Ja és prou coneguda l’existència del ball de Cossiers a la vila de Porreres. Aquests darrers anys l’historiador Albert Carvajal ha fet aportacions a la coneixença d’aquesta dansa en el poble1. Abans ho havien fet Francesc Melià2 o Aina Sansó, entre altres. És per aquest motiu que ens sumam a aquestes dades amb un text encara més antic en el termps. Es tracta d’una notícia apareguda el 1844 a El Genio de la Libertad. Periódico de la Tarde3. A la vegada, ens permetem reinterpretar algunes de les aportacions ja conegudes dels Cossiers porrerencs. Ho feim a partir del coneixement i les referències que en tenim dels Cossiers de la vila veïna de Montuïri.
En els seus escrits Carvajal ens data la presència de Cossiers el 1859 i després parla d’una recuperació el 1896. Aquest interpreta que els dansaires, en aquest cas Cossiers i Cavallets, haurien pogut ballar fins “a un moment incert entre 1860 i 1870” i més tard, quatre anys abans d’acabar el segle, s’haurien recuperat els Cossiers, però amb el nom de Cavallets i així haurien persistit fins a la primera dècada del segle XX, tal com explica Damià Duran al seu llibre L’enginy de l’oci.
En aquest cas feim avinent la notícia de 1844. Fet que ens faria pensar en una continuïtat de la dansa al llarg dels anys, tot i que, com explicarem més endavant podria haver-se interromput adesiara.
El genio de la libertad
Núm. 29. Martes 5 de Septiembre 1844. Periodico de la Tarde.
PORRERAS 27 de agosto4.
Anteayer á las cinco de la tarde, víspera dé la fiesta dedicada al gloríoso SAN ROQUE5, patrón de esta villa, se dio principio á los obsequios que según costumbre le tributa todos los años. Un numeroso concurso se reunió hácia el camino llamado de la villa de Campos, aguardando la música militar, que de dicha villa debia dirigirse á ésta para dar más realce á la funcion, nunca vista en Porreras. En efecto, á pocos momentos se divisaron los carros y caballerias a pie conducian la gente de los pueblos circunvecinos, al mismo tiempo que los músicos. Estos se apearon antes de entrar a la villa y precedidos del Sr. Alcalde constitucional, que llevaba á su derecha el teniente y á la izquierda el síndico, rompieron la marcha con el siempre memorable Himno de Riego, siguiéndoles una multitud de jóvenes de ambos sexos de otros pueblos y de la ciudad, como también todos los habitantes de Porreras, dirigiéndose á casa del obrero mayor donde tocaron piezas escojidas. Un refresco abundante se tenia preparado, de toda clase de pastidería y sorbetes, en casa de D. Sebastian Barceló, para obsequiar á los músicos y obreros; lo que verificado, se acordó que la música fuese á casa del Sr. Alcalde, donde estaba reunida la Municipalidad, ál fin de tocar varias piezas del mayor gusto, y acompañarla á la iglesia para celebrar las solemnes completas de su patron venerado. Colocado el Ayuntamiento constitucional en sus respectivos puestos, se dió princio á esta función, cantando el respetable clero, y haciendo la Doma el dean de esa santa iglesia D. Domingo Casellas, y de asistente D. Jaime Mora beneficiado en la misma. Concluido este acto, salio con el mejor órden el Ayuntamiento, precedido de los Cocies al son de la gaita y tamboril, perfectamente ataviados y engalanados, dirigiéndose á la casa del obrero mayor D. Jaime Vaquer.
A las diez de la noche se reunió la música en el lugar destinado, que era un hermoso y magnílico tablado, construido al efecto, en donde se esmeraron en tocar armoniosas piezas, marchas y walces, disparánadose en los intermedios infinidad de cohetes á la cuerda, y otros vistosos fuegos artificiales. Este inocente desahogo duró hasta la una de la noche, reuniéndose después con los músicos algunos aficionados filarmónicos, los que en unión con los obreros, fueron á obsequiar á las casas mas notables de la villa hasta al amanecer.
A las nueve de la mañana siguiente, dia dedicado al Santo, volvió á reunirse la música militar en casa del señor alcalde, donde habia ya todos los señores del Ayuntamiento, el cual al son de la marcha de Riego, se dirijieron con orden admirable á la iglesia para asistir al solemne oficio que celebró el antedicho deán, predicando las glorias del patrono D. Tomas N. esclaustrado de la villa de Campos. Councluida la funcion salieron del magnílico templo la música y los Cociés que acompañaron al Ayuntamiento á casa del obrero mayor, pasando en seguida li dar principio á las corridas, estando ya preparada la carrera ó coso donde debian ejecutarse. Un inmenso gentío á pié y á caballo se reunió al punto destinado, y multitud de carros bien ordenados formaban las hileras de ambos lados: en toda la función reinó el mejor orden, no ocurriendo ninguna desgracia.
A las seis de la tarde ha habido procesión por la villa, y detras del clero seguia la música tocando algunas piezas de las mejores óperas, lo que ha gustado á todos los concurrentes. Entrada la procesión, los Cociés dieron principio al baile público que ha estado muy animado hasta su conclusión á las tres de la madrugada, (Corresp. del Genio.)
Sens dubte el text ens narra, ens descriu, el protocol que seguien totes les festes de l’illa. Els obrers, les Completes, la revetla, l’alborada, l’Ofici, les corregudes, la processó i el ball obert. Una festa de pinyol vermell.
Analitzem el document. El 1884 sembla que la festa fou grossa. El dia de la revetla s’inicià amb la rebuda de la banda militar6 que arribava de Campos. El batle i la corporació, els obrers7 i tot el poble reberen la comitiva. L’entrada al poble fou al so de l’Himne de Riego (recordem que en aquests moments no era l’himne oficial d’Espanya).
Aquí sabem per la tradició que ens marquen els Cossiers de Montuïri, Algaida o Alaró que l’horabaixa de la revetla els dansaires feien la seva capta pels carrers de la vila i a l’hora de les Completes “partien cap a plaça”8, és a dir a l’església. La crònica tampoc ho explicita, però és conegut com aquest dia els balladors acompanyen les autoritats religioses de la rectoria fins al temple per celebrar les Completes. El que si ens diu el text és que en acabar la cerimònia surten precedint les autoritats, obrers i poble. Aquí podríem imaginar un ball a l’estil dels Mocadors dels Cossiers de Montuïri o les Bombes dels d’Algaida. L’obrer major, Jaume Vaquer, de segur que tenia preparat un bon ‘refresc’ a ca seva. Aquí desconeixem si continuava la capta o no. Però també aplicant el que coneixem de Montuïri podríem dir que els Cossiers acudien a la revetla amb els cascavells posats davall els calçons, per deixar constància que ells eren Cossiers9.
La revetla segueix, també, l’esquema de ball al so d’una banda de música. En aquest cas hem de suposar, ja que no diu el contrari que fou la banda militar qui sonà les “armoniosas piezas, marchas y walces”. Coets i qui sap si dins aquest “otros vistosos fuegos artificiales” hi podríem encabir les rodelles.
Un fet que ens crida l’atenció és com un cop acabat el ball, la música pròpiament dita, no s’acaben les ganes de gresca i són les “casas más notables” les que acullen i donen continuïtat a la festa “hasta el amanecer”.
Sant Roc
Arriba el dia del patró. A les nou del matí la música militar dona el sus a l’alborada. Davant la casa del batle tothom s’arreplega per tornar a marxar al so de Riego. L’ofici, ben prest car després hi havia les carreres, degué arreplegar una gernació. A la missa no sabem si ballaren l’Oferta, però ja que eren allà, hauríem d’imaginar que sí. I deim que eren presents a la missa, ja que un cop acabat l’Ofici música i Cossiers tornen a presidir la comitiva que es dirigeix un cop més a ca l’obrer major. Vegeu a qui un clar exemple de com els obrers duien el pes de la festa per sobre de la corporació municipal. Després de la suposada berena, és l’hora de les carreres del Cos. Gent a peu, animals i carretons es dirigeixen al lloc destinat a tal celebració. No ens diu l’espai elegit, però sabem que existien diferents espais destinats a aquest ús entorn del nucli urbà.
L’horabaixa com a tot arreu hi havia la processó del Sant. No ens especifica la presència dels Cossiers, però ho podem certificar, ja que indica que un cop ‘entrada’, acabada, la processó els dansadors foren els encarregats d’obrir el ball.
Enginy de l’oci
Damià Duran en el seu llibre L’Enginy de l’oci ens fa una bona explicació sobre les danses, cavallets les anomena, que va veure la ciutadania de Porreres de finals del segle XIX i principis del XX. Ben segur que la seva tasca d’investigació i gravacions a la gent major li va servir per fer dins el seu imaginari la imatge d’aquelles danses i que amb l’ajuda d’un antic guardapit dels balladors i els dibuixos de Miquel Morlà reproduïren en el seu llibre.
És per això que amb el pòsit de coneixença dels Cossiers de Montuïri i d’altres agrupacions. Podem afegir o reinterpretar les aportacions de Duran. Així mateix, dir que una escolta a les gravacions fetes per Duran als vells porrerencs que van veure o que li parlaren dels Cossiers també ens serviria per entendre millor aquestes aportacions.
Però bassant-nos en detalls assenyalar que quan diu “vestien de blanc” és evident que el color de la roba de la part inferior de les colles de cossiers és el blanc. La base, calçons amb bufes (com els de Porreres), la camisa i les calces eren blanques. Les sabates podien variar entre el negre i el blanc.
Els testimonis de Duran li parlen d’una dansa “que descriuen de manera onomatopèica: tui, tui/ tui, tui“. Aquest és exactament el mateix que encara ara s’utilitza a Montuïri, per descriure i cantar la dansa dels Cossiers a Montuïri. Així, al poble veí enlloc del “tui” s’empra el “tei”. I sabem que a Algaida també s’empra una onomatopeia similar.
Pel que fa al cèrcol que els testimonis atribueixen a la Dama, enlloc d’un cèrcol com el dibuixat per Morlà i que fa du amb les mans a la Dama, tal vegada hauriem de pensar que fa referència al marinyac, cèrcol que dona volada a la falda, que encara ara du la Dama d’Algaida i que duia la de Montuïri fins a principi del segle passat.
És per això que amb petits detalls com aquests una escolta de les gravacions fetes per Duran ens permetria reinterpretar encara més detalls dels Cossiers de Porreres.
Notes:
1 CARVAJAL MESQUIDA, A., (2018) “Sobre l’origen dels Cossiers de Porreres”, Llum d’Oli [Porreres], núm. 156, p. 16-17. El podeu llegir aquí.
– (2019) “Cossiers i cavallets a les festes de Sant Roc”, Llum d’Oli [Porreres], núm. 158, p. 22. El podeu llegir aquí.
2 MELIÀ, Francesc, (1998) “Porreres: cossiers, cavallets?”, IV Jornades de Cultura Popular a les Balears. Manacor.
3 Consulta en línia clicant sobre la imatge del diari que hi ha en el document.
4 S’ha mantingut l’escriptura i l’accentuació del text original.
5 Recordem que se celebrava el 26 d’agost fins que canvià de data. Segons ens informa Joan Barceló Bauçà és canvià de data a Porreres entorn del 1972-73 a proposta de l’Agrupació Cultural que va fer una enquesta. Popularment s’ha dit que és va fer per no coincidir amb les verbenes de Felanitx.
6 Recordem que la Filharmònica Porrerenca es fundà el 1856.
7 Sabem que normalment eren tres els obrers de cada confraria, dos civils i un religiós (com encara ocorre al Sant Antoni d’Artà). En aquest cas el document ens dona el nom de l’obrer major, Jaume Vaquer.
8 Sabem que a Montuïri és feia la capta i en el moment de les Completes es deixava aquella volta per anar a completes i després seguir amb la volta.
9 Informació oral de Joan Marimón ‘Pevora’ (Montuïri, 1926-2020) antiga Dama dels Cossiers de Montuïri.