Xisca Perelló Molinas (2000, Llubí) va estudiar Auxiliar d’Infermeria i en va exercir fins que va decidir canviar de feina podríem dir que de forma radical però no ben bé. Perquè va deixar enrere els passadissos d’hospital i residencies per ocupar-se de les taules d’un petit restaurant familiar, una feina en la qual, al cap i a la fi, continua tenint cura de la gent. Juntament amb la seva família, està al capdavant del restaurant Molí de Son Rafal de Llubí. És una nova «Referent dels IES» del Pla de Mallorca que ha fet ben aviat un trajecte per ventura inesperat, però coherent perquè tenir cura de la gent es pot fer de moltes maneres. No debades ha agafat el testimoni de set generacions de la seva família.
– Quins anys vàreu estudiar a l’IES Sineu?
– Hi vaig estudiar a l’IES Sineu des de l’any 2012 fins al 2016 la meva etapa d’ESO.
– Quin camí vàreu seguir en acabar l’IES?
– Quan vaig acabar l’IES, vaig seguir un camí un poc incert, perquè no tenia gaire clar què volia fer. No em veia seguint la continuïtat habitual del batxillerat i vaig optar per una formació més pràctica com cursar un cicle formatiu de grau mitjà d’Auxiliar d’Infermeria. Aquesta decisió em va obrir moltes portes, ja que, en acabar, vaig poder entrar directament a la borsa de treball i començar a treballar com a auxiliar d’infermeria.
– Sabíeu què fer o ser en començar o vos van orientar els anys de l’IES?
– Sincerament, no ho tenia gaire clar. Era molt jove. Però amb el temps i una mica de sort vaig trobar el meu camí dins el món sanitari. L’auxiliar d’infermeria va ser una bona elecció, perquè em va permetre descobrir una feina que m’agradava i que em feia sentir útil ajudant les persones.
– Com va ser que elegireu aquest camí?
– Va ser un camí que sempre m’havia semblat molt atractiu. Des de petita tenia clar que volia ajudar la gent, i dins el món de la salut vaig trobar aquesta oportunitat. Ser auxiliar d’infermeria és dedicar-se a cuidar persones amb dependència, i això m’ha aportat moltes experiències i valors humans.
– Quines sortides professionals vàreu tenir i on vàreu fer feina?
– He fet feina en diversos àmbits: a l’Hospital d’Inca, en residències públiques com la de Sa Pobla i també en serveis d’atenció domiciliària. A més, vaig tenir experiència en oficines i gestió sanitària, sempre dins l’àmbit assistencial. Tot això em va donar una visió molt àmplia del món de la infermeria i de l’atenció a les persones.
– Després ho deixareu per passar al restaurant familiar… com va ser que prenguéreu aquesta decisió? Està presa pensant en el relleu generacional al capdavant del negoci?
– Quan vaig començar infermeria, va coincidir amb el moment en què el meu pare va deixar el restaurant “Es Cruce”, on havia fet feina 29 anys. A partir d’aquí, parlant en família, vàrem començar a pensar a crear un projecte propi. Era una idea que al principi semblava llunyana, però de mica en mica va anar agafant força. Finalment, decidírem dur-la endavant entre tots quatre: el meu pare, la meva mare, el meu germà i jo. És curiós perquè mai no havia estat en el sector i per jo el repte va ser el doble. La motivació i les ganes de fer feina no podia llevar-me-les ningú.
El meu pare té gairebé 40 anys d’experiència en hostaleria, i el meu germà ja en duia més de 10. Així que entre tots teníem una base molt sòlida. No volíem agafar un local ja fet, sinó crear un restaurant des de zero, des de l’arquitectura fins al concepte gastronòmic. Vàrem aprofitar un solar d’herència familiar on vàrem construir un espai nou, amb un estil mediterrani, rústic i alhora minimalista.
El lloc del restaurant té un afecte molt gran per la família. A part de la nova construcció del restaurant, el lloc tenia una preexistència, una petita fàbrica de fideus, el fideuer de Llubí. Més de set generacions de la meva família ha estat fent feina al fideuer, i el darrer va ser el meu padrí Sebastià. Ara està restaurat i reconvertit en un museu, on el client pot gaudir d’una experiència gastronòmica i culminar l’experiència amb una visita a un lloc especial, artesà i familiar. El concepte era oferir una experiència diferent, amb una cuina mediterrània de temporada, plats equilibrats i una relació qualitat-preu justa, en harmonia amb el lloc.
Avui, davant d’aquest projecte fet realitat, puc afirmar que, amb 24 anys, vaig atrevir-me a emprendre i l’aposta ha donat fruit. La responsabilitat de mantenir el negoci consisteix en un principi bàsic, cadascú de la família aporta la seva part, i tots amb el mateix objectiu.
– Quina és la vostra funció en el restaurant?
– La meva funció és la de cap de sala, a més de ser una de les propietàries. M’encarrego de tot el que és la gestió exterior i l’atenció al públic, però també de la gestió interna: factures, proveïdors, control del gènere, la carta, les xarxes socials, el màrqueting i tota la comunicació amb els clients. Els meus pares i el meu germà treballen a la cuina, mentre que jo som la cara visible del restaurant.
– Com és fer feina amb la família?
– Té les seves parts molt positives i, com és lògic, moments més delicats. Passem moltes hores junts i això, en moments d’estrès, pot generar una certa intensitat. Però en general és molt positiu: tot queda en família, tots tenim el mateix objectiu i això fa que el negoci funcioni amb molt d’esforç i dedicació. El fet de confiar plenament en la gent amb qui treballes és un gran avantatge. Al final, el que volem és oferir la màxima qualitat i fer créixer el projecte dia rere dia.
– Com veis el sector de la restauració en general i el del Pla en particular? Com ha afectat la pujada de preus en general al restaurant i indirectament al client? Ha provocat un canvi del perfil de client?
– És una pregunta complexa. Molta gent diu que el sector de la restauració no passa per un bon moment, però nosaltres hem aconseguit fer l’equilibri perfecte per atreure tota classe de client. En general, la temporada ha estat molt bona: setembre i octubre han tingut més feina del que esperàvem, i ara arriben les festes de Nadal, que també són molt fortes per al sector.
Pel que fa al Pla de Mallorca, és cert que cada poble té dos o tres restaurants destacables, però el sector sol ser bastant aïllat. Tot i això, el turisme interior està creixent d’una manera exponencial i amb un nivell de qualitat molt alt. Molts visitants busquen una experiència gastronòmica dins la Mallorca interior, lluny del litoral, i això ens beneficia molt. Ara bé, també s’ha notat la pujada general de preus dels productes. Per això, nosaltres intentem mantenir un equilibri just com oferir una cuina de qualitat amb preus assequibles. El client ho valora molt: sovint se sorprèn de la bona relació qualitat-preu i de l’entorn arquitectònic del restaurant. A més, el turisme de costa està acostumat a preus molt més alts, i quan venen aquí, no s’ho creuen. Això també fa que la gent local s’animi a sortir a menjar fora i a gaudir dels pobles, cosa que repercuteix positivament en tota l’economia local.
Pel que fa al perfil del client, no és que hagi canviat radicalment, sinó que ara accepta millor la nova realitat dels preus i cerca sobretot equilibri i satisfacció. Jo mateixa som de les que pens que, si un menjar és de qualitat, no importa pagar-lo, el que compta és sortir satisfet i haver gaudit de l’experiència completa.
– Quina és l’especialitat del restaurant i quin és el vostre plat preferit?
– El cuiner és el meu pare, amb més de 40 anys d’experiència, i això es nota molt en la cuina. És una persona molt meticulosa i creativa, que combina la tradició mediterrània i mallorquina amb plats de temporada i algunes propostes setmanals especials. No diria que tenim una sola especialitat: l’especialitat és l’experiència completa. Des de l’arribada del client, la beguda, els entrants, els plats principals i les postres casolanes, tot està pensat perquè la vivència sigui agradable i completa. Cada detall compta: la qualitat del menjar, la presentació, el servei i l’ambient. Més que un plat concret, el que defineix el restaurant és l’experiència global que s’hi viu.