Tota persona que hagi tengut cert contacte amb l’administració pública és conscient que la gestió local és complexa i s’enfronta cada dia a nous reptes. Les temàtiques delegades als ajuntaments cada vegada són més, i la sobreregulació al sector i el canvi veloç de les societats i l’entorn es materialitzen cada dia dins les parets d’un consistori. Realment és difícil arribar a tot i, generalment, la càrrega de feina a la qual fan front els empleats públics acostuma a ser molt grossa.
Tot i això, pens que avui en dia ha de ser prioritari que els ens locals impulsin polítiques de transparència i bon govern per tal de donar seguretat jurídica i contribuir a la confiança ciutadana i la qualitat democràtica. Així que avui m’adreço especialment als regidors i regidores de la nostra comarca i apel·lo al suport de les administracions supramunicipals.
Vivim en una terra que ha estat l’escenari d’alguns dels casos de corrupció més sonats, i la malversació de fons i el frau formen part del nostre imaginari comú. Tots com capaços d’enumerar-ne uns quants, i la realitat és que les implicacions econòmiques, polítiques, socials i democràtiques de la corrupció són tals que no ens podem permetre el luxe d’abaixar la guàrdia. El documental d’IB3 Munar (YouTube) radiografia de manera acurada quines dinàmiques es donaven a l’administració pública de ca nostra fa unes dècades i serveix per entendre l’evolució d’aquests últims anys pel que fa a la integritat i l’ètica pública.
Per altra banda, estem en un moment de desafecció ciutadana cap a tot allò que és públic i, sobretot, cap a tot allò polític. El context geopolític internacional procura que la ciutadania perdi la fe en les seves institucions i en la comunitat, i els nostres polítics i comandaments no s’esforcen prou a fer-nos sentir que les administracions que dirigeixen són confiables. Tot això contribueix a un empitjorament de la nostra qualitat democràtica, alhora que genera desesperança i esgotament social.
Hi ha alguna bona notícia, però. L’any 2013 es va aprovar a l’Estat espanyol la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern amb l’objectiu d’“incrementar i reforçar la transparència en l’activitat pública, reconèixer i garantir l’accés a la informació i establir les obligacions de bon govern que han de complir els responsables públics”. Potser no hi parem prou atenció, però aquesta normativa dota de drets a la ciutadania per poder retre comptes als nostres governs de diferents maneres. Ens dona poder.
Ara anam als peròs. Fixau-vos: 2013. Fa més de 10 anys de la seva aprovació i a les Illes Balears hem avançat molt poc: som de les poques comunitats autònomes sense una llei balear posterior que desenvolupi i adapti aquesta Llei al nostre territori, sense un Síndic de Greuges o Defensor del Poble, sense Oficina Antifrau i sense Consell de Transparència i Bon govern propi. En aquest sentit, estem desprotegits, i és per això que el paper del món local esdevé encara més rellevant.
Però als nostres pobles els avenços també són escassos: fent una recerca als webs i seus electròniques dels setze municipis del Pla, la situació és poc motivadora. Hi ha ajuntaments sense portal de transparència, altres amb el portal de transparència mig buit. Els que tenen el portal amb certa informació la tenen molt poc accessible, amb formats i llenguatges que no té per què entendre un ciutadà normal i corrent. El tràmit per sol·licitar informació pública o està molt amagat o, directament, absent. Cap referència al bon govern i la integritat pública. En definitiva, hi ha molta feina per fer.
Com a ciutadana, més enllà de saber que el meu municipi ha aprovat una reforma urbanística (per exemple), m’agradaria veure que des de l’ajuntament se’ns proporciona informació sobre com s’impulsa, quines són les expectatives, amb quins recursos es compta, quines empreses proveïdores intervenen, entre d’altres. És el meu dret i, a més, tenir aquesta informació em permet confiar encara més en la gestió del meu ajuntament i percebre de manera directa que hi ha una voluntat de compartir informació pública, de ser transparents i de ser confiables.
Com he dit abans, el volum de feina dels ajuntaments és molt alt i aquesta sobrecàrrega dificulta posar en marxa tots els projectes que se somien. Però les administracions locals són la trinxera, el primer contacte amb la ciutadania i, per tant, un agent molt important quant a la imatge que es construeixen els nostres veïns i veïnes del que és l’administració pública.
Necessitam administracions locals compromeses amb el govern obert i amb la integritat pública, també al Pla de Mallorca, perquè en un món que ens fa pensar que anam cap al desastre i que res té raó de ser, des del municipalisme podem treballar per una democràcia més sòlida i unes institucions més eficaces, accessibles i confiables.