La història de Núria Ayats és un d’aquells exemples que recorden que mai no és tard per complir somnis. Originària de Girona, casada i mare de dos fills adolescents, viu des de fa sis anys al Pla de Mallorca, a Montuïri.
Amb gairebé trenta anys dedicats al sector turístic, ha sabut combinar la feina, la família i, més recentment, els estudis, amb una determinació admirable. El seu esforç l’ha feta mereixedora del Premi Extraordinari d’Educació Secundària per a Persones Adultes (ESPA), un reconeixement que li ha arribat com a recompensa a dos anys de perseverança i voluntat.
A Núria sempre li havia agradat la vida a Girona, prop de la seva família. Però l’any 1997 l’amor li va canviar el destí: “Em vaig enamorar i vaig venir a Mallorca per acompanyar el meu marit, destinat a l’illa”, explica. Des d’aleshores, l’illa s’ha convertit en la seva segona llar, el lloc on ha crescut personalment i professionalment.
Actualment, treballa a l’hotel Nixe Palace, a Cala Major, on ha desenvolupat gairebé tota la seva trajectòria laboral. “He començat des de baix, he treballat molt i he anat assumint més responsabilitats. Ara som governanta i responsable d’un equip de 31 treballadores. Em sent molt afortunada, valorada i, sobretot, estimada per les meves companyes”, comenta amb orgull.
EL REPTE DE TORNAR A ESTUDIAR
Malgrat una vida laboral plena i una família consolidada, na Núria sentia que li faltava tancar un capítol pendent: els estudis. “Quan era petita em costava molt estudiar i vaig abandonar l’escola massa prest. Sempre em va quedar aquella espineta, com un buit que necessitava omplir”, confessa.
Un dia, navegant per Instagram, va descobrir el programa d’educació per a adults del CEPA es Pla. “Vaig pensar que potser havia arribat el moment. Però tenia moltes pors: les responsabilitats familiars, la feina… tot plegat em feia pensar que seria impossible.” El que la va empènyer a fer el pas va ser la seva família: “El meu marit i els meus fills em van animar a provar-ho. Sense el seu suport, no ho hauria fet mai.”
Durant els dos anys que va estudiar, la seva vida es va convertir en una autèntica cursa d’obstacles.
“M’aixecava molt d’hora per fer feina a casa abans de partir. A les set ja començava la jornada a l’hotel de Cala Major, sovint acabava més tard de les tres, i sense dinar agafava el cotxe per anar fins a Sineu, on tenia classe fins a les vuit del vespre. Després, tornava a Montuïri, i encara hi havia feina per fer.”
Els dies lliures els dedicava a estudiar. “Hi va haver moments molt durs, de cansament i de dubte. Però sempre tenia clar per què ho feia. Soc una persona tossuda i constant. A més, el suport del meu home i dels meus fills m’ha donat força per seguir endavant.”
UN CAMÍ COMPARTIT
Per a Núria, l’experiència d’estudiar va ser molt més que aprendre continguts. “He conegut persones meravelloses. Els professors m’han donat suport constant i m’han ajudat a creure en mi mateixa. I els companys s’han convertit en amics, érem un grup molt unit.”
També destaca la diferència respecte a l’escola de la infantesa: “Ara tinc més maduresa i paciència. Entenc les coses d’una altra manera, i tot el que faig té un sentit. Quan hi poses temps i voluntat, tot arriba.”
El premi extraordinari d’ESPA ha estat per a ella una gran alegria, però el que més valora és el que hi ha al darrere. “El premi és només una manera de reconèixer l’esforç i els sacrificis que he fet per aconseguir el títol. El veritable premi és la satisfacció personal i l’orgull d’haver-ho aconseguit.” Per a Núria, aquest procés ha estat un aprenentatge vital. “He après que amb esforç, ganes i dedicació, i amb l’ajuda dels qui ens envolten, podem aconseguir coses que semblaven impossibles.”
Després de tancar aquest capítol, Núria assegura que ara necessita una mica de descans, però no descarta seguir formant-se.
“Potser m’animo a millorar l’anglès o a cursar un grau mitjà d’auxiliar de farmàcia. A la meva feina fem formació contínua, i m’agrada continuar aprenent.”
El que té clar és que aquesta experiència li ha obert sobretot portes personals. “Em sent millor amb mi mateixa, més segura i amb més confiança en el que puc fer.”
UN MISSATGE PER A QUI DUBTE
Abans d’acabar, envia un missatge a totes les persones adultes que es plantegen reprendre els estudis: “No tengueu por. Qualsevol moment és bo per millorar, i tot i l’esforç, la satisfacció personal és tan gran que fa oblidar el patiment. Dubtar és normal, però val la pena intentar-ho. Si no ho hagués fet, encara ara em demanaria: per què no ho vaig provar?”. Amb un somriure, afegeix la frase que resumeix tota la seva trajectòria: “Voler és poder.”