El periodisme podria ser el quart poder; aquell que fiscalitza els tres poders que la ciència política ha establert: el legislatiu, l’executiu i el judicial. Fidels a la nostra tasca, estam vigilants i a l’aguait dels vaivens de la vida política santjoanera, dins i fora de la Sala.
Començarem l’anàlisi del balanç a mitjan legislatura posant, en primer lloc, el focus dins la Sala. En el darrer editorial que vam publicar (a la revista Mel i Sucre) l’estiu de 2023, just després de la investidura, vam pregar perquè la profecia del partit municipalista Arrels (1991), ‘’Sant Joan, un poble camí del seu inevitable fi’’, no es complís. Afegírem que ‘’cal que les polítiques municipals caminin en la mateixa direcció que les iniciatives que sorgeixen de les associacions, ja que són el canal més directe de participació dels individus en el camp social i cultural. Que no ho perdin de vista”. Dèiem això perquè vam considerar que el mandat de Xisco Mestre Batxà va ser un mandat molt piramidal, amb una persona que ho volia controlar tot (a la pràctica és impossible) i poca participació de la ciutadania. Va mostrar certa desídia a l’hora de potenciar el teixit associatiu. Per mencionar un cas del qual tenim un coneixement directe, la negativa a cercar un lloc alternatiu per a l’hemeroteca de la revista Mel i Sucre i per la col·lecció completa de monografies de Teranyines, que eren a Ca sa Mestra, quan començaren les obres del nou centre sanitari. Seria un bon botó de mostra del seu un estil de governar molt personalista. No està malament recordar tampoc que aquest estil de governar va ser el detonant d’un enfrontament del batle amb bona part de les associacions de Sant Joan i, alhora, l’inici del seu declivi polític.
El batle que va agafar la vara a en Xisco, en Richard Thompson (MÉS per Sant Joan) ha adoptat un nou estil de governar que és diametralment oposat al batle predecessor: lideratge distribuït i organigrama horitzontal. El batle de Més per Sant Joan governa en xarxa a través de comissions que estan liderades pel regidor a qui competeix aquella àrea. El batle Thompson delega responsabilitats als seus regidors i alhora assumeix els errors que se’n puguin derivar, en tant que batle de Sant Joan. En el primer any de mandat, bàsicament, l’equip de govern ha posat ‘’ordre a la Sala’’: 500 claus, entre originals i còpies, ja tenen el seu clauer; després de mesos de feina, s’ha aconseguit treure a concurs i adjudicar la plaça de secretari interí, peça clau de qualsevol ajuntament, després de quasi dos anys sense secretari per la desídia del batle anterior; els funcionaris administratius fan rotacions a les diferents àrees per tal que si un es posa de baixa l’ajuntament no quedi paralitzat; s’ha reorganitzat la brigada municipal, que ha tornat més eficient i més ràpida; ser un del 28% de municipis de les Balears que compleix la llei i resol en manco de tres mesos les llicències urbanístiques; etcètera. Un Ajuntament no pot funcionar sense un bon director d’orquestra i sense que cada músic interpreti la seva partitura així com pertoca. Una vegada consolidats els fonaments més elementals per al bon funcionament administratiu de l’Ajuntament, que bàsicament consisteix a posar ordre i sentit comú, Thompson ha posat en marxa tots els motors de l’altra pota: la més purament política.
Un dels pilars de la política de redreç de Thompson és, sens dubte, la regidoria de Medi Ambient i Món Rural, capitanejada per en Joan Roig: s’han organitzat jornades de neteja per fer el municipi net; la desbrossadora ha treballat ferm per fer els camins nets; la xarxa d’aigua municipal s’ha sectoritzat per només tallar una àrea quan hi ha una fuita d’aigua; el passeig de Son Juny s’ha fet de net de pins caiguts pels temporals que s’han succeït; s’han emprès reformes ambicioses per modernitzar i donar solució a mitjà termini als problemes de trànsit: les obres d’embelliment i millora de les entrades per Palma i Petra (aquesta darrera començarà aviat); així com la projecció d’un nou punt verd. Molts d’aquests canvis no serien una realitat si no fos que els regidors han fet passes per aconseguir que es tramitessin les subvencions (un calvari burocràtic en tota regla), com les dels fons Next Generation. En Joan Roig ha bregat fort per fer un Sant Joan millor i més habitable. Transparència i honestedat, al més pur estil PSM.
Un altre carriler per banda indispensable és na Margalida Bauçà ‘’des forn de baix’’, al capdavant de la Regidoria de Convivència: les associacions ja tenen el seu anhelat espai a Es Fossores, disposen d’una normativa que regula les subvencions i estan en permanent comunicació entre elles i amb l’ajuntament. Sens dubte, la Comunicació és uns dels grans encerts de Thompson. El canal de whatsapp l’Ajuntament Informa és una eina de comunicació efectiva que es complementa molt bé amb la constant i incessant comunicació de la Sala a través de les xarxes socials. Sa Crida, el butlletí semestral de l’Ajuntament, també és una molt bona eina de comunicació en què l’Ajuntament fa un exercici de transparència i s’autofiscalitza: què prometien el programa electoral, què s’ha fet i què es farà. Segons fonts consultades, l’equip de govern ha complit prop del 80% del que duia en el programa electoral. Si ho comparam amb el que teníem abans, el biaix és molt gran. Hi ha un canvi, cap a bé, i es percep de manera tangible, més enllà del renou en els plens, en què l’oposició és més destructiva que altra cosa.
Les coses fins i tot han anat bé quan pintaven malament. Després de la dimissió d’en Joan Català, molt bon regidor d’Esports i Festes, na Bel Morlà va agafar amb èxit el relleu a les àrees de Salut i Cultura, demostrant que a la llista de MÉS per Sant Joan hi havia molt de recursos. Tant amb un com amb l’altra, la comissió de cultura ha estat molt activa durant aquests dos anys, organitzant —juntament amb altres associacions i amb el Museu de la Paraula-Casa Pare Ginard— presentacions de llibres, conferències de temes d’actualitat, la represa de la setmana del llibre durant Sant Jordi i multitud d’esdeveniments que interpel·len grans i joves. També valoram molt positivament la revifalla de l’esport a Sant Joan, resultat de la confluència de l’esforç de les associacions amb el suport del Consistori. També cal destacar que el regidor d’Infància i Joventut, i Economia, en Toni Bauçà de sa Plaça, ha bregat fort per fer que l’experiment quinzenal de l’Espai Jove -un lloc on els adolescents del poble es puguin reunir, conversar i fer activitats lúdiques sense pantalles i de manera saludable-tiri endavant; també ha impulsat la campanya de foment de comerç local durant Nadal; etc.
Finalment, valoram molt positivament que l’Ajuntament faci consultes populars (Focs d’artifici a les Festes Populars, espais verds, etc.). És una mostra de la bona voluntat de l’equip de govern: acostar la democràcia al poble, fins i tot si hi ha gent que no està d’acord amb aquest plantejament.
Dins l’equip de govern, el PSOE té una regidora, na Catalina Perelló, tinenta batle i regidora d’Educació i Formació i Serveis Socials, recollida selectiva i Igualtat. Com a aspectes positius volem destacar la feina que ha fet dins l’Educació, especialment en inversions al CEIP Son Juny: reforma integral del sistema elèctric, canvis en el sistema de calefacció, manteniment de l’edifici… S’ha reactivat la funció del policia tutor, etc. També ha estat important la posada en marxa de l’escoleta 0-3 Els Molins després d’un llarg temps d’espera. Més endavant en aquest editorial parlarem, però, dels angles morts, que també n’hi ha, del pacte Més-PSOE.
Si hem de parlar de l’oposició, poca cosa a dir: tot molt fluix. El PI sense propostes (de fet, fins fa poc no volia parlar als plenaris) perquè el batle no els deixa fer les preguntes alternades amb les respostes. Una rabieta infantil indigna d’un grup polític que vol treballar per al poble. D’aquest aspecte hem d’exceptuar en Cristóbal López, l’únic regidor de la formació que participa i ajuda en els diferents actes i col·labora en accions concretes i comentaris constructius.
I el PP? Fa el contrari del PI: xerra molt, però, com si imitàs els polítics madrilenys, desbarra de forma destructiva, alimenta accions populistes en contra de l’equip de govern i fa queixes als plenaris sense filtrar ni contrastar, oferint un espectacle indigne d’una oposició.
Després d’aquesta recopilació de canvis positius i feina per al bé comú i la millora de Sant Joan, ens semblaria estrany que hi hagi gent que s’aferri al discurs del “no heu fet res’’, com amollà n’Hermosinda Mariño (PP) en una sessió plenària. Si s’observa aquesta radiografia amb un cert rigor, sembla ben clar que s’està anant en la direcció adequada. Per descomptat, hi ha moltes coses per millorar i no hi cap ajuntament que sigui perfecte. Hi ha hagut queixes, per exemple, per la lentitud d’execució en alguns projectes; però s’ha de tenir present que, com ha assenyalat l’equip de govern, s’ha hagut de fer feina durant dos anys sense secretari i també hi ha hagut la necessitat de reorganitzar el personal que treballa dins l’ajuntament. També hi ha gent que es lamenta que el batle no fa voltes pel poble, que és, a parer seu, la millor manera de detectar problemes o desperfectes (p. ex. clots, herbes, fems, etc.). Entenem aquesta opinió, però també pensam que un batle actual té moltes de feines clau, com gestionar subvencions, organitzar el personal del consistori o negociar amb organismes superiors, com el Consell. El que s’ha demostrat en aquests dos anys és que, si els veïnats avisen a l’ajuntament, al batle o al regidor o regidora de l’àrea, hi sol haver una resposta ràpida als problemes diaris. Per tant, potser el que hem de fer és canviar d’hàbits i pensar que, si ajudam a l’ajuntament, serà molt més fàcil que ell ens ajudi a nosaltres, com és la seva obligació.
- Article publicat a la revista Mel i Sucre de Sant Joan.