El ple de l’Ajuntament de Sant Joan va aprovar per unanimitat iniciar el procés per a posar més noms de dona als nous espais públics del municipi.
Fou via moció presentada per l’equip de govern (MÉS-PSIB) que va rebre el suport del PP i El Pi, a l’aposició.
El primer espai que rebrà nom de dona serà el futur aparcament del carrer Mestre Mas que va adquirir l’Ajuntament i que té la intenció d’habilitar en disposar de finançament.
En principi, segons la moció, l’Ajuntament té la intenció d’implicar tota la ciutadania, els col·lectius i associacions i tots els partits polítiques amb representació a la Sala en aquest procés.
Ara per ara, al municipi només hi ha dos indrets amb nom de dona: el carrer Santa Catalina Tomàs i Francesca Joan i Bauçà, la mestra teixidora.
Ho recordà en el ple el batle de Sant Joan, Richard Thompson, qui va dir que «posar nom de dones a places, carrers, pàrquings és un deure pels governam i creim en el valor de la igualtat.».
Thompson llança els interrogants: «On són les pageses als nostres carrers? Les escriptores? Les modistes?» per a reclamar que s’ha de fer justícia amb les dones santjoaneres no només posant els seus noms a espais públics sinó «reivindicant les seves vides».
Seguidament, posà alguns hipotètics exemples del que podria ser la futura nomenclatura de la via pública de Sant Joan: carrer de Catalina Gayà Ferriol, una dona de negocis més coneguda com n’Emiliana que va arribar a ser la propietària del Principal Palace a Barcelona; plaça de ses dones treballadores de Sa Matança; el parc de les Pageses o de la comare Llebre, primera comare santjoanera.
Per la seva banda, la regidora i tinenta de batle, Catalina Perelló, insistí en el fet que la nomenclatura actual amb la majoria de noms d’home «reflecteix una realitat històrica marcada pel silenci i la invisibilització de les dones dins els espais públics».
Afegí que «un poble que aspira a ser igualitari ha de reflectir la diversitat en els nostres carrers i places i s’ha de fer iniciant un procés participatiu sobre quines dones destacades del nostre entorn mereixen ser reconegudes». «Crec que si volem una societat on homes i dones siguin iguals, els espais públics ho han de reflectir», va concloure.
