És la conseqüència del nou ús residencial i vacacional enfront de l’agrícola ancestral a la Mallorca d’interior. Algaida no n’és una excepció, ans al contrari. Més de 1.700 habitants censats només a fora vila – més els que no estan registrats- i 1.000 places de turisme vacacional compliquen i molt la gestió de la zona rústica de tot el terme. Tot plegat s’ha de sumar a la població resident als tres nuclis urbans que a 2024 era de 5.546 a Algaida, 672 a Pina i 116 a Randa.
Abocaments incontrolats, problemes de seguretat, complicacions d’accés a determinades zones, espais protegits, neteja, males pràctiques ambientals, obres i moviments de terres sense llicència, incidències… són només algunes de les problemàtiques amb les quals es topa cada dia l’Ajuntament algaidí.
Tot plegat unit a la manca de col·laboració, implicació i conscienciació d’una part dels residents permanents o flotants en les zones de fora vila, fa que la gestió sigui encara més complicada. «Molta gent vol tenir drets, però oblida les obligacions i part de la que viu a fora vila no és una excepció i això complica les coses», apunta la batlessa d’Algaida, Margalida Fullana.
«La qüestió és que ha augmentat la població, ha augmentat el turisme, i els serveis que tenim són els que són i estan limitats a nivell de pressupost, de personal i de manteniment», explica Fullana.
Davant aquesta situació i també per tal de fomentar i millorar la comunicació entre administració i residents i usuaris, l’Ajuntament ha creat la Unitat Rústica del Municipi d’Algaida (URMA) una iniciativa que pretén ordenar, protegir i coordinar de manera més efectiva tot el sòl rústic del municipi, el més extens del Pla de Mallorca.
Per això, aquesta unitat d’acció s’ha dissenyat com una eina transversal que integra totes les àrees municipals implicades en la vigilància i manteniment del territori rural.
ESTRUCTURA
Així, el nou model incorpora un circuit operatiu compartit. L’equip està integrat per la batlessa i el regidor de Medi Ambient; el tècnic de Medi Ambient i el zelador d’obres i urbanisme; la brigada municipal i personal tècnic de l’empresa GRAM; el Cap de la Policia Local i l’agent d’incidències i servei rural i Protecció Civil.
El funcionament serà bàsic. Qualsevol avís provinent de la Policia Local, Protecció Civil, tècnics municipals o veïnat quedarà enregistrat en un únic sistema intern. A partir d’aquí, les àrees de Medi Ambient i Urbanisme valoraran la naturalesa del problema i derivaran l’actuació corresponent, ja sigui a la brigada municipal, a l’empresa GRAM o a altres serveis implicats. Un cop resolta, la incidència quedarà documentada i passarà a formar part del seguiment mensual que farà el grup URMA.
La batlessa d’Algaida, Margalida Fullana, «davant aquesta realitat de fora vila hem optat per unificar criteris i establir un sistema de treball comú que faciliti la detecció, el registre i la resolució de qualsevol incidència que afecti el medi rural.
COMUNICACIÓ
El projecte també preveu millorar la comunicació amb les persones residents en rústic. Al llarg de l’any es faran reunions per polígons per recollir necessitats, explicar actuacions i reforçar la relació entre l’Ajuntament i el veïnat. A més, s’habilitaran canals específics per gestionar qüestions múltiples que sorgeixin i les incidències urgents que requereixen intervenció policial.
El calendari de posada en marxa ja està definit: durant el mes de novembre s’ha activat el grup, al desembre entrarà en funcionament el canal intern d’incidències i al gener es durà a terme la primera reunió territorial. El primer trimestre de 2026 es revisaran els indicadors i s’elaborarà el primer informe del projecte.
ELS CAMINS COM A EXEMPLE
La neteja i manteniment dels camins són un exemple d’aquest canvi a fora vila. «Som un dels termes de la Pla de Mallorca amb més extensió territorial, i tenim molts de camins. Abans necessitaven un manteniment puntual, perquè hi havia poca circulació, passava qualque cotxe, els veïnats que tenien una caseta, tractors, gent que anava a fer el manteniment de les finques, a més antigament, la gent que tenia les finques en tenia cura i feia net els camins, desbrossava la seva part. Però arran de tota la venda de propietats i finques de fora vila, això s’ha deixat de fer. I molta gent que ve a viure a fora vila hi ve amb la mentalitat que han de tenir els mateixos serveis que dins una zona urbana, i no és així. No es poden donar els mateixos serveis: és inviable» explica la batlessa.
Molta gent que ve a viure a fora vila hi ve amb la mentalitat que han de tenir els mateixos serveis que dins una zona urbana, i no és així.
En aquest sentit, afegeix que «quan vas a viure a fora vila, o compres o construeixes una casa allà, has de saber que estàs en sòl rústic: has de tenir aigua de manera privada, l’Ajuntament no et pot donar aigua ni llum, ni fer recollida selectiva de residus porta a porta. Donam uns serveis, però s’ha de ser conscient que les competències de l’Ajuntament són limitades —com passa a tots els ajuntaments de les Illes Balears. Tenim una normativa i no ens la podem passar per alt».
Notícies relacionades: