L’amabilitat és un tipus de comportament que consisteix a mostrar consideració, generositat i respecte envers els altres éssers i envers nosaltres mateixos.
No fa gaire vaig llegir una entrevista al neurocientífic Jonathan Benito amb motiu de la publicació del seu llibre El poder de la amabilidad. En aquesta obra explica el que passa al cervell quan som amables i les millores que aquesta actitud ens aporta. Un somriure i una salutació poden canviar la química del cervell produint una reducció de l’alliberament de cortisol, l’hormona de l’estrès, una producció de noves neurones i una millora de les connexions neuronals. Per això ell s’espanta del fet que les escoles deixin de banda l’educació emocional i no ensenyin amabilitat, autoestima i empatia.
A jo el que m’espanta és que cada vegada hi ha més gent que no saluda i que quan és saludada ni tan sols et mira a la cara, com si això no anés amb ells. A jo sempre m’ha agradat saludar, donar el bon dia, les gràcies i demanar les coses per favor. Però els temps canvien i cada vegada em sent menys correspost. Sempre procur saludar tothom que em trobo, tant si els conec com si no i no només ho faig amb un sonor bon dia seguit d’un somriure, també acostumo a acompanyar aquest ritual amb una aixecada de mà per si de cas la persona interpel·lada fos sorda o no entengués el meu idioma. Idò moltes vegades ni així aconsegueixo una resposta.
Una de les primeres feines que vaig fer quan vaig venir a viure a Montuïri fou muntar un campus d’anglès durant 2 estius a Sant Joan. El CEIP Son Juny ens va cedir les seves instal·lacions per realitzar una sèrie d’activitats en anglès conduïdes per monitors i monitores angloparlants que durant el mes de durada, juliol, es van allotjar en famílies de Sant Joan.
El xoc cultural que van experimentar aquests estrangers quan van conviure amb nosaltres quedarà palès en els tres trets que els meravellaren més d’alguns costums que tenim (teníem?) la gent del Pla de Mallorca.
Per una banda, se’n varen adonar que la gent del Pla es regala animals morts: conills, gallines, tords, perdius, peixos, etc. Aquests forans no havien vist mai un animal mort sencer, només havien vist parts de l’animal una vegada netes i envasades pel seu posterior consum.
També els sobtà el fet que la gent de la comarca a l’estiu, després de sopar pren la fresca. Tampoc no havien vist mai gent asseguda davant de cases durant hores sense fer res. Però sí que estaven avesats al fet que la gent pagués per fer meditació.
I, ja per acabar, observaren que la gent et saluda malgrat que no et conegui. Al seu lloc d’origen de vegades no se saluden ni tan sols si es coneixen.
A parer meu és una llàstima pensar que si avui, vint-i-cinc anys després, tornessin aquests mateixos monitors i monitores al Pla, el xoc cultural no seria tan gran.
Bon dia tingui tothom!