa, els pessebres illencs són un reflex fidel de la cultura popular: hi conviuen marjades i molins, pagesos i xeremiers, oficis antics o festes modernes, religiositat i paisatges que tots reconeixem.
A cada casa, església o plaça, s’hi amaga una història diferent, transmesa de generació en generació i enriquida per artesans que mantenen viu un patrimoni únic. En aquest article recorrem l’univers d’algunes de les propostes del Pla de Mallorca per descobrir què els fa tan especials i per què continuen captivant-nos, any rere any.
La dita és ben clara: el foc, el betlem i la mar, sempre tenen per mirar! Així a Porreres, a Sencelles o a Vilafranca hi ha betlems d’aquests en els que podríem estar hores mirant-los.
SENCELLES
A Sencelles, a l’església parroquial, és Miquel Àngel Moncadas qui exposa un petit gran betlem. El que va començar com una petita tradició familiar, comprant figuretes artesanals del betlem mallorquí és avui un dels betlems més particulars i estimats de la vila. Moncadas ens explica com “des de ben petit comprava figures amb la família com a il·lusió de Nadal”, i ara ha transformat aquella afició en una exposició viva, en constant evolució i completament arrelada a Mallorca i a Sencelles.
Amb els anys, l’afició per les figures creixia, però també creixia la necessitat de donar-hi forma pròpia. “Vaig començar a fer maquetes, reproducció de cases mallorquines i elements típics d’aquí”, explica. El projecte es va anar fent més i més gros fins que, reconeix, “se me’n va anar desproporcionant”. Va ser llavors quan va decidir cercar un espai públic per compartir-lo amb tothom: “Volia que la gent ho pogués veure i gaudir, no només familiars i amics”.
El betlem està íntegrament ambientat a Mallorca. El recorregut abasta diferents paisatges: de la mar al Pla de Mallorca, passant per escenes d’agricultura, festes populars, la muntanya i fins i tot la cova. Tot plegat forma un mosaic costumista on cada racó respira vida quotidiana i memòria col·lectiva, des de la festa de l’Embalat fins a les matances, el sermó de la calenda, el frare amagat o l’ofrena floral a sor Francinaina Cirer.
Moncadas explica que “no té res a veure un any amb l’altre”, assegura. Els visitants sovint se sorprenen de la transformació: “Hi ha gent que ve i diu: ‘Això no és igual’, i no, no ho és”. El muntatge —que comença cada octubre i s’allarga fins al desembre— permet crear un itinerari de taules visitable des de molts angles. “Crec que no sé si hi ha cap betlem a Mallorca que es pugui veure per tantes cares; així la gent s’hi endinsa, com si fos part més del betlem”.
El resultat final és una “Mallorca bucòlica” com diu Moncadas, però alhora viva i sentimental, construïda peça a peça amb la dedicació de tota una vida. Un espai que, any rere any, continua creixent i emocionant.
VILAFRANCA
Vilafranca de Bonany viu Nadal amb una tradició que, tot i ser recent, ja s’ha fet un lloc destacat dins el calendari festiu del poble: la ruta de betlems. Darrere aquesta iniciativa hi ha el grup de Betlemistes de Vilafranca, un col·lectiu nascut de manera natural a partir de la il·lusió compartida de diverses famílies i veïns per fer i mostrar el betlem.
La primera ruta es va dur a terme l’any 2023, i aquest Nadal ja serà la tercera edició. La idea va sorgir a partir de contactes personals entre gent que cada any muntava betlem a casa seva i que va decidir fer una passa més: obrir-lo al poble i compartir-lo amb tothom. D’aquesta inquietud comuna va néixer la proposta de crear una ruta visitable.
El model s’inspira en l’exemple de Felanitx, un dels pobles propers amb una llarga tradició de ruta de betlems. Seguint aquesta experiència, a Vilafranca cada betlem estableix uns horaris de visita i es fa una difusió conjunta, una fórmula que ha funcionat i que s’ha consolidat amb el pas dels anys.
La resposta de la gent ha estat clara: la ruta creix any rere any. Cada Nadal s’hi afegeixen nous betlems i l’interès és tal que ja hi ha veïns que demanen amb antelació quan se celebrarà la ruta. Actualment, el grup compta amb un nucli estable de participants, coordinats a través d’un grup de WhatsApp, però també amb incorporacions puntuals de persones que s’hi animen.
Enguany, la ruta compta amb 18 betlems, una xifra destacable per a un poble de les dimensions de Vilafranca. El programa de visites, que recull els horaris i ubicacions, es pot consultar tant en format imprès com a les xarxes socials, especialment a Instagram.
Un dels trets distintius de la ruta vilafranquera és la seva aposta clara per la varietat. Lluny de prioritzar només criteris estètics o de gran elaboració artesanal, el grup defensa que qualsevol idea és bona per fer un betlem.
A la ruta s’hi poden trobar betlems de ganxet, de tipus napolità, amb figures mallorquines o hebrees, betlems clàssics dels anys vuitanta, d’altres fets amb peces de Lego, i en edicions anteriors fins i tot betlems de paper. Aquesta diversitat vol transmetre la idea que el betlem és una tradició propera, accessible i oberta a tothom.
Enguany s’ha de destacar el betlem de l’Escola de fang ca na Danita, una entitat que compleix 35 anys de feina amb el fang i que té figures fetes artesanalment de fang i totes femenines. Al capdavant d’aquesta institució vilafranquera hi ha Damiana Huguet (imatge superior).
L’objectiu, expliquen els organitzadors, és animar la gent a fer el betlem a casa seva tal com vulgui i amb els materials que tengui a l’abast, reforçant així el caràcter popular i familiar d’aquesta tradició nadalenca.
A més dels betlems, la ruta també promou dos elements ben arrelats a la cultura mallorquina. D’una banda, la figura del frare, l’equivalent mallorquí del caganer català. Tot i ser una figura anacrònica —en temps del Bon Jesús no existien els frares—, la tradició és col·locar-la en un racó amagat del betlem i convidar els visitants, especialment els més petits, a trobar-la.
D’altra banda, enguany s’ha posat un èmfasi especial en la promoció de les neules mallorquines. Després que l’any passat la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca les declarés Bé d’Interès Cultural, recentment s’ha fet una nova passa per aconseguir-ne el reconeixement com a bé immaterial. Des del grup de Betlemistes s’anima la gent a decorar tant les cases com els betlems amb neules, contribuint així a mantenir viva aquesta tradició tan arrelada al Nadal mallorquí.
Amb només tres anys de vida, la ruta de betlems de Vilafranca s’ha convertit en una iniciativa que combina creativitat, participació i identitat cultural, i que ja apunta a consolidar-se com una cita imprescindible de Nadal al poble.
PORRERES
D’ençà que té memòria, el betlem ha format part de la seva vida. A ca seva, a Can Murtó, sempre se n’havia fet. Així ho explica Benet Mora. “Primer amb aquells betlemets senzills, de plàstic, pensats per als infants”. “Amb allò m’entretenia totes les vacances de Nadal”. Mentre la seva germana s’ho mirava de reüll, ell hi passava hores i hores jugant, inventant escenes i ampliant un univers que, amb els anys, ja no seria només un joc. “Sempre m’he sentit betlemer, i no ho he deixat de ser-ho mai”. Ara, i ja fa molts d’anys el seu betlem gegantí és punt d’aturada d’infants i grans.
“Amb l’adolescència, el betlem va començar a créixer en dimensions i ambició. Cada Nadal afegia qualque element nou fins que, ja de més gran, vaig començar a construir els edificis”. Així, any rere any, el conjunt va anar prenent forma pròpia, deixant enrere les casetes comprades a plaça. “Els primers edificis fets a mà daten de fa prop de trenta anys, quan el betlem va deixar de ser petit”, diu Mora. “Les figures, això sí, continuen essent comprades, moltes d’elles d’origen italià, adquirides de mica en mica, dues cada any, fins que l’espai va dir basta, ja no n’hi caben més”, diu mentre segur que pensa allò de si no fos per això… encara creixeria.
Durant molts anys, el betlem s’instal·lava dins el celler de ca seva, un espai de volta que li donava un aire especial i que es podia visitar obert al públic. També va participar en els concursos que organitzava l’Ajuntament de Porreres, en una època en què la competició era viva i disputada, fins que aquests certàmens es van acabar transformant en simples mostres i, finalment, van desaparèixer.
Avui, a Porreres són pocs els betlems oberts al públic que queden: el seu, el de l’església i qualque altre de puntual. Tot i això, manté la convicció que es tracta d’una tradició que no s’hauria de perdre, encara que requereixi temps, doblers i molta feina.
El betlem de Can Murtó es desplega a partir d’escenes: l’Anunciació, la Visitació, la Posada, el Palau d’Herodes, el Naixement, els oficis del poble de Betlem i, finalment, Jesús ja més gran a Natzaret, ajudant son pare de fuster.
En total hi conviuen prop d’un centenar de figures, totes col·locades amb una cura que només es pot entendre des de la constància dels anys. Per Nadal, li agrada tenir-lo muntat i visible, darrere el vidre, perquè el poble el pugui veure. Perquè, al cap i a la fi, aquest betlem no és només una afició: és memòria, paciència i una manera de fer poble.