Més d’un centenar de persones, entre elles els batles de Sineu i Costitx, han donat suport a Gadma (Grup d’Amics en Defensa del Medi Ambient) i a la Plataforma Pro Camins Públics Oberts per a reclamar l’execució de les dues sentències que demanen l’obertura del camí públic sa Casa Baixa que uneix Sineu i Costitx.
Bernat Fiol, portaveu de Gadma ha donat a conèixer la darrera sentència que reforça la primera ja dictada el 2009 i que assenyala ben clar que el camí és de titularitat pública. Fiol ha demanat així als batles que facin la seva feina per donar compliment a la sentència i que «abans d’acabar aquest any el camí estigui obert«.
Ara per ara una gran barrera impedeix el pas cap a Costitx dins el terme de Sineu.
Toni Salas, batle de Costitx i Tomeu Mulet, batle de Sineu han assenyalat que els seus ajuntaments no tenen aquesta sentència i han manifestat la seva intenció d’estudiar el cas i fer complir la sentència una vegada en tenguin coneixement de la mateixa de manera oficial. Tant Mulet com Salas han explicat que el que és important és seguir el procediment. . «Posarem en marxa els serveis jurídics, ja que l’obertura d’aquest camí és positiu per ambdós municipis, però hem de fer les coses ben fetes».
TESTIMONIS
Entre les més de 120 persones reunides al punt on les barreres de la finca de sa Casa Baixa tanquen el pas, hi ha hagut el testimoni de tres dones de Costitx que han recordat com quan eren nines van recórrer tot el camí entre Costitx i Sineu amb el seu mestre, Don Luís. Aquestes dones han dit ara tenir 46 anys.
Un altre testimoni ha explicat com un dia que trobaren la barrera oberta un grup de ciclistes van fer el camí amb les bicicletes i arribaren tots esgarrinxats a Costitx de la brutor que hi ha en el camí.
Aquí, Bernat Fiol, ha fet saber als batles que «en haver-se llevat la barrera tant Gadma com Pro Camins Públics es comprometen a netejar tot el camí i que no costi un euro als ajuntaments».
Entre les persones que han acudit a donar suport hi havia persones arribades de tota Mallorca i en alguna de les intervencions a més de posar exemples d’altres camins de l’illa s’ha volgut deixar molt clar que un camí públic és públic figuri en el catàleg municipal o no.
DOCUMENTACIÓ
Més de quatre dècades de documentació històrica i administrativa confirmen el caràcter públic del camí vell de Costitx, també conegut com a camí de sa Casa Baixa. Aquest vial, que uneix els nuclis urbans de Sineu i Costitx, ja va ser reconegut com a públic per una sentència judicial del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Palma el desembre de 2009, arran d’un recurs interposat per particulars que pretenien impedir-hi el pas.
La resolució de 2009, recollida pel Diario de Mallorca, va establir que es tractava d’un camí d’ús públic tradicional, recolzant-se en la seva aparició en inventaris municipals, documents cadastrals i testimonis històrics.
Entre els documents més rellevants, destaquen:
- Un document de 1768 de l’Arxiu del Regne de Mallorca que ja cita el «Camino llamado de Custix», com un vial de pas entre la vila de Sineu i Costitx, connectat amb altres camins rurals com els de Biniteref o Son Frontera.
- Diversos registres de la propietat (finca núm. 10602 i 12085) que mencionen expressament el camí vell com a límit geogràfic de finques procedents de Biniteref i Son Oliver.
- L’inventari de béns de 1991 de l’Ajuntament de Sineu, on el camí figura com una via rural pública amb una amplada mitjana de 4,5 metres i una longitud d’uns 2,25 km.
- Acords municipals, com els del 12 de juliol de 1979 o del 15 de novembre de 1976, per a asfaltar-los i millorar-lo, així com la seva inclusió en el Catàleg de Carreteres del Consell de Mallorca.
També s’han identificat documents de servitud de pas que acrediten que el camí ja existia formalment dins de les propietats travessades i que era utilitzat de forma habitual pels veïns.
L’Ajuntament de Sineu va incorporar el camí en diversos plans d’infraestructures com el Pla Nacional de Vies Provincials de 1973 o les sol·licituds d’asfaltatge dins del pla de l’IRYDA (Instituto de Reforma y Desarrollo Agrario) de 1974. En tots aquests casos, el tram 1 del camí, que va des del nucli urbà de Sineu cap a Costitx, es considerava essencial per la connexió rural i el trànsit agrícola.
A més, el camí també figura en expedients històrics com el de la Junta de Camins de 1821 o en els informes de travessies elaborats l’any 1889 per delimitar els termes entre Sineu i Costitx.