Maria Antònia Cerdán Crespí (Algaida, 1985), de Can Tano, és fisioterapeuta i podòloga especialista en podologia pediàtrica. Es forma contínuament en un món professional que avança i es modernitza. «Sempre estic ficada dins d’alguna curolla de cursos o jornades. Considero que la formació continuada és imprescindible».
– Sou fisioterapeuta i podòloga, com va anar la vostra formació i com és que finalment vos heu decantat per la podologia?
– Som diplomada en fisioteràpia i podologia. Jo me’n vaig anar a estudiar fisioteràpia a Vic i, quan vaig acabar, no volia tornar a Mallorca i vaig decidir que quedava a Barcelona i que cercaria una feina de fisioterapeuta. Em vaig inscriure al màster en Fisioteràpia de l’Esport. Va ser allà on vaig conèixer un podòleg que en aquell moment era el podòleg del Barça i em va semblar molt interessant aquest món. Amb una amiga vam dir: “I si ens inscrivim a Podologia?” i dit i fet. Quan vaig començar em va agradar molt la podologia i vaig continuar compaginant la meva feina de fisioterapeuta amb els estudis. Just quan vaig acabar la diplomatura em va telefonar un podòleg, Toni Brines, per oferir-me una feina. Ell em va donar una oportunitat per la qual estic molt agraïda perquè amb ell vaig aprendre molt. A partir d’aquí, em van sortir altres oportunitats, altres consultes a Palma en les quals també vaig estar amb molt de gust i vaig aprendre molt, fins que l’any 2020 vaig obrir la meva consulta a Algaida. Durant uns anys ho vaig compaginar i ara ja m’hi he posat al 100%.
– Es complementen les dues disciplines o té més pes la fisioteràpia en ser una especialització global?
– La fisioteràpia i la podologia es complementen molt bé. La veritat és que actualment no exerceixo com a fisioterapeuta, em dedic a la Podologia. Dins aquesta, com que realitz molts estudis biomecànics tant de la marxa com de la carrera, així com de podologia infantil, utilitz els meus coneixements en fisioteràpia per fer una valoració global del pacient i poder donar algunes recomanacions.
– Hi ha lesions o patologies que venen dels peus i no ho sabem? En té algun exemple? N’hi ha alguna que vingui dels peus, però que la gent mai no ho diria?
– Sí, hi ha moltes lesions que poden venir dels peus. Per exemple, hi pot haver una dismetria perquè un peu sigui més valgo que l’altre o més pronat. Després hi ha lesions pròpies del peu, com podrien ser una facitis plantar, una bursitis calcània o una metatarsàlgia, que sí que són pròpiament del peu. D’altres que podrien venir del peu, com podria ser una periostitis tibial, un dolor a la cara externa del genoll —el que anomenen genoll del corredor o síndrome de la cintilla iliotibial— o, fins i tot, a vegades, certes dismetries que podrien provocar una trocanteritis.
– Són els peus els grans oblidats?
– Consider que els peus són els grans oblidats, però cada vegada més la gent té l’hàbit d’anar al podòleg. Que no els oblidem, perquè una alteració a nivell del peu pot anar associada a moltes altres lesions.
– Teniu més feina ara que la gent fa més esport?
– No sé si diria que tenim més feina o no, però sí que es veu que cada vegada la gent té més l’hàbit d’anar al podòleg per fer-se una revisió o un estudi de la marxa, sobretot dins l’àmbit dels esportistes. També es veu que amb l’auge del running com que hi ha més esportistes que el practiquen, cada vegada apareixen més lesions, i moltes d’aquestes són fruit d’una alteració de la biomecànica o de la tècnica de carrera. És aquí on entra el podòleg per poder ajudar o solucionar el problema.
– Què opina de la moda de córrer sense sabates o amb sabates minimalistes? Ho recomana?
– Considero que les sabates minimalistes no són ni bones ni dolentes. Jo crec que depèn de cada tipus de persona. Per això realitzem els estudis biomecànics, perquè hi ha persones que no estan preparades per poder dur aquest tipus de sabates. O bé necessiten un procés d’adaptació, o bé per temes biomecànics no són aconsellables. I n’hi ha d’altres que les poden utilitzar sense cap problema
– Creu que si mai no ens haguéssim posat sabates per fer esport o hauríem emprat sabates mínimes ens lesionaríem manco o gens?
– Aquesta pregunta és un poc difícil de contestar perquè no està del tot clar. Per emprar aquest tipus de sabates també has de tenir una bona potència muscular i una bona tècnica de carrera.
– Quines són les lesions més habituals entre les persones que corren a causa de no fer-se un estudi de trepitjada?
– Les lesions més habituals d’haver-hi una mala trepitjada hi pot haver una fasciïtis plantar, una bursitis calcània, una tendinitis o tendinosi del tibial posterior, una periostitis tibial, la síndrome de la cintilla iliotibial, una trocanteritis, entre d’altres.
– Quins consells dona en general tant a gent que no practica esport i als esportistes?
– Diria que és important fer-se una revisió podològica per veure si hi ha qualque tipus d’alteració i així poder prevenir alguna lesió.
– Cap a on creu que va la podologia esportiva? Hi ha avenços que l’il·lusionin especialment?
– Jo crec que cada vegada sabem més de biomecànica i orto podologia, i això ens ajuda a poder prevenir moltes de les lesions que es donen avui en dia.
– Vostè té la consulta a Algaida, quin perfil de client té?
– Sí, ja tenc una consulta a Algaida i, bé, el meu perfil de client és gent més major, o no tan major, que venen per problemes a les ungles, a la pell o calls importants. Després, una gran part són nins, perquè, com ja he explicat, estic especialitzada en Podologia infantil, i també molts altres són esportistes.
– Venen infants, quins són els seus problemes als peus?
– Sí, veig molts nins. Bé, els principals motius de visita són perquè els pares solen dir que creuen que el nin no camina bé, i es fa un estudi complet. Molts tenen un peu pla infantil o un peu més valgo. A vegades presenten un genu valgo (genolls cap endins) altres vegades caminen amb les puntes cap a dins o bé caminen de puntes, entre d’altres.
– Recomana revisions o estudis podològics en edat infantil o només si hi ha patologies o lesions?
– Sí que recoman estudis en l’etapa infantil, perquè és aquí on es poden prevenir moltes alteracions. I moltes vegades ens n’adonam tard. Per tant, a partir dels 3 anys i mig o 4, sí que faria una revisió a nivell podològic.
– Vostè practica trail running, què és el que és li agrada?
– Practicar trail running el que més m’agrada és la desconnexió mental del moment i el contacte amb la natura i l’aire lliure. Després, quan feim tirades llargues, solem anar en grup: el companyerisme, el fet de compartir i, moltes vegades, també el repte de superació.
– Què és el que més vos agrada de la vostra feina? I el que vos costa més?
– De la meva feina, el que més m’agrada, primer de tot, és el contacte amb la gent i el fet de poder ajudar o donar alguna solució. I després, dins l’àmbit de la Podologia pròpiament dita, el que més m’agrada és el tema de les exploracions biomecàniques i l’orto podologia. Per això també m’he decantat més cap a aquesta branca. No n’hi ha cap que no m’agradi