Jordi Rosselló Barceló de sa Plaça (Vilafranca, 1973) és un personatge (amb el bon sentit de la paraula) d’aquests que tenim al Pla de Mallorca que de no existir els hauríem d’inventar. Dinamitzador sociocultural i informador juvenil. Responsable tècnic de programació i gestió d’espais culturals i de la Biblioteca Municipal i del Teatre Municipal de Vilafranca; tècnic responsable de gestió sociocultural, festes, igualtat, joventut i comunicació i per si això no basta en Jordi és una de les ànimes de la FIET, altrament dit n’és el secretari de Sa Xerxa de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears, entitat organitzadora de la FIET.
– Jordi, quina es la vostra feina en el dia a dia de Vilafranca?
– La meva feina, encara que soni a massa pretensiós, és “fer bategar Vilafranca, dotar-la d’ànima”. Aquesta és la motivació de la meva feina, la raó de ser del meu dia a dia professional. I la cultura, dins aquest àmbit, n’és l’instrument bàsic. Però no l’únic. A un ajuntament petit com Vilafranca, el meu dia a dia professional es deu també a promoure i incentivar iniciatives que també tenen a veure amb les festes, amb la joventut, igualtat, comunicació, participació ciutadana…, sense oblidar, en part, els “meus” orígens de la gestió bibliotecària.
Amb tot, i posant l’èmfasi en la cultura, com a tècnic d’un poble petit com Vilafranca, tenc clar que la meva feina només es pot entendre des d’una òptica molt concreta i propera a la realitat, no tant com un concepte abstracte; des d’aquest punt de vista, el meu dia a dia professional permet viure les actuacions en matèria de cultura – reiter que qui diu cultura, també diu festes, igualtat, joventut, participació ciutadana – com uns processos vius, transformadors i transversals, amb utilitat i projecció pública, i en benefici de la comunitat, en què d’una idea i d’un concepte intel·lectual es passa als fets, a la concreció, amb totes les fases que implica i amb totes les tasques que hi conflueixen, com a processos que es viuen de principi a fi, de la A a la Z.
Planificar, idear, consensuar, canalitzar, gestionar, fer, desenvolupar, analitzar, etc. tots aquests verbs són part del meu dia a dia professional. Això és: dissenyar o recollir una proposta, posar-la a un calendari, analitzar la seva viabilitat i idoneïtat amb relació a la planificació estratègica que respon a uns criteris i a uns objectius generals… vull dir, viure i ser a “l’abans, al durant i al després”; en definitiva: contactar, acordar, publicitar –això vol dir també fer cartells i aferrar-los- presentar, posar cadires, dur l’equip de so, i, si fa falta, agafar la granera, sense que em caiguin els anells per fer-ho. Tot això és part de la meva feina. És la cultura en la seva màxima concreció.
– Una figura com la vostra és la que dona vida cultural i també social a un municipi petit. Recomanarieu als pobles del Pla de Mallorca, que no la tenen, tenir una figura així que va més enllà del bibliotecari?
– Cada municipi és una realitat diferent i no sempre el que funciona a un lloc funciona a un altre. A alguns municipis, aquesta tasca segur que la fa algun bibliotecari o bibliotecària; a altres, potser la fa algun regidor o regidora, o bé alguna persona que, des de l’àmbit del teixit associatiu, té aquesta voluntat de voler fer poble, de voler fer-lo bategar per dotar-lo de vida social i cultural. Jo, simplement diria que el que si és recomanable és posar la cultura en el centre de les prioritats de l’administració i en centre del debat i la vida pública, això sí, partint cada un de la seva realitat i les seves possibilitats, entenent que, la faci o no un professional, la cultura ha de respondre a les necessitats de cada lloc i de cada moment, no necessàriament en mans de professionals, però sí feta amb criteris professionals, amb tot el que això implica. Potser sí, però, i per l’administració de torn, una figura polièdrica o multifacètica –com podria ser la meva– és útil per canalitzar tot allò que des de les administracions superiors i la mateixa dinàmica burocràtica i legal actual requereix a les administracions locals, les més petites i les més properes, però amb manca de recursos no només econòmics, sinó humans. Que si festes, que si igualtat, que si joventut, que si participació ciutadana… Tot, al final, ha de trobar un interlocutor professional a l’altra banda, i, en aquest cas, a Vilafranca, em pertoca de respondre-hi.
– En Jordi de sa Plaça, amb aquest malnom ja duia a indicar que sempre serieu per enmig. Quantes vegades vós han temptat a presentar-vos per batle?
– Aquest malnom és de tradició familiar. El meu padrí era en Jordi de sa Plaça i el meu pare, en Gori de sa Plaça. El meu tio, en Pedro de sa Plaça. En aquest sentit, sí que quelcom d’estar enmig sempre hem tengut i d’una manera o altra, tant el meu tio com mon pare, ja foren, en certa manera, persones que ocuparen una certa centralitat en la vida pública de Vilafranca. I jo, potser en aquest cas, no m’he desvinculat d’aquesta manera de ser ni d’aquesta manera de fer i de concebre la vida. Potser m’ha quedat d’ells aquesta mirada de la Plaça com el lloc on passaven les coses i que d’aquí a voler ser part d’aquest “passar coses” o “voler que passin coses”, hi ha un simple botet. Però reprenent el fil de la pregunta de si m’han temptat a presentar-me per ser batle… ja em permetràs que emeti un silenci, que no vol dir sí, ni tampoc vol dir no… Potser algun dia podré donar-te una resposta sense tantes incògnites.
– Com veus el canvi de societat del Pla de Mallorca. Els nouvinguts, siguin del nord o del sud, participen de la vida dels nostres pobles?
– Ho veig com una cosa ineludible, que no deixa de plantejar-nos contínuament reptes que tenim com a societat i que amb la velocitat en què aquest canvi transcorre és normal que tot plegat ens generi algunes incerteses. I la cultura ha de ser un instrument cohesionador que ajuda a fer que aquests canvis es puguin pair de manera natural i sense estridències, d’aquí que cregui que la cultura, ara més que mai, és necessària. En aquest punt, la cultura pot actuar talment una ginyola que estableix una línia que serveix de referència des d’on construir, referenciant-nos en el passat però en constant evolució. Crec en la cultura –i per extensió, les festes- que fomenta el sentit identitari d’una col·lectivitat, però que a la vegada és compatible amb les d’altres identitats. Ara bé, el discurs cultural ha de respondre a un context, en aquest cas Mallorca, Vilafranca, i que el “qui som, d’on venim i què volem ser” com a comunitat han de ser presents dins la gestió cultural en els espais públics, sempre des d’una perspectiva i una voluntat inclusiva. Per tant, i en especial, tot allò que en diem o consideram cultura popular o cultura tradicional -les festes, òbviament també- l’hem de fer mengívol, atractiu. I si és necessari treure-li la pols i donar-li un aire de modernitat perquè connecti amb la societat del present, s’haurà de fer. No en queda d’altre. Ja se sap… renovar-se o morir. Però, així i tot, ens trobam amb barreres. Del sud, del nord i d’aquí, venguts de no tants de quilòmetres enfora. El context de la globalització, l’alienació cultural, el fenomen de la rurbanització són qüestions que estan a l’ordre del dia. I a Vilafranca, com a altres pobles, ho patim. I, a l’horitzó, la por de no arribar a ser un simple poble dormitori… sigui de Manacor, o de Palma. La connectivitat de Vilafranca, sigui amb transport públic o no, la seva poca distància amb una ciutat com Manacor, cada vegada amb més serveis i oferint un ampli mercat laboral, el fet de -fins fa poc– tenir uns dels parcs immobiliaris més assequibles de Mallorca, el fet de tenir serveis públics a l’abast –PAC, centres escolars (al qui s’afegeix el futur institut), etc.-. Tot fa que Vilafranca hagi experimentat un fort creixement demogràfic vengut d’arreu. I això, per tant, constitueix un repte en la quantitat i qualitat dels serveis públics i un repte de cohesió social. Mentalitats urbanites, o d’altres amb altres referències culturals, que puguin congeniar amb una població que se sent “de Vilafranca”. I hi ha de tot. I que Vilafranca, tot plegat, no deixi part de la seva essència. Que respiri per ella mateixa, que no es dormi, ni mori… En definitiva, que bategui, que tengui ànima. I d’aquí la importància de la cultura, i per extensió de les festes, que, com deia al principi, són la motivació i la raó de ser de la meva feina…
– Parlem de la FIET, com la definirieu en poques paraules per si queda algú a Mallorca que encara no la conegui?
– Fa mal definir-la en poques paraules. Així, dit de cop, FIET pot remetre’ns a la paraula que els menorquins tenen per dir “nin” i que, a Mallorca, empram en certes expressions amb un caire de to afectiu. Però potser per fer-ho fàcil, i en poques paraules, ho deixaria com un acrònim de Fira per a Infants d’Espectacles Teatrals, i potser així ja molta gent tendria una pista del que és. Però jo li diria que no es quedi amb això perquè és molt més que això. Són quatre dies d’espectacles teatrals de diferents disciplines artístiques adreçats al públic familiar i juvenil – per a tots els públics, com es diu avui en dia – a diferents espais de Vilafranca i que possibilita, el mateix temps, ser un punt de trobada i d’intercanvi per a professionals del món de les arts escèniques en què la proximitat de la gent i de les distàncies ajuden a crear un marc idoni per establir sinergies entre el públic, les companyies, els programadors del sector i la gent del poble. I perquè no dir-ho: la FIET és tota una festa. De cultura, de gent, d’experiències vitals, de convivència…
– Com repercuteix i ha repercutit la FIET en la vida cultural i econòmica de Vilafranca de Bonany?
– La FIET representa, per a Vilafranca, un punt àlgid en el cicle cultural de l’any. El punt més àlgid, diria jo. Fent un símil, si les Festes de la Beata, la Festa i la Fira del Meló, les Festes de Santa Bàrbara o de Sant Antoni, o la Setmana del Llibre… ens situen dins una lliga de regional, la FIET ens situa a primera divisió. Són dies en què el nom de Vilafranca transcendeix fronteres. Per la gent que ve, per la projecció que ens dona com a poble, per la visibilitat que ens proporciona… I tot això, també, amb la repercussió i l’impacte que durant aquests dies té en l’economia local (comerços, establiments, i d’altres). Alguns reconeixements i premis recents, com ara el Premio Nacional de Cultura, entre altres, ajuda tot plegat a què, gràcies a la FIET, el nom de Vilafranca se situï i es reconegui més enllà de Mallorca.
– Quina és la implicació del poble en l’organització? Sí continua encara avui és gràcies a la implicació de la gent de Vilafranca?
– La implicació de la gent és un dels punts forts de la FIET. Voluntariat per donar-nos una mà en qualsevol cosa, gent obrint les portes de ca seva per allotjar companyies i professionals vinguts de fora; altres donant una mà en qualsevol cosa… I la gent ho fa de bon gust. I amb il·lusió. Això pens. I com no, també, sense oblidar la implicació i el compromís, no només polític, sinó també dels i de les professionals de l’Ajuntament de Vilafranca perquè tot surti rodat. Brigada, personal de neteja, policia local; la implicació del teixit comercial i empresarial i de les entitats socials i culturals, tot suma. I entre tots i totes, cadascú des del seu lloc, des del seu racó, posant-hi el seu granet d’arena, feim que la FIET, amb l’ajut institucional, públic i privat d’altres indrets, sigui una realitat.
– Quins són els principals objectius de la fira, i com han evolucionat al llarg dels anys?
– El primer i principal objectiu és que cada any tenguem una nova edició. Així com anam fent i anant a altres fires descobrim aspectes importants a incloure. La fira va començar molt petita, el 2002, amb 10 espectacles. Evidentment, ha crescut amb nombre d’espectacles per donar oportunitat als creadors de mostrar als programadors la seva feina perquè els puguin contractar. Això ha fet que tot s’anàs transformant. Que tenguem programació local, estatal i internacional. Que la programació sigui variada, tocant totes les disciplines de les arts escèniques. (Pallassos, dansa, teatre de text, titelles, animacions…) Que tenguem més espais de representació, més escenaris dins el poble. Que venguin més professionals d’arreu de l’estat, d’Europa i de per tot. Els encontres professionals com a punt de trobada i de reflexió. El nombre d’espectadors va creixent, venen moltes famílies d’arreu de Mallorca i també de les altres illes. Que la gent del poble s’impliqui i sa faci seva la fira de teatre. Allotgen els professionals a les cases del poble i erns ajuden on faci falta. Treballam perquè la FIET sigui de cada vegada més inclusiva. Potenciam els espectacles de petit format i els donam protagonisme en la jornada de biblioteques. Treballam perquè els joves ens ajudin ni se sentin la fira seva i s’acostin a veure espectacles que són específics per ells. Feim funcions escolars. Finalment, sempre cercant que l’experiència irrepetible de veure una funció sigui bona per a tothom. També hem de destacar el creixement del suport d’empreses de tota mida i de tot color. Tota pedra fa paret. L’evolució ens ha duit a cercar l’equilibri perquè la FIET sigui atractiva al mateix temps pels professionals i pel públic familiar.
– Enguany, quins espectacles o activitats destacaries de la programació? Hi ha alguna novetat especial?
– L’estructura de la FIET, la tenim i les novetats sempre hi són amb els espectacles. Les companyies fan una feinada per sorprendre’ns amb les seves creacions. Seguim fent una aposta modesta però continuada per la internacionalització. Tenim programadors estrangers nous i d’altres que fa anys que venen. De Dinamarca, Gal·les, Brasil o Alemanya. Enguany tenim un espectacle francès i dos italians. La jornada de biblioteques és una activitat especial que ens agrada mantenir-la i donar-li força, no tenim constància de què existeixi en altres llocs. I dins tota la programació, fa mal destacar cap espectacle en especial. Potser pel fet de ser dansa, ser de França i per ser la inaugural, Boléro de la Cia DK59 pot cridar especialment l’atenció. Error 404 de la Cia Àngeles de Trapo o Jo sóc 451 de la Teta Calva, per les temàtiques tan vigents i la força visual que aporten, taolmen tcom pugui ser Cenerentola, una revisió molt personal d’un clàssic dels contes… i moltes altres. Amb tot, i enguany més, s’ha fet una gran aposta per propostes de carrer, a l’abast de tothom.
– Explicau-nos com es prepara la FIET. Com es trien les companyies i espectacles que formen part de la fira? Quins criteris seguiu?
– El procés de preparació de la fira és continu, no s’atura de tot l’any. Feim feina perquè la FIET d’enguany sigui un èxit mentre ja tenim ullats projectes d’espectacles en procés de creació i fermam espectacles i professionals per l’any que ve. Durant l’any veim un caramull d’espectacles. Anam a fires i festivals arreu de l’estat espanyol i també a trobades internacionals. Mentre al correu no s’aturen d’arribar-hi propostes. Pareix una cosa simple, però des que triam un espectacle al moment que es mostra a Vilafranca hi ha mil aspectes a cuidar. Quan pareix que tot està lligat les coses poden canviar i has de tornar a començar. El que marca la tria és tenir una programació equilibrada, variada, atractiva i sobretot de qualitat. I amb això de la qualitat encetam un bon meló… Que un espectacle “funcioni” és un art. Hi entren qüestions molt tècniques (dramatúrgia, escenografia, espai sonor, actuació…) i després gustos diversos i pensar que agradarà a molta gent. No sempre és fàcil encertar.
– Quin paper té la FIET dins el panorama teatral de les Illes Balears i, fins i tot, a nivell estatal?
– Ens agrada molt que les companyies d’aquí, de les Illes, i les de tot arreu ens triïn com a lloc per mostrar els seus espectacles. El “Premio Nacional de Teatro para la Infancia y la Juventud” del 2022, del Ministeri de Cultura ens va donar una gran visibilitat. Pensam que s’ha convertit en un esdeveniment interessant pel mercat de les arts escèniques sense deixar de ser una festa pel públic, on les famílies passen un guster. I amb això nosaltres hi feim una feinada i estam molt agraïts de la resposta de tothom.
– Més enllà dels espectacles, quines altres iniciatives inclou la fira (tallers, espais de reflexió, activitats familiars…)?
– La FIET incorpora moltes altres activitats que van més enllà de la programació pensada per al públic en general. És un tema que no s’ha de descuidar, sinóque, amb els anys, s’ha anat potenciant perquè consideren que és un dels punts forts de la fira. Les Jornades Professionals adreçades a representants del sector, siguin companyies, programadors, productors, distribuïdors, etc. Són un marc de trobada que serveix per a reflexionar sobre diferents temàtiques que es van proposant cada any; tallers de COFAE, punt de trobada també de representants d’altres fires d’arts escèniques de l’estat espanyol; la jornada de biblioteques, adreçada als que, sobretot a municipis petis, s’erigeixen en autèntics programadors d’espectacles; el Mercat de projectes, amb la presentació dels que són “embrions” de futurs projectes escènics; enguany, la Red Party, com a festa del dissabte que hi aporta una part més lúdica i distesa… què voleu més que us digui? Que consulteu el programa i no us ho penseu gens ni una mica! Com solc dir, i amb això m’agradaria acabar, si com diu la cançó d’Antònia Font, “la vida és un teatre que se diu felicitat”, idò, aquests dies, amb la FIET, Vilafranca segur que és el poble més feliç del món.
Notícies relacionades: