Aina Sureda Nicolau, Algaida 1994, és, sens dubte, una de les millors veus radiofòniques que podem sentir a IB3 ràdio. Ara, ja fa un temps que la podem sentir i escoltar fidelment els vespres informant-nos de tot el que passa a les Illes i més enllà. Formada a l’escola d’Algaida i l’IES Llucmajor estudià el grau de periodisme a Madre Alberta de Ciutat. D’allà les pràctiques a IB3 Ràdio ja la van captivar. Aina Sureda n’és l’editora, això és la responsable de decidir que i com ens expliquen el que passa. La seva professionalitat i rigorositat es transmet en cada paraula, en cada silenci. Amb una cama d’Algaida i l’altra de Montuïri hem volgut parlar amb ella sobre la seva trajectòria.
– Com vàreu començar en el món del periodisme i què vos va dur fins a IB3 Ràdio?
– Acabats els estudis a l’IES Llucmajor vaig començar el grau de Periodisme al Centre d’ensenyament superior Alberta Giménez, on vaig acabar la carrera el 2016. Tot i això, el meu primer contracte a IB3 Ràdio va arribar abans d’acabar els estudis, el setembre de 2015. Hi vaig fer les pràctiques i vaig tenir fins a quatre contractes abans de graduar-me. En vaig rebutjar algun més perquè volia prioritzar la carrera, ja que el darrer any estudiant i treballant es feia feixuc. D’ençà que la vaig acabar, vaig tenir la sort d’encadenar diverses substitucions a IB3 Ràdio. Sempre he estat allà.
L’any 2017 es va ampliar la plantilla i, després d’un procés d’exàmens, el mes d’abril vaig entrar com a fixa. Enguany ha fet deu anys del meu primer contracte a IB3 Ràdio.
– Explicau-nos com és un dia habitual de feina dins la redacció d’informatius?
– És com cuinar: estàs molt a preparar-ho, però quan serveixes el plat és molt ràpid.
El meu horari és de dues del migdia a nou del vespre. Quan arrib, copii l’informatiu del migdia a l’escaleta del vespre i decidesc quins continguts entren i quins no, l’ordre de les notícies, si hem de cobrir algun acte i quin format fer (directe, crònica gravada o notícia) i telefonam per cercar reaccions d’alguns temes per explicar-los amb més profunditat.
També, me coordin amb les editores de les Pitiüses i de Menorca per decidir que cobrim a cada illa i quin redactor ho farà. Distribuesc tasques, i a les set del vespre entram en directe. De set a vuit feim l’informatiu, després hi ha un butlletí i, en acabar ja ens dedicam a preparar l’informatiu matí. Sempre feim un correu electrònic als companys del matí perquè tenguin en compte què falta confirmar o si caldrà fer seguiment d’algun tema, com un accident o una investigació oberta.
– Per quin motiu vàreu triar la ràdio?
– Va ser una mica casual. Vaig fer les pràctiques a la ràdio amb la meva companya d’estudis, n’Antònia Ferrer Ferrà, i em va encantar. Em vaig enamorar del mitjà: té molta màgia, t’enganxa. A més, com que ja m’havien ofert un contracte abans d’acabar la carrera, els professors em van recomanar que hi continués. Vaig anar encadenant substitucions fins que, el 2017, ja vaig obtenir plaça fixa.
Per això sempre he fet ràdio: perquè va ser la meva primera experiència professional i em va captivar. Tot i això, no descart, algun dia, provar la premsa escrita, televisió o la comunicació corporativa.
– Valorau l’anonimat que ofereix la ràdio a diferència de la televisió?
– És un aspecte que valor molt i pel qual crec que encara no he provat de fer televisió, tot i que he tengut l’oportunitat. No sé si és un preu que estigui disposada a pagar, encara que el preu no sigui gaire alt. Per mi, l’anonimat és un valor afegit.
– Per què informatius i no altres àmbits, com programes magazins o esports?
– Per la meva personalitat. Sempre he tengut clar que m’agradava l’actualitat, l’anàlisi i el reportatge. No em veig fent programes més distesos; professionalment som rigorosa i distant, i m’hi sent molt còmoda. També m’han ofert fer esports, però ho vaig descartar perquè no em veia prou preparada ni era el meu moment. Tenc clar que el meu camí és el dels informatius i el periodisme d’anàlisi en profunditat.
No tanc portes a altres mitjans, però ara mateix a la ràdio estic molt còmoda. És un mitjà molt exigent i immediat, i crec que encara puc aprendre’n molt.
El 2019, amb només 25 anys, em van nomenar editora adjunta, i això ha estat un reconeixement molt gran en poc temps.
– Quina importància creis que té la llengua o el domini del català per posar-se davant un mitjà informatiu?
– És essencial. Els mitjans públics no només informen, també eduquen. A la ràdio, com que no hi ha imatges, el missatge ha d’arribar de manera clara i neta. La dicció i la vocalització són fonamentals. Som un servei públic i tenim la responsabilitat de preservar la llengua.
La gent que ens escolta pot aprendre català amb nosaltres, per això cal fer-ho bé. Sempre dic que un professional de la ràdio pública ha de tenir un nivell excel·lent de llengua.
– Quin ha estat un moment o cobertura que vos ha marcat especialment en la vostra carrera?
– El primer contracte, el setembre de 2015. Jo era molt jove, i em van enviar a cobrir un esfondrament a Llucmajor, amb víctimes mortals. Era una situació molt dura: familiars plorant, psicòlegs, els serveis d’emergència… I jo havia de mantenir la serenitat i explicar-ho en directe.
Allà vaig aprendre més que en tres anys de carrera. També record la torrentada de Sant Llorenç, quan vaig sortir amb la barca de la Guàrdia Civil per cobrir la recerca del nin desaparegut.
Quan la gent em diu que, escoltant-me, s’ha pogut imaginar perfectament l’escena o el dolor, és el millor reconeixement. Vol dir que estàs transmetent bé, que fas de pont entre els fets i qui t’escolta.
– Com ha canviat la manera de fer informatius i el periodisme amb les xarxes socials?
– Tenen una part positiva i una de negativa. Quan vaig començar, no existia WhatsApp, i fèiem directes amb telèfons Nokia! Ara, gràcies a les xarxes, la informació arriba molt ràpidament. Però també hi ha el perill de les fake news. La gent massa sovint dona per cert qualsevol vídeo o titular que veu a Instagram o TikTok. Això demostra que el periodisme és més necessari que mai, per contrastar i posar context.
– Quina creis que és avui la principal fortalesa de la ràdio com a mitjà informatiu?
– La immediatesa i la proximitat. Pots informar gairebé en temps real i amb pocs recursos. No necessites imatges, pots arrencar un especial amb molt poca informació i anar construint a mesura que arriben dades noves.
En situacions d’emergència, com apagades o desastres, la ràdio segueix funcionant, i això la fa essencial. Ara bé, també estàs sotmès a més estrès.
– Quins consells donaríeu a qui vol dedicar-se al periodisme radiofònic?
– Que ho provi. No pots renunciar a una cosa sense haver-la provat. Si després veus que no t’agrada, sempre pots canviar.
Per a mi mateixa ha estat una sorpresa molt gratificant. Estim molt la meva professió. Com tot, sempre hi ha aspectes més positius o negatius, però és una feina que et fa sentir útil i part de la societat.
– Com veis el Pla de Mallorca estant a la ràdio autonòmica?
– No puc ser objectiva (riu). Mon pare és d’Algaida i ma mare de Montuïri, així que per mi és el centre de Mallorca. Crec que a la ràdio podríem donar més pes a la informació local, però a vegades els recursos no ho permeten. Tot i això, intentam mantenir un equilibri entre l’àmbit local, insular, estatal i internacional. Com a editora, la meva feina és trobar aquest equilibri, i no sempre és fàcil. De vegades, després d’un informatiu, penses “això ho hauria d’haver destacat més”, però la immediatesa de la ràdio no et permet repensar-ho gaire.
Al final, a la ràdio som un “tres en un”: editor, presentador i coordinador. I això la fa molt exigent, però també molt apassionant.