Randa va viure l’inici de les seves festes amb un pregó intens i emotiu a càrrec de Catalina Socies, gerent del Fons Mallorquí de Cooperació.
Davant veïnats i veïnades, la pregonera va posar en valor la importància dels records compartits i de la memòria col·lectiva, però sobretot va situar la comunitat com a eix central de la vida d’un poble. “La comunitat és el fil invisible que ens lliga, que ens sosté i que, si el cuidam, converteix qualsevol plaça en casa”, va afirmar.
El discurs va ser també un recorregut per la història personal i familiar de Socies, molt vinculada a Randa. Evocà la figura del seu pare, que va deixar per escrit les vivències de la seva infantesa al poble, i recordà les llargues taules familiars o el ball dels Cossiers. “La memòria ens fa humils i ens vacuna contra la indiferència: saber d’on venim construeix pertinença, ensenya a no repetir errors i eixampla la comunitat perquè hi càpiga tothom”, va remarcar.
Socies va desgranar quatre elements que, segons ella, han definit la història i la manera de viure del poble: la font, el forn, l’església i la comuna. A partir d’aquests símbols, va reivindicar la cultura de l’autogestió i de la vida compartida. “La comunitat comanda”, insistí, posant com a exemple la capacitat de la gent de Randa per parlar, pactar i compartir recursos quan la subsistència depenia de l’esforç col·lectiu.
Amb mirada més àmplia, la pregonera va establir ponts entre la realitat de Randa i altres comunitats del món. Recordà els seus trenta anys de feina al Fons Mallorquí de Solidaritat, des d’on ha treballat amb projectes de cooperació a Centreamèrica, Àfrica, l’Índia o els camps de refugiats sahrauís. “Vivim dins una comunitat global i interconnectada, i Randa en forma part”, va destacar, agraint especialment la implicació d’Algaida, Pina i Randa en aquesta tasca solidària.
El pregó també va tenir un marcat accent internacional i compromès. Socies va alçar la veu contra la tragèdia que es viu a Palestina: “A Gaza, com en tants altres indrets, la població civil pateix una destrucció que arrabassa vides, cases i somnis. No és només un conflicte: és la demolició de comunitats —de la seva cultura, la seva llengua i la seva història”. Per això, va reivindicar la necessitat de defensar la pau i la cooperació: “Només des de la solidaritat podem oposar-nos a la barbàrie i tornar a posar la vida —i la comunitat— al centre”.
El pregó va acabar amb una invitació a viure amb intensitat les festes que han començat: “Amb la memòria dels nostres avantpassats i el compromís amb la comunitat que ens defineix, vos desig que aquestes festes siguin un temps de trobada, d’alegria i de celebració compartida”.