El prop passat 15 d’octubre arreu del món se celebrà el Dia de la Dona Rural per a donar visibilitat a aquesta figura massa anys invisibilitzada dins la societat.
Tots els pobles del Pla i també la Mancomunitat se sumaren a visibilitzar aquesta efemèride. Ho van fer tot assenyalant que “s’ha de reivindicar el paper fonamental que han tengut —i continuen tenint— les dones rurals en la vida dels nostres pobles: protagonistes imprescindibles de l’agricultura, la ramaderia, la cura de la terra i la transmissió de coneixements i cultura”.
Tanmateix, encara avui les dones del món rural no gaudeixen de les mateixes oportunitats ni reconeixement que els homes. Tenen més dificultats per accedir a terres i explotacions, pateixen més precarietat laboral i menys presència en espais de decisió. A tot això s’hi suma la càrrega de les tasques familiars o de cures, sovint invisibilitzades i no remunerades.
Per això, avui donam veu a quatre dones pageses del Pla de Mallorca. Amb aquestes entrevistes, volem reconèixer la seva tasca, escoltar les seves experiències i reivindicar, a través de les seves paraules, un món rural més just i igualitari per a tothom.
MERCÈ VELANDO CASAS. Cap d’explotació agrària. Porreres.
És important que la societat entengui que el camp és un àmbit obert tant a homes com a dones.
– Com és un dia habitual per a vós al camp?
– Treballar al camp és molt més que una feina: és una manera de viure. Cada dia comença ben prest, amb responsabilitat i constància, per garantir el benestar dels animals i mantenir les explotacions en bones condicions. La jornada s’inicia donant menjar a tots els animals: primer als porcs, després als bous, i finalment a les ovelles, gallines i cans. Es revisa que tots tenguin menjar i aigua suficient, que no hi hagi cap sorpresa i que tot estigui en ordre.
– Hi ha alguna tasca que vós resulti especialment gratificant o difícil?
– Una de les satisfaccions més grans és veure com els animals creixen sans i forts, de manera saludable i en bones condicions. Aquesta és la millor recompensa per a la feina diària i constant que requereix el camp.
– Quins són els principals reptes que afrontau en el món agrari avui en dia?
– Els reptes canvien cada dia. Cal aprendre coses noves de manera contínua, adaptar-se a les circumstàncies i millorar els processos. Un dels principals objectius és mantenir animals de qualitat en tots els aspectes, tant pel que fa a la seva salut com al benestar i la producció.
– Creis que s’ha avançat en aquest àmbit?
– Entre els canvis més importants dels darrers anys hi ha la mecanització. Les màquines han ajudat a millorar les condicions laborals i a reduir l’esforç físic, fent possible realitzar tasques que abans requerien moltes hores de feina.
– Com ha canviat el vostre treball o manera de fer amb els anys? La tecnologia o el clima per exemple han tingut un paper important?
– Tanmateix, un altre canvi destacable és l’augment de la burocràcia. Avui en dia, les explotacions han de complir amb nombroses exigències documentals, cosa que implica dedicar-hi molt de temps, control i organització. En molts casos, és necessari comptar amb l’ajuda d’un enginyer o tècnic especialitzat, fet que suposa un increment dels costos.
– Que vós agradaria que entengués millor la societat sobre la vida i la feina de la pagesia, especialment la femenina?
– És important que la societat entengui que el camp és un àmbit obert tant a homes com a dones. Les tasques agrícoles i ramaderes poden ser desenvolupades per qualsevol persona amb dedicació, responsabilitat i compromís. La feina és constant i diària: els animals mengen cada dia, i les seves condicions han de ser sempre òptimes i adequades. Una de les coses que més m’entusiasma és poder transmetre els valors del camp als meus fills. Vull que coneguin la importància de respectar la natura, cuidar els animals i entendre que darrere de cada producte hi ha moltes hores de feina i dedicació. M’agradaria que aquests valors perdurin en el temps i que el camp continuï sent un espai de vida, d’aprenentatge i de respecte per les persones i pel medi.
MIREIA OLIVER MULET. Vinatera Can Majoral. Algaida.
Tenc la sensació que la gent està molt desconnectada del món agrari. Ni es plantegen d’on venen els aliments quan van a comprar
– Com és un dia habitual per a vós al camp? Hi ha alguna tasca que et resulti especialment gratificant o difícil?
– Per mi els dies més gratificants son els dies de verema, ja que és quan recollim el fruit de la feina de tot l’any. No deixa de ser una època intensa, cansada i moltes vegades difícil, decidir el dia de verema i afrontar les actuals calors, no és fàcil. Actualment la meva vida al camp està més dedicada a la burocràcia i la gestió que no pas al conreu. Una pena.
– Quins són els principals reptes que afrontau com a dona en el món agrari avui en dia? Creis que s’ha avançat en aquest àmbit?
– Pot ser si que hem de donar visibilitat a la dona dins el món agrari, ja que hi és ben present però bastant invisible, no tan invisible en el món del vi, però si en el món agrari en general. Així i tot, actualment ens hem d’afrontar a tants de reptes; el canvi climàtic, amb aparició de moltes plagues difícils de combatre que ens deixen molts de cultius afectats; la sequera, sobretot al pla de Mallorca; altes temperatures, superiors al que pot resistir segons quines cultius i burocràcia desmesurada, que ja no se si hi pensam amb el gènere. Pensam amb la supervivència del sector.
– Com ha canviat el vostre treball o manera de fer amb els anys? La tecnologia o el clima, per exemple, han tingut un paper important?
– L’agricultura evoluciona amb el pas del temps, si que necessitam un equilibri entre les noves tecnologies i la saviesa pagesa, no tot és pot mecanitzar, però per segons quines feines ajuda i molt. Els pagesos estam en constant adaptació, ens hem d’adaptar al canvi climàtic, les noves plagues, etc i fa que haguem d’entendre el cultiu per saber com afrontar el futur. Crec que els darrers 10 anys ha canviat tot molt.
– Que vós agradaria que entengués millor la societat sobre la vida i la feina de la pagesia, especialment la femenina?
– Necessitam que la gent cregui amb l’agricultura i entengui que és important tan per l’alimentació com pel paisatge i l’ecosistema, tenc la sensació que la gent està molt desconnectada del món agrari. Ni es plantegen d’on venen els aliments quan van a comprar. Ja no es coneixen els productes de temporada, tenim de tot tot l’any i crec que això és un gran error tan alimentari perquè consumim productes de l’altre punt del món amb pràctiques agrícoles dubtoses i per la petjada ecològica. Està clar que necessitam una agricultua ecològica i de proximitat. I educar, educar, educar. Sense agricultura no hi ha futur, necessitam el suport de la societat per sobreviure.
JOANA CERDÀ CAÑELLAS. Ramadera. Montuïri.
Animaria a les dones sobretot les joves a conèixer aquest món. Una vegada estàs dedins és una feina com qualsevol altre i a més molt gratificant, enriquidora, saludable…
– Com és un dia habitual per a vós al camp?
– El meu dia a dia comença amb les feines familiars i una vegada els nins són a l’escola vaig a la finca a donar menjar als animals i comprovar que tot estigui en ordre.
Sempre hi ha altres feines, com controlar les ovelles de les altres finques, fer net les solls ordenar i granar les naus. Quan és temporada de sembrar, segar i batre donar un cop de mà al meu home amb les seves feines de conreu.
– Hi ha alguna tasca que vós resulti especialment gratificant o difícil?
– Els inicis foren molt durs perquè desconeixia aquest món i no sabia si ho sabria fer. Però quan ja ho tens per mà i ho saps gestionar i organitzar, i dur al dia tots els temes burocràtics és una feina molt satisfactòria i gratificant a la vegada.
– Quins són els principals reptes que afrontau com a dona en el món agrari avui en dia?
– Com a autònoma, sobreviure cada dia al capdavant de la teva pròpia empresa ja és un repte. Tenim molts de factors en contra, pel que fa a la producció de cereals depèn de temps que farà per poder assegurar una bona collita o no. I, d’altra banda, els preus tan baixos que tenen els cereals, la qual cosa a nosaltres podem defensar, ja que la gran part de la nostra producció la destinam a fer farina pels nostres animals.
– Creis que s’ha avançat en aquest àmbit?
– Crec que va avançant a pas de tortuga, sobretot gràcies a la feina que fan les entitats, associacions que recolzen i fan més visible la figura de les dones en el camp.
– Com ha canviat el vostre treball o manera de fer amb els anys? La tecnologia o el clima per exemple han tingut un paper important?
– Quan vaig començar teníem pocs porcs d’engreix i els donàvem farina a “poals” i vàrem ampliar el nombre d’animals i això ens ha duit a mecanitzar el sistema de distribuir el menjar. I també a les naus que teníem ja fetes la meitat l’empram per eines i l’altra meitat per corrals. Pel que fa al clima ha tengut un paper important de canvi perquè jo record que fa uns anys entre temporada de sembrar, segar i batre hi havia més temps que no et dedicaves a la terra sinó que podies fer altres feines del camp i ara entre campanya i campanya no hi ha gaire espai buit.
– Que vós agradaria que entengués millor la societat sobre la vida i la feina de la pagesia, especialment la femenina?
– Sobre la presència de la dona en el camp, jo crec que encara hi ha molta feina per fer. A la Península la dona rural està més reconeguda que a Mallorca. Jo, animaria a les dones sobretot les joves a conèixer aquest món i que una vegada estàs dedins és una feina com qualsevol altre i a més molt gratificant, enriquidora, saludable i sobretot estar en contacte amb la naturalesa i a l’aire lliure no té preu.
BÀRBARA MESQUIDA MORA. Vinatera. Mesquida Mora.
A vegades m’enfad quan me conviden a una taula redona o a una xerrada pel fet de ser dona. No hi ha cap home que el convidin a anar-hi pel fet de ser home.
– Com és un dia habitual per a vós al camp?
– En el meu cas fer vi no és només fer vi sinó que és tenir cura de les vinyes que tenim perquè feim feina amb vinya pròpia, amb la qual cosa no només estic en contacte amb la terra sinó també amb el procés d’elaboració, de gestió i comercialització. És a dir, la meva feina és de 360º.
– Hi ha alguna tasca que vós resulti especialment gratificant o difícil?
El que m’agrada més d’aquesta rutina diària és veure com s’escola el pas del temps i van passant els dies i les estacions van canviant i que a partir d’una mirada atenta i d’intentar comprendre i acompanyar les estacions per aconseguir el millor raïm possible entenent que a fora vila mai dos més dos són quatre i que cada any és diferent i no hi ha cap collita igual a l’anterior i que, per tant, s’hi ha de ser present i tenir una mirada atenta.
– Quins són els principals reptes que afrontau com a dona en el món agrari avui en dia?
– La veritat és que mai no m’he plantejat si el fet de ser dona en el món rural té un impacte o deixa de tenir-lo en el meu dia a dia. És a dir, jo som na Bàrbara i tenc la meva manera de fer i de ser. Sí que és cert que a vegades m’enfad quan me conviden a una taula redona o a una xerrada pel fet de ser dona. Jo vull anar a qualsevol lloc pel fet de ser jo, per la meva trajectòria professional, per la meva manera de veure i d’entendre… No hi ha cap home que el convidin a anar a una taula redona pel fet de ser home.
– Creis que s’ha avançat en aquest àmbit?
– Crec que van més enllà de ser home o de ser dona. Crec que, per un costat, estam vivint un moment dolç de l’agricultura ecològica amb un augment de xifres d’extensió però també veig amb preocupació la concentració d’explotacions i la desaparició de petits agricultors i d’una manera de fer. Crec que el repte és intentar sobreviure en un món on cada vegada tenen més veu els grossos i als petits se’ns vol silenciar i posar traves. És a dir, un dels reptes és aconseguir fer arribar a la ciutadania que el poder de decisió el té cadascun amb les seves eleccions i que si volem seguir els camps conreats, les botigues de proximitat obertes, etc. El que hem de fer és apostar per allò que és nostro, lo local, lo de proximitat que al final és el que crea teixit.
– Com ha canviat el vostre treball o manera de fer amb els anys? La tecnologia o el clima per exemple han tingut un paper important?
– A una explotació com la nostra la tecnologia sí que hi és present. De cada vegada veim l’aparició de nous artefactes, d’eines que faciliten la feia i la gestió però també és cert que moltes vegades compliquen a les petites explotacions a nivell de costos, de personal disponible i capacitat per gestionar-ho, per tant, tot té una cara a i una cara b. Crec que més enllà de la tecnologia el més important crec que són les adversitats climàtiques que estem vivint tant de sequeres com després de capítols intensos de pluja, les malalties de fusta que estan debilitant les nostres plantes que ja tenen un anys, arribar material vegetal de planteristes una mica malmès d’origen i sobretot una de les coses que jo crec que és importantíssima a Mallorca i justament estam vivint ara que ens diuen que se deixarà de comprar llet, és la desaparició de la ramaderia sobretot extensiva. Crec que tornar a recuperar la ramaderia, tornar a tenir fems, poder aportar matèria orgànica a les nostres terres és fonamental pel futur.
– Que vós agradaria que entengués millor la societat sobre la vida i la feina de la pagesia, especialment la femenina?
– Allò que moltes vegades oblidam, que la natura té el seu temps i que després d’un estiu ha de venir una tardor i que és important passin les estacions i que la climatologia ens acompanyi i que és important tenir paciència, saber esperar i acompanyar sobretot a un món que de cada vegada és més ràpid i s’oblida de les estacions i s’oblida també de la temporalitat de les fruites i de les verdures.