Amb aquesta novena edició —la tercera celebrada a Porreres—, el festival del Pla ha tornat a demostrar el seu compromís amb la cultura, combinant la presència de grups ja consolidats amb l’impuls de noves propostes emergents que busquen fer-se un lloc en l’escena musical.
Un any més, el festival s’ha dut a terme al parc de n’Hereveta, un espai que l’organització transforma per crear un entorn que reflecteixi l’essència de la Mobofest i connecti amb el seu públic. La decoració, inspirada en els camps del Pla de Mallorca, incorpora elements com bales de palla i altres detalls rurals que contribueixen a crear una atmosfera acollidora.
El públic, com ja és habitual, hi aporta el seu segell personal. Entre els assistents, s’hi podia apreciar una gran diversitat d’outfits que combinen comoditat i estil amb un aire desimbolt i estiuenc.
Cal destacar que al llarg de tot el festival, les pantalles de l’escenari Rosa Blanca i de l’escenari Puig han mostrat un missatge de suport al poble palestí, deixant clar que la Mobofest és més que un festival de música. Amb aquest gest, es consolida com un espai de consciència crítica i compromís social.
En aquest ambient especial, durant el segon dia del Mobofest i amb un vespre fresc, es va poder gaudir de la proposta intimista de la jove Rita Payés. Amb la seva veu càlida i l’elegància del seu univers sonor, va endinsar el públic en un viatge ple de jazz i bossa nova.
Tot seguit, el grup de música mallorquina Tots Sants va fer un gir d’energia i va transportar els assistents al rock català dels anys 90, amb una actuació plena de força, ritme i vitalitat.
Des d’Alemanya, el trio Zimmer90 —format per tres joves músics— va fer ballar el públic amb una proposta electrònica fresca i dinàmica, marcada per ritmes enganxosos. Per la seva banda, FADES va posar el to més reivindicatiu de la nit, alçant la veu en defensa del català i dels drets del col·lectiu LGTB.
Un dels moments més especials va arribar amb la pujada a l’escenari de Maria Jaume, que es va unir a FADES per interpretar conjuntament Mon chéri go home, una cançó que aborda el tema de la massificació turística.
Ja per finalitzar la vetllada, va ser l’hora del músic català Alizzz, amb la seva mescla d’estils musicals, i del cantautor Joe Crepúsculo, que va fer animar el públic.
El tercer i darrer dia del Mobofest va reunir una programació variada i vibrant, amb actuacions destacades de noms com Alicia Miquel, Júlia Colom, Go Cactus, Mishima, Hinds i Teo Lucadamo. Però sens dubte, el moment més esperat de la nit va arribar amb l’actuació d’Amaia.
Amb una presència propera, la cantant va captivar el públic, que li va oferir una gran entrega. Va aconseguir un silenci col·lectiu —una cosa poc habitual en festivals, on sovint les converses de fons dificulten seguir amb atenció l’actuació. Amb la seva naturalitat i senzillesa, Amaia va agrair en tot moment l’escalf del públic i va insistir que se sentia molt a gust sobre l’escenari.
Tocant el piano, l’arpa i la guitarra, va oferir un concert complet que va captivar el públic des del primer moment. La seva actuació va fer establir una forta connexió amb els assistents.
Per tancar la nit amb energia, la Dj Aina Losange va agafar el relleu i va fer ballar el públic fins al darrer compàs del festival.
Així doncs, un any més, la Mobofest ha deixat clar que ha vengut per quedar-se i que encara li queda corda per a molts anys. Més enllà de la seva cuidada i variada programació musical—on també es dona visibilitat a propostes liderades per dones—, el festival reafirma el seu compromís amb la cultura, la llengua i la resistència social.