El Pla de Mallorca ha sumat aquesta setmana dues noves colles de gegants. Els personatges que d’ara endavant sortiran al carrer a festes i altres actes són l’Emblanquinadora i el Saig al municipi d’Algaida, Pina i Randa i na Maria Xeruvia i Miquel del Puig a Petra.
Dijous horabaixa va tenir lloc la presentació en societat dels dos gegants del municipi d’Algaida i ahir divendres fou el torn dels dos petrers.
ALGAIDA
El municipi d’Algaida estrenà l’Emblanquinadora i el Saig, les figures al capdavant de la nova Colla Gegantera, sorgida per iniciativa de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Algaida. L’acte serví per a donar el sus a les festes de Sant Jaume 2025.
Com mana la tradició, fins a set colles geganteres d’altres municipis assistiren a la presentació i apadrinaren l’Emblanquinadora i el Saig en la seva primera sortida i ball davant la ciutadania que els elegí com a personatges en un procés de participació ciutadana iniciat el mes d’abril de 2024 per part de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Algaida.
L’Emblanquinadora i el Saig sortiren de la Casa de la Vila i anaren cap a plaça acompanyats pels caparrots i la Banda de Música d’Algaida. Allà es toparen amb els gegants de les colles de Santa Eugènia, Vilafranca, Alaró, Inca, Llucmajor, Lloseta i Manacor. La cercavila es va dur acompanyats pels caparrots i la Banda de Música d’Algaida.
En el decurs de l’acte la batlessa d’Algaida, Margalida Fullana, es dirigí als assistents manifestant que els gegants “són més que figures: representen la força i la grandesa de la nostra gent. Són símbol d’unitat, d’identitat i d’un orgull compartit que uneix places i carrers dels tres pobles, sense distincions, amb un sol batec”, digué en referència a Algaida, Pina i Randa.
Amb aquesta iniciativa, Algaida referma el seu compromís amb la cultura popular i les tradicions mallorquines, afegint-se a la gran xarxa de colles geganteres de l’illa.
És, expliquen des de l’Ajuntament “una aposta per mantenir viva la memòria col·lectiva i oferir a les noves generacions un vincle festiu amb la identitat local“.
PETRA
“Això era es mes d’abril d’un any molt sec, d’ara fa dos segles. Es blats i ets ordis ploraven de set […] En es poble també es cor d’una jovencella estava mustiï […] Es seu pare s’havia compromès a casar-la amb so fill d’En Bartomeu de S’Argentelar”. Així comença la història que s’amaga darrere els gegants de Petra, a qui encara el poble no coneix. Parteix d’un conte que va escriure Jaume Ribot Amengual l’any 1988 basant-se en la llegenda de Maria Xeruvia, una al·lota petrera que no es volia casar amb l’home amb qui l’havien emparellada. Estava enamorada d’un altre jove. Davant aquesta injustícia, el dia de les noces es va encomanar a la Mare de Déu de Bonany i es va tirar dins un pou amb la sort que les faldes que duia varen fer de paracaigudes. Va quedar atrapada al coll de l’avenc i després d’hores de cercar-la, la varen trobar i la varen poder treure. De fet, el conte acaba assegurant que al final tot va sortir bé. Que va començar una relació amb l’home a qui tant estimava i “ses bones relacions de na Maria i en Miquel s’anaren confitant”.
Amb una petita representació d’aquesta història, el taller de teatre de Petra va ser l’encarregat de conduir la presentació de na Maria Xeruvia i en Miquel del Puig, els dos nous gegants de Petra, en el marc de les festes de Santa Praxedis.
És una història que comença sent una tragèdia i que sembla que acaba sent d’amor. Una història que ara cobrarà vida a través dels gegants de Petra. Representen a la geganta amb una gerra d’aigua i vestida amb roba de pagesa. Ell també va vestit d’anar a fer feina i sembla que ve o va a segar.
Miquel Jaume, president de l’Associació Serra Mamerra -que és la que s’ha encarregat de fer els gegants- assegura que “és un simbolisme”. I continua afirmant que “estam parlant d’unes persones normals i corrents, no parlam de superprotagonistes ni herois, sinó que són gent senzilla com ens pensam que som al nostre poble i que representen una escena de la vida quotidiana de fa poc; mostrar les nostres arrels pageses i la nostra història recent”.
Però per arribar a tenir-los. Que fossin una realitat. Han passat anys. Jaume explica que la idea va sorgir fa uns cinc o sis anys després que se celebràs una trobada de gegants al municipi i varen començar a donar-li forma quan Catalina Gibert va arribar a la regidoria de Cultura ara fa dos anys. La idea inicial, diu, era que els fes l’Ajuntament, però al final ho va assumir l’associació.
Abans de tirar endavant amb el projecte, era necessari assegurar-se que hi hauria geganters. Persones dispostes a dur i fer-los dansar, ja que fan 3,8 i 4 metres. Els varen trobar i aquest són Pere Marcús Oliver, Jesús Riera Sansó, Joan Martí Bauçà, Joan Galmés Mas i Mateu Moreno Cabot. Ara bé, hi ha participat molta més gent. Entre aquests, Nadal Caldenteny els ha dissenyat, Manuel Alba els ha elaborat, la música ha estat composta per Jaume Rosselló i la dansa per Ramon Ginard.
Una de les preguntes aquí és quan es podrà veure a Maria Xeruvia i Miquel del Puig. Idò està previst que surti el dia de Santa Praxedis, dia 21 de juliol, per acompanyar a les autoritats a l’ofici solemne a l’església de Sant Pere. Jaume apunta que també és probable que surtin per les festes del Pare Serra, que són al setembre.