Donar una resposta exacta a aquesta pregunta no és senzill. De fet, no sé si existeix. Ara bé, pel poc temps que fa que estic immers dins aquest món, m’he format una opinió al respecte. Primer de tot, cal dir que els pocs coneixements que he adquirit sobre el tema han estat gràcies a amics viticultors i relacionats amb la indústria, a més del que he pogut llegir a articles i escoltar a diferents pòdcasts.
El vi natural és aquell que s’elabora utilitzant raïm provinent de l’agricultura ecològica o biodinàmica i fermentat amb llevats indígenes, sense filtrar ni clarificar i amb un ús mínim o nul de sulfits i altres additius químics. La seva filosofia és la de cercar la màxima expressió de la terra i el raïm, evitant l’homogeneïtzació dels processos industrials i promovent la sostenibilitat.
El problema ve amb la regulació d’aquestes polítiques d’elaboració. Actualment, no hi ha cap organisme o certificació que ho reguli i no podem saber en certesa que els vins que s’autoanomenen naturals, realment ho siguin. Això genera una atmosfera de confusió que envolta al consumidor i distorsiona la percepció del que realment són aquests vins.
Un altre problema que té el món del vi natural és l’embotellament massiu de tot el que s’elabora. Sigui natural o convencional, no ens podem permetre embotellar tots els vins independentment del seu estat sanitari. Això ha provocat la degradació del sector pel que fa a la qualitat dels seus vins i en conseqüència una mala fama que no fa justícia a la major part dels seus vins.
Dit això, he de confessar que m’he enamorat del vi natural. I ho he fet per diverses raons, les quals explicaré a continuació:
Són vins més lliures, com els d’un temps, com els que feien els nostres padrins, sense afegits que contaminen la puresa de la varietat i amaguen les característiques pròpies de cada terrer o terroir i sobretot, més saludables i respectuosos amb el medi ambient.
M’encanta el fet que els vins naturals siguin tan fàcils de beure, és un frenesí constant d’encetar una botella darrere una altra. Per a nosaltres que ens apassiona el tast, el fet de poder encetar més botelles et dona peu a tastar més coses diferents i d’aquesta manera conèixer més varietats, productors i regions.
Sovint, la manera de tastar canvia. Abans, amb els vins convencionals “jugàvem a fer una anàlisi exhaustiva dels vins”, intentant despullar-los i desxifrar-los. No em pareix una mala praxi de tast, al contrari, m’apassiona, però em passa que amb aquests tipus de vins l’ambient de tast és molt més relaxat i és menys anàlisi i més gaudir dels vins.
Afavoreix el consum entre el sector més jove del mercat. Aquest és un punt molt important per la continuïtat de la cultura vinícola al món que ens ve. No vull fer apologia de beure, però és cert que el vi està perdent gran part del consumidor jove (menor de 30 anys), sigui perquè no beuen o perquè beuen altres coses. El consum de vi natural entre el jovent pot revitalitzar el sector, a més amb un consum sostenible i responsable, per la baixa graduació alcohòlica que generalment tenen els vins naturals i per la seva elaboració responsable i sostenible amb la naturalesa i el medi ambient.
A part de la visió del consumidor, també estic experimentant la visió de l’elaborador. Ja que, com a “hobby”, juntament amb dos companys, estem intentant reproduir aquest tipus d’elaboració a un “celler de portassa” (salvant les distàncies). No és una elaboració 100% natural, pel fet que no disposem d’una vinya la qual puguem treballar a la nostra manera i ens veiem obligats a comprar el raïm. Però amb tot el que fa referència a la vinificació, intentem ser els més respectuosos possibles amb la matèria primera que tenim, acompanyant-la en el procés i procurant intervenir el menys possible. L’objectiu és que el resultat final sigui el més similar a la sensació que teníem quan vàrem provar el raïm del qual n’hem fet el vi. Tot això, amb la supervisió d’un gran amic i reconegut elaborador dins aquest món del vi natural que ens guia i ens supervisa, de manera totalment desinteressada, per tal que no ens surti el tir per la culata.
En conseqüència, ja sigui pel mètode d’elaboració, el tipus d’agricultura o el romanticisme que envolta tot el que fa referència a aquest món, em pareix una manera fantàstica d’entendre la viticultura i la que vull seguir a partir d’ara.