Avui fa exactament un any Tot Pla va sacsejar les redaccions dels mitjans autonòmics i també les seus de partits polítics amb una efemèride que havia passat per alt tothom. Aquest digital fou l’únic que recordà els 25 anys del Pacte de Progrés el mateix dia que es complia el seu aniversari. A més, ho vàrem fer amb la publicació d’una de les entrevistes que més ganes ens feia preparar i redactar. Però sobretot i davant de tot ens feia molta il·lusió fer perquè les dues persones amb qui havíem de parlar eren del Pla i havien marcat una fita històrica en la política autonòmica. Foren dures hores de conversa que recordarem per sempre més.
Fou la xerrada amb Francesc Antich Oliver (Caracas, 1958- Algaida, 2025) i Pere Sampol Mas (Montuïri, 1951-2025), dos homenots del Pla de Mallorca. Un algaidí i un montuïrer que un 27 de juliol de 1999 crearen el primer pacte al Govern balear, de progrés es digué.
Antich i Sampol no només marcaren un abans i un després en la política autonòmica sinó en l’àmbit estatal on mai ningú s’havia topat amb un acord de govern d’aquelles característiques. “Vaya tropa” va dir l’aleshores president espanyol José Maria Aznar en referència a “Los descamisados del Pla“, en paraules escrites per un periodista d’una mitjà de Palma.
Un any després de la publicació d’aquella entrevista hem considerat adient recordar-la amb alguns detalls del making-off i també amb les millors frases d’aquella trobada en el reservat de Cal Dimoni d’Algaida. Allà ens citàrem perquè Pere Sampol digué “on digui el president”. Francesc Antich, ens havia citat al restaurant del seu poble i pagà els beures. “Som a Algaida! Pag jo!” digué mig ofès quan un dels presents va fer un conat d’anar a passar per caixa.
Arribats a taula i abans d’iniciar l’entrevista tots dos comentaren el seu delicat estat de salut i recordam que a les acaballes Pere Sampol comentà que “jo ja no puc seure pus”, no debades feia poques setmanes l’havien operat.
Però tot i aquella conversa sobre la salut poc podíem imaginar que, un any després, els dos protagonistes d’aquella llarga conversa ja haurien finat.
Acabada la conversa sobre la salut i amb les primeres preguntes els dos entrevistats s’amollaren. Tenien xerrera i així ho vam fer notar quan vam publicar l’entrevista fil per randa amb tot allò que ens van dir. Setmanes després de la publicació Sampol ens diria, “no me pensava ho publicàssiu tot”.
EL PACTE
– Francesc Antich (A): Aquell primer pacte va ser una revolució. Heu de tenir en compte que feia molts, molts d’anys que sempre havia governat la dreta.
– Pere Sampol (S): Des del temps del Rei en Jaume!
– (A): (…) Hi va haver moments que havien de demanar número per venir a manifestar-se davant el Consolat. I les manifestacions eren de na March per amunt i venien amb les tractorades…
– (A): (…) La República i el Pacte de Progrés són els que més han invertit en escoles.
– (S): (…) El Parc Natural de Llevant, l’Ajuntament de Son Servera va estar devers 15 hores amb el batle i regidors sense poder sortir (…) Davant l’Ajuntament de Sóller les bèsties de la dreta cantaven “Alcalde dimisión coche bomba solución” perquè volíem fer un Pla Territorial més restrictiu, ara els sollerics ho pateixen. (…) Cada empresa turística va fer una derrama de 3.000 euros per posar anuncis en els diaris contra l’ecotaxa.
– (A): Nosaltres no només ens enfrontarem a la dreta política. Hi havia una dreta econòmica que veia que volíem posar ordre (…) la manifestació d’agricultura era de terratinents. Hi havia més tractors de constructors que de pagesos.
– (S) La manifestació dels Rolex.
– (A): (…) hi va haver hotelers que el sopar de Nadal el van fer a l’estiu abans de les eleccions, per dir als treballadors que si votaven el Pacte de Progrés haurien de tancar l’hotel, així talment (…).
– (S): (…) Record que dúiem tres o quatre mesos de Pacte i prenia cafè al Parlament amb una periodista castellanoparlant i me va dir: Pere, pensa que tots els periodistes cercam una primícia, un titular que no és altre que “El Pacte se ha roto”.
JAUME MATAS
– (S): Aquells anys (1995-1999) teníem el pacte de progrés al Consell i en Matas al Consolat i aquest volia competir amb el Consell amb la protecció del territori i va ser quan va fer les DOT (Directrius d’Ordenació del Territori). Va ser tal vegada la legislatura més proteccionista que hi ha hagut.
– (A): (…) Després del Pacte quan el van fer ministre de Medi Ambient va tornar als camps de golf i a les autopistes… tant li era pegar d’un vent com de l’altre.
– (S): (…) Crec que era a Felanitx, que ja se n’anava del poble i va passar per devora l’església i allà hi havia uns noviis que s’havien acabat de casar i tots els familiars fent-se fotos. Va botar del cotxe i se posà a la foto. Tothom va quedar astorat.
MARIA ANTÒNIA MUNAR
– (A): (…) Quan jo manejava el 4L era quan estàvem al Consell Insular i en aquell temps entràvem dins el pati petit de l’edifici i sempre hi havia dos cotxes vermells, el descapotable de na Maria Antònia Munar i el meu 4L i jo sempre li deia que qualsevol dia m’equivocaré.
– (S) : (…) va ser dur el pacte del Consell amb la presidenta (…) record que cada dimecres teníem reunió de dotze a dues perquè més prest era impossible (riu irònicament) i jo arribava a ca nostra i era com si m’haguessin tret sang.
– (S): Record que era una mesura molt potent, molt potent, jo deia ens dirà que no. I quan va acabar l’exposició en Xisco, na Munar va demanar “i el PSM què diu?”. I n’Alorda va començar “home noltros estam…” i jo vaig pegar una coça a n’Alorda i vaig dir “home, a jo ja em va bé, però els nostres batles estan molt preocupats, això crec que tendrà conseqüències”. I ella va dir “bé, bé, s’aprova, d’acord”. (Rialles) Si li hagués dit sí ho hem de fer perquè tal, no hagués passat…
– (A) (…) Ella jugava amb el poder de “noltros podem pactar aquí i podem pactar allà” i aquest joc a ella li convenia perquè es volia desmarcar perquè si seguia amb els pactes amb el PP la se menjaven”.
EL PODER
– (A): (…) No fa molt era a un sopar on hi havia un parell d’empresaris de comerç i de coses d’això, i un d’ells va dir: l’any del Pacte van fer molt bona feina, en Pere va fer molt bona feina. I jo vaig dir sí, però quants el votàreu? Tothom va callar. Aquí està el tema, fent una feina on la gent estava contenta, jo ho notava en anar per enmig, però després la gent, tanmateix…
– (S): (…) Ells són del PP perquè aspiren a ser d’una classe social i que venguin quatre replegats que encara que els facin una gestió correcta… a jo un me va dir m’heu salvat l’empresa (…) El darrer any de mandat, a la fira m’agafa aquest i me diu: Pere, Pere, vull xerrar amb tu. Diu, mira, estic tan content de vosaltres. M’heu salvat la vida i m’he plantejat votar en blanc. (Rialles).
– (A): (…) el gran fet del Pacte de Progrés va ser fer veure que hi podia haver governs que no els comandaven des dels poder econòmics (…).
FOC AMIC
– (A) : Jo em vaig enfadar molt aquest dia perquè varen venir els del GOB a fer una manifestació amb el lema “Pacte de Progrés, pacte de ciment” un parell de dies abans de les eleccions. Un pacte que s’havia donat hòsties amb els dels residus, amb els dels parcs naturals, estàvem amb l’ecotaxa amb els hotelers, també amb l’Estat per no fer autopistes i que venguessen amb aquestes va ser una de les coses que em va fer enfadar.
– (A) : (…) sempre he trobat que a vegades la part social no ha acabat de valorar molt l’esforç que s’ha fet en determinades coses. (…) A vegades no s’ha acabat de donar importància amb els esforços que es feien i sobretot i sobretot amb el que significa lluitar amb determinats temes ben igual que passa alguna vegada amb els temes de llengua i d’identitat.
LLENGUA I IDENTITAT
– (A): I a més tenien una cosa clara que moltes de vegades no s’ha tengut clar: la batalla no és a Porreres o Sineu o Algaida. La batalla és a s’Arenal i llocs així. (…) Per tant, l’esquerra ha de fer un bon pensament amb totes aquestes coses. Ho dic en el sentit que s’ha de ser un poc més agressius amb els temes socials. Sobretot les respostes se torben molt.
– (S): (…) noltros ho teníem més bo d’identificar perquè lluitàvem contra topònims. Es Canons, es Trenc… ara és una pluja d’aquesta que et ve de costat que els paraigües no et serveixen de res. Ha estat una progressió geomètrica i la veritat està difícil.
HABITATGE – JOVENTUT – FEIXISME
– (A) : (…) tenim molta gent jove que cobra el que cobra i té mil dificultats i a aquests els hem de donar respostes (…) No pot ser que xerrem d’habitatge i necessitem mil anys per acabar de tramitar. La cosa ha de ser més ràpida (…) perquè sinó molta gent jove que no és feixista vota aquests partits (…).
– (S) : (…) si et donen castanyes que sigui perquè els has tocat el viu i no per debats estèrils o secundaris sinó que realment vas a l’arrel del problema que és econòmic (…)
– (A) : (…) Els okupes? Idò si hi ha un okupa s’ha de treure i s’ha acabat. Ara bé, si hi ha bancs que tenen 50.000 habitatges aturats, actua i posa’ls a nivell social (…).
– (S) : El problema són els fons voltor que han entrat en el sector immobiliari (…) Expropia! Et donaran castanyes? Clar que et donaran castanyes, però ja te’n donen ara (…) A més si et diuen que ets un comunista perquè has expropiat i hi ha un milió de beneficiaris, diran “Uep, aquest ha expropiat, però a jo m’ha beneficiat”. Mentre que si repeteixen “no fan res, no fan res, no fan res”, el perjudicat diu “no fan res” i voten la dreta.
MITJANS DE COMUNICACIÓ
– (A) : (…) hi ha molta més uniformitat entre els mitjans de comunicació que estan tots en mans de qui estan, tenen un domini brutal de les xarxes socials i l’esquerra té un dèficit amb aquesta història perquè la part empresarial, el poder econòmic amb tot el que és l’era digital s’ha emmotllat molt més aviat i a l’esquerra li està costant (…).
– (S) Hi ha tots els grups mediàtics, però fins i tot mitjans progressistes del nivell d’El País, Le Monde, The Guardian, un d’Itàlia, Alemanya… estan a un segon nivell bancs i a la cúpula hi ha Vanguard i BlackRock que són dos fons que tenen comunicació, immobiliaris, empreses agroalimentàries, és a dir, especulen absolutament amb tot i clar, aquí s’ha de blanquejar l’extrema dreta? Idò fins i tot els mitjans progressistes estan condicionats pels amos reals.
EL PLA- POLÍTICA MUNICIPAL
(A) : (…) és molt important per a l’esquerra seguir mantenint agrupacions a cada poble (…) Per tant, veure que hi ha aquesta gent jove que segueix a Montuïri, a Algaida que continua al peu del canó està molt bé i a més amb uns marges grossos perquè per exemple aquí a Algaida hi ha un marge gros respecte de la dreta.
– (S) Per jo el Pla és la gran esperança perquè així com pareix de la perifèria de cada vegada ens van estrenyent més dins la reserva, jo crec que la vocació ha de ser que es Pla s’expandeixi cap a l’exterior. De fet, en el Pla hi ha una total integració de la immigració. És a dir, la segona generació d’immigrants està integrada lingüísticament i socialment. Clar, aquest model s’ha d’exportar i, per tant, ho hem de potenciar.
Aquí podeu llegir l’entrevista completa:
Notícies relacionades: